3. Tagmes (2)

Malgrat la varietat de tagmes presents en tot el grup dels Artròpodes, per a la seva descripció utilitzarem tres tagmes principals: cap, tòrax i abdomen

a) Cap

És constituït pels primers segments del cos, fusionats. Els apèndixs estan transformats en un o dos parell d'antenes i en peces bucals situades molt a prop de la boca. Algunes parts d'aquests apèndixs ajuden a percebre el sabor (palps).

Les antenes tenen funció sensitiva. En alguns grups (com els queliceromorfs: aranyes i escorpins entre altres) les antenes falten però en canvi estan presents altres apèndixs (quelícers i pedipalps), que actuen com a peces per a la captura d'aliment.

També hi ha òrgans receptors de la llum: ulls simples o ocel.les, especialitzats en la percepció d'estímuls lluminosos, i els ulls compostos, que són característics dels crustacis i insectes. Estan format per la unió de diversos a milers d'elements (ommatidis). Cada un posseeix diverses cèl·lules receptores i està comunicat amb el nervi òptic, que porta la informació al cervell. Aquests ulls formen una imatge en mosaic ja que la llum procedent de les diverses parts de l'objecte s'enregistra en ommatidis diferents. Qualsevol canvi lleuger de posició de l'objecte estimularà ommatidis distints, per la qual cosa aquest tipus d'ulls és molt útil tant per detectar els moviments (els ocel·les també el poden captar) com les formes i els colors.

b) Tòrax

És compost, segons els grups, d'un nombre variable de metàmers. Els apèndixs toràcics acompleixen la funció de locomoció i poden estar adaptats a la natació, al salt o a traginar restes d'aliments.

El tòrax pot estar més o menys fusionat amb el cap i en aquest cas es parla de cefalotòrax (en alguns crustacis) o bé prosoma (en els quelicerats). En canvi, quan els seus segments presenten la mateixa estructura que els de l'abdomen es parla de tronc (en els miriàpodes). En aquest cas, aquests dos tagmes (tòrax i abdomen, no són diferenciables.

En les insectes unes estructures laminars disposades en el tòrax s'han convertit en les ales.

c) Abdomen

L'abdomen és el tagma que presenta els apèndixs més variables. En les formes aquàtiques (els crustacis, per exemple) poden tenir funcions nedadores i respiratòries. Les aranyes presenten les fileres i en alguns insectes els apèndixs abdominals adopten funcions reproductores, especialment els situats en la part més terminal. Tal és el cas dels apèndixs especialitzats en el transport de la posta, en òrgans copuladors (com passa en alguns crustacis) o transformats en una mena d'estilet per efectuar la posta (present en les femelles d'alguns insectes).

En els col·lèmbols, un grup d'hexàpodes sense ales, presenten uns apèndixs abdominals que són utilitzats per moure's a base de salts.