3. Tagmes (1)
Els diferents segments que formen el cos dels artròpodes no es mantenen iguals sinó que s'agrupen i es diferencien formant regions del cos o tagmes. Els tagmes, per tant, estan formats per un conjunt de segments (en nombre variable) que habitualment s'han fusionat en diferents graus, i que mantenen els apèndixs amb funcions determinades.
La fusió dels segments que formen un determinat tagma pot arribar a ser total, de manera que externament desapareix tot rastre dels antics segments. Els apèndixs implicats poden patir modificacions més o menys importants segons la funció del tagma en qüestió.
En els diferents grups d'artròpodes el procés de tagmatització és diferent donant lloc a una gran diversitat d'estructures corporals:
|
Tagmes
|
Grups
|
Imatge
|
Subfilum
|
|
Prosoma
- Opistosoma
|
Aranyes,
opilions, escorpins, cassoles de les Moluques
|
 |
Queliceromorfs
|
|
Cèfalon
- Tòrax - Abdomen
|
Aranyes
de mar (picnogònids)
|
 |
|
|
Gnatosoma
- Idiosoma
(dividit en podosoma i opistosoma)
|
Àcars
|
 |
|
|
Cèfalon
- Pereon - Plèon
|
Cefalocàrides,
Branquiòpodes, Ostràcodes, Tecostracis
|
 |
Crustacis
|
|
Cefalosoma
- Metasoma - Urosoma
|
Copèpodes
|
 |
|
|
Cèfalon
- Tronc
|
Remipedis,
Pentastòmids
|
 |
|
|
Cefalotòrax
- Plèon
|
Malacostracis
|
 |
|
|
Cap
- Tronc
|
Centpeus
i milpeus
|
 |
Miriàpodes
|
|
Cap
- Tòrax - Abdomen
|
La
majoria d'insectes
|
 |
Hexàpodes
|
 |
 |
No obstant en tots ells es diferencia un tagma anterior o regió cefàlica format per la porció més anterior de l'animal (acron) més un nombre variable de metàmers consecutius.
Els segments que formen la regió cefàlica es fusionen totalment i els seus apèndixs es modifiquen i funcionalment es relacionen amb l'alimentació: quelícers (prènsils), mandíbules i maxil·les (mastegadors), etc. En aquest tagma també hi trobem les antenes (tàctils) presents en tots els grups d'artròpodes excepte en els Queliceromorfs.
Els tagmes que segueixen a la regió cefàlica són molt variables tant funcionalment com pel que fa al nombre de metàmers implicats.
