Classificació (2) | ||||||
|
||||||
Es tracta d'un grup molt reduït d'espècies descrites cap als anys vuitanta. Són formes marines amb el cap diferenciat amb un escut cefàlic, mentre que la resta de metàmers (entre 25 i 38) són tot similars (tronc) amb apèndixs birramis nedadors, també similars, dirigits lateralment respecte al cos. Per a més informació: 'Lowry, J.K. & M. Yerman (2002 onwards). Remipedia: Species. Version 1: 2 October 2002. Crustacea.net. |
||||||
Figura 56.- Imatge de l'espècie de remipedi Speleonectes gironensis. Segons Yager, 1994 |
||||||
Classe Cefalocàrids | ||||||
|
||||||
Són de reduïdes dimensions amb el cos dividit en cap, tòrax o perèon(amb un nombre variable de metàmers) i abdomen o plèon. El cos està protegit per una closca que pot englobar bona part del cos. Els apèndixs del tòrax són de tipus fil·lopodi amb una de les branques utilitzada com a apèndix respiratori. L'abdomen no presenta apèndixs però acaba en un furca amb dos cercs. Tenen sexes separats i poden alternar la reproducció sexual amb la reproducció partenogenética. |
||||||
|
||||||
Dins d'aquesta classe trobem formes tan característiques com:
|
||||||
Són un grup de crustacis, també de talla petita, que viuen en quasi tots els ambients aquàtics. Es caracteritzen per presentar el cos tancat dins d'una closca formada per dues valves impregnades de carbonats i que poden estar més o menys ornamentades. El cos esta dividit en cap, perèon i plèon però els diferents metàmers que els formen estan poc diferenciats o, fins i tot, la segmentació pot ser no visible. Presenten quatre parells d'apèndixs cefàlics, tres parells toràcics i una furca caudal. D'aquests apèndixs, les antenes són les que presenten un major desenvolupament de manera que sobresurten de les valves i amb els seus moviments actuen com a principal òrgan locomotor per a l'animal. (Imatges d'ostràcodes: IRGO The International Research Group on Ostracoda) |
||||||
|
||||||
Són de talla reduïda i amb una gran diversitat ja que han aconseguit colonitzat pràcticament tots els ambient aquàtics. Constitueixen un dels grups més abundants en el plàncton tant d'aigües continentals com marines. Inclou també algunes formes paràsites d'aspecte més modificat. |
||||||
|
||||||
És un grup bastant reduït de petits crustacis de cos allargat. El cos està dividit en:
|
||||||
Figura
.- Imatge d'un mistacocàrid. Dibuix extret de Riedl (1986)
|
||||||
Són marins i viuen normalment a les platges, en les aigües intersticials de la línia d'onades. Són filtradors i s'alimenten de detritus i microorganismes que hi ha entre els grans de sorra.
|
||||||
|
||||||
|
||||||
Classe Tantulocàrids Aquestes dues classe agrupen a una sèrie de crustacis més o menys modificats adaptats al parasitisme. |
||||||
|
||||||
El tantulocàrids també són formes paràsites però viuen com a paràsits externs d'altres crustacis bentònics. També són de petites dimensions (no sobrepassen el mil·límetre de llargada) i tenen el cos dividit en cèfalon, recobert per una closca i proveït d'estructures de fixació, el perèon i el plèon, clarament segmentats. |
||||||
Aquesta classe inclou, entre altres, com a formes més familiars, els vulgarment coneguts com a glans de mar i als percebes o peus de cabra. Aquest grup de tecostracis engloba formes sèssils fixades directament sobre el substrat (com els glans de mar) o bé fixades a través d'un peduncle carnós (com és el cas dels percebes). El cos està dividit en el cèfalon, perèon i plèon. Aquest últim pot ser no segmentat o fins i tot estar absent. Presenten una closca formada per plaques calcàries per entre les quals surten els llargs apèndixs toràcics que els permeten filtrar l'aigua i capturar les partícules de què s'alimenta. L'obertura entre les plaques es pot tancar hermèticament i això els permet passar algunes estones fora de l'aigua. |
||||||
|
||||||
|
||||||