En general tenen els sexes separats excepte algunes formes de vida sèssil (cirrípedes) que són hermafrodites.
Es dóna un cert dimorfisme sexual pel que fa a la mida (els mascles acostumen a ser més petits, encara que no s'observa en tots els grups per igual) i pel que fa a la presència de determinades estructures (especialment relacionades amb la reproducció: òrgans copuladors i estructures per a la subjecció de la femella durant la fecundació.
Es reprodueixen típicament per reproducció sexual però poden alternar-la amb reproducció partenogènetica quan les condicions del medi on viuen són fluctuants.
La fecundació pot ser interna (amb l'ajut d'apèndixs modificats en forma d'òrgans copuladors) o bé externa, especialment en les formes sèssils.
 |
Els ous poden quedar lliures en l'aigua o bé, com passa en la majoria de casos, poden ser protegits d'alguna manera per la femella. Aquesta cura pot continuar fins i tot després de l'eclosió de les larves. |
|
Figura 54.- Imatge d'un crustaci copèpode on en veuen els ovisacs on la femella transporta i té cura de la seva posta. Fotografia de Bioimages |
|
|
Larva Megalop |
|
Larva Zoe |
