4. Exoesquelet (1)

Una de les característiques més importants dels artròpodes és la possessió d'un esquelet extern, consistent en una cutícula formada per zones rígides (esclerites, que reben diferents noms segons on es presentin: terguites, esternites) i zones toves i flexibles (membranes). L'existència d'aquestes regions membranoses és extremadament important ja que constitueixen les articulacions necessàries per tal que l'animal es pugui moure.

El gruix de la cutícula varia segons el grup d'artròpodes així com en les diferents regions del cos.

Està feta bàsicament de quitina (entre un 25% i un 60%) i proteïnes estructurals (25%). La quitina es presenta en forma de fibres que li proporcionen flexibilitat mentre que les proteïnes són les responsables de la rigidesa d'aquesta coberta.

Poden presentar també dipòsits de sals minerals (especialment carbonats i fosfats) que fan augmentar la rigidesa de la cutícula. Aquest és el cas dels grans crustacis decàpodes (llagostes, llamàntols, cigales, crancs, etc.) amb cutícules extremadament dures.

És una capa bastant impermeable a l'aigua la qual cosa ha permès que alguns grups d'artròpodes s'hagin pogut adaptar perfectament a l'ambient aeri ja que evita en gran manera la dessecació del cos.

Un inconvenient de la presència d'aquesta cutícula és que impedeix el creixement de l'animal. Per resoldre-ho aquests organismes presenten un procés anomenat muda on aquesta coberta es desprèn periòdicament i es substituïda per una altra d'una talla més gran. La muda es pot produir diverses vegades al llarg de la vida de l'animal.