En els crustacis podem destacar les característiques generals següents:

• El cos està segmentat. Els segments estan organitzats en diferents tagmes o regions:
  • Cap o cèfalon, amb 5 segments.
  • Tòrax o perèon, amb un màxim de 8 segments.
  • Abdomen o plèon amb un màxim de 11 segments.
    

• Presenten dos parells d'antenes, al menys durant alguna etapa del seu cicle vital.

Figura 48.- Imatge i esquema d'un crustaci (Gammarus) amb el cos dividit en cap, tòrax i abdomen. Fotografia de Livingthings.

• El cos es troba recobert per un exoesquelet de quitina i proteïnes, de igual manera que la resta d'artròpodes, però que pot presentar diferents graus de calcificació.

  Externament es pot produir la fusió de l'exoesquelet de un determinat nombre de segments afectant especialment als del cap i tòrax. En aquest cas es parla de cefalotòrax i la part de l'exoesquelet que el recobreix rep el nom de closca.

Dibuix modificat de Riedl (1986)

Figura 49.- Imatge i esquema d'un crustaci (Penaeus) amb el cos dividit en cefalotòrax i abdomen. Fotografia de Livingthings

• Els apèndixs són birramis, encara que al llarg del seu desenvolupament alguna de les dues branques pot reduir-se o pràcticament desaparèixer.

• Els apèndixs apareixen en nombre d'un parell per segment. Poden patir modificacions més o menys importants segons el tipus de vida de l'animal i la funció per a la qual s'utilitzaran.
  

• La respiració es realitza generalment a través de brànquies. En les espècies de menor talla es pot realitzar a través de diferents parts del cos on la cutícula és més fina (generalment els apèndixs).

  Les brànquies són unes expansions en forma de ploma o ramificades de cutícula molt fina i molt vascularitzades. Poden tenir un origen divers:

  
  o Expansions de la paret lateral del cos (pleurobrànquies)
  o Membranes articulars entre la paret del cos i els apèndixs (artrobrànquies)
  o Apèndixs modificats (normalment l'exopodit) (podobrànquies)

  Les brànquies tenen tendència a situar-se en l'interior de les cambres branquials que no són més que espais creats per l'expansió lateral del tegument. D'aquesta manera queden protegides de l'exterior.

  Les cambres branquials estan comunicades amb l'exterior per a la necessària renovació de l'aigua. També és possible que alguns apèndixs s'especialitzin per a crear corrents d'aigua que són impulsades cap a l'interior d'aquestes cambres.