2. Apèndixs: funcions

La funció locomotora és la funció més primitiva i alhora la més freqüent en els apèndixs dels artròpodes, tant per permetre el desplaçament en el medi terrestre com aquàtic.

  • Per a la funció marxadora l'apèndix es construeix a base de peces cilíndriques articulades que acaben en ungles o estructures adhesives. Poden tenir un punt principal d'articulació (com en els insectes o els crustacis) (fig. 6), o bé dos, com en les aranyes (fig. 5).

Figura 5.- Potes marxadores d'una aranya, amb dos punts d'articulació. Fotografia de Tybjerg Tekst & Foto

Figura 6.- Potes marxadores d'un insecte amb un sol punt d'articulació. Fotografia de Bioimages

 

El recolçament de la pota en el substrat es pot fer per l'extrem de l'últim podòmer (fig. 7)(normalment una o dues ungles) o bé recolçant tot l'últim podòmer (tars) (fig.8). Aquesta última opció permet la presència d'estructures en aquest podòmer que facilita el moviment tant per superfícies rugoses com llises.

El moviment dels diversos apèndixs marxadors es realitza de forma coordinada, de manera que cada apèndix es mou una mica desfasat respecte als apèndixs veïns (moviment metacrònic, semblant a una ona).

Figura 7.- Recolçament de les potes en l'ungla terminal.

Fotografiaa de Picton, B.E. & Morrow, C.C., 2002 (Oct 2002). [In] Encyclopedia of Marine Life of Britain and Ireland

Figura 8. Recolçament de les potes en el tot el tars.

Fotografia de Biodidac
  • Per a la funció nedadora, com en el cas de molts crustacis, els apèndixs adopten la forma d'estructures laminars o bé filiformes (fil·lopodis), acompanyades moltes vegades de llargues sedes. El moviment d'aquests apèndixs es realitza de manera que tots bateguen a la vegada (moviment sincrònic), la qual cosa condiciona una natació a salts. Moltes vegades aquests apèndixs són utilitzats únicament com a sistema per a mantenir la flotabilitat.
  • Alguns apèndixs locomotors poden estar modificats i presentar adaptacions al salt (tercer parell de potes del saltamartí) o la excavació de galeries (primer parell de potes dels cadells).
  • Alguns apèndixs, especialment els de la regió cefàlica o de la porció anterior del cos, poden especialitzar-se en peces bucals o en funcions relacionades amb l'alimentació: trituració de l'aliment, subjecció de la presa, injecció de verí, etc. És freqüent que aquests apèndix acabin en una forta ungla o bé en una pinça (quela).
Figura 9.- Regió anterior d'un insecte on es mostren les antenes, les peces bucals i els primers parells de potes marxadores. Fotografia de National Geographic
  • De igual manera, en aquesta regió es diferencien les antenes que són apèndixs que actuen com a receptors de estímuls diversos. En els aràcnids, que no tenen antenes, el primer parell de potes és el que du a terme la funció tàctil, i sovint les tenen estirades en posició anterior.
Si la teva puntuació és inferior al 50%
 
Si la teva puntuació és superior al 50%