  | 
  
   
    |  
      
     | 
  
   
    |  
       2. 
        Apèndixs: funcions 
       
     | 
  
   
    |  
       La funció 
        locomotora és la funció més primitiva i alhora 
        la més freqüent en els apèndixs dels artròpodes, 
        tant per permetre el desplaçament en el medi terrestre com aquàtic. 
         
      
        - Per 
          a la funció marxadora l'apèndix es construeix a 
          base de peces cilíndriques articulades que acaben en ungles 
          o estructures adhesives. Poden tenir un punt principal 
          d'articulació (com en els insectes o els crustacis) (fig. 
          6), o bé dos, com en les aranyes (fig. 5). 
          
 
       
     | 
  
   
    |  
      
     | 
     
         
      Figura 
        5.- Potes marxadores d'una aranya, amb dos punts d'articulació. 
        Fotografia de Tybjerg Tekst 
        & Foto 
          
      Figura 
        6.- Potes marxadores d'un insecte amb un sol punt d'articulació. 
        Fotografia de Bioimages 
     | 
  
   
    |  
         
      El recolçament 
        de la pota en el substrat es pot fer per l'extrem de l'últim 
        podòmer (fig. 7)(normalment una o dues ungles) o bé 
        recolçant tot l'últim podòmer (tars) (fig.8). 
        Aquesta última opció permet la presència d'estructures 
        en aquest podòmer que facilita el moviment tant per superfícies 
        rugoses com llises.  
      El moviment 
        dels diversos apèndixs marxadors es realitza de forma coordinada, 
        de manera que cada apèndix es mou una mica desfasat respecte als 
        apèndixs veïns (moviment metacrònic, semblant 
        a una ona). 
     | 
  
   
    |  
      
     | 
  
   
    
        - Per a 
          la funció nedadora, com en el cas de molts crustacis, 
          els apèndixs adopten la forma d'estructures laminars o 
          bé filiformes (fil·lopodis), acompanyades moltes 
          vegades de llargues sedes. El moviment d'aquests apèndixs es 
          realitza de manera que tots bateguen a la vegada (moviment sincrònic), 
          la qual cosa condiciona una natació a salts. Moltes vegades 
          aquests apèndixs són utilitzats únicament com a 
          sistema per a mantenir la flotabilitat.
 
       
      
        - Alguns 
          apèndixs locomotors poden estar modificats i presentar adaptacions 
          al salt (tercer parell de potes del saltamartí) o la 
          excavació de galeries (primer parell de potes dels cadells).
 
       
      
        - Alguns 
          apèndixs, especialment els de la regió cefàlica 
          o de la porció anterior del cos, poden especialitzar-se en  
          peces bucals o en funcions relacionades amb l'alimentació: 
          trituració de l'aliment, subjecció de la presa, injecció 
          de verí, etc. És freqüent que aquests apèndix 
          acabin en una forta ungla o bé en una pinça 
          (quela).
 
       
       | 
  
   
    |  
      
     | 
  
   
     
      Figura 
        9.- Regió anterior d'un insecte on es mostren les antenes, les 
        peces bucals i els primers parells de potes marxadores. Fotografia de 
        National Geographic 
     | 
  
   
    
      
        - De igual 
          manera, en aquesta regió es diferencien les antenes que 
          són apèndixs que actuen com a receptors de estímuls 
          diversos. En els aràcnids, que no tenen antenes, el primer 
          parell de potes és el que du a terme la funció tàctil, 
          i sovint les tenen estirades en posició anterior.
 
       
      
     | 
  
   
    |  
      
     | 
  
   
    |  
      
     | 
  
   
     
      
         
          |  
             Si 
              la teva puntuació és inferior al 50% 
           | 
           
            
           | 
            | 
           
             Si 
              la teva puntuació és superior al 50% 
           | 
           
            
           | 
         
       
     | 
  
   
    |   | 
  
   
    |  
      
     | 
  
   
      |