Classificació (2)

Classe Remipedis

Es tracta d'un grup molt reduït d'espècies descrites cap als anys vuitanta. Són formes marines amb el cap diferenciat amb un escut cefàlic, mentre que la resta de metàmers (entre 25 i 38) són tot similars (tronc) amb apèndixs birramis nedadors, també similars, dirigits lateralment respecte al cos.

Per a més informació: 'Lowry, J.K. & M. Yerman (2002 onwards). Remipedia: Species. Version 1: 2 October 2002. Crustacea.net.

Figura 56.- Imatge de l'espècie de remipedi Speleonectes gironensis. Segons Yager, 1994

Classe Cefalocàrids

També agrupa a unes poques espècies marines de reduïdes dimensions.

Igual que la classe anterior, presenten el cap amb un escut cefàlic i la resta del cos està segmentada, dividida en perèon i plèon.

Els segments toràcics (7- 8 segments) estan proveïts d'apèndixs dirigits cap a la zona ventral mentre que els segments abdominals (11 segments) no presenten apèndixs.

Són hermafrodites.

 

Figura 57.- Imatge d'un cefalocàrid. Dibuix de J. Soucie©Biodidac

Classe Branquiòpodes


Es tracta d'un grup bastant heterogeni de crustacis que habiten majoritàriament les aigües continentals (salabroses o dolces).

Són de reduïdes dimensions amb el cos dividit en cap, tòrax o perèon(amb un nombre variable de metàmers) i abdomen o plèon. El cos està protegit per una closca que pot englobar bona part del cos.

Els apèndixs del tòrax són de tipus fil·lopodi amb una de les branques utilitzada com a apèndix respiratori. L'abdomen no presenta apèndixs però acaba en un furca amb dos cercs.

Tenen sexes separats i poden alternar la reproducció sexual amb la reproducció partenogenética.

 

Puça d'aigua (Daphnia)

Fotografia de Bioimages

Tortugueta (Triops)

Fotografia de Triopolis

Artemia (Artemia salina)

Fotografia de Livingthings

Dins d'aquesta classe trobem formes tan característiques com:

  • les puces d'aigua (Daphnia) que constitueixen una fracció important del plàncton d'aigües dolces i quietes,
  • les tortuguetes (Triops) molt freqüents en les basses d'inundació amb un característic escut que cobreix el seu dors anterior, i
  • l'artemia (Artemia salina) que no presenta closca i és bastant coneguda ja que es cultiva i es comercialitza com a aliment per als peixos d'aquari.

 

Classe Ostràcodes

Són un grup de crustacis, també de talla petita, que viuen en quasi tots els ambients aquàtics. Es caracteritzen per presentar el cos tancat dins d'una closca formada per dues valves impregnades de carbonats i que poden estar més o menys ornamentades.

El cos esta dividit en cap, perèon i plèon però els diferents metàmers que els formen estan poc diferenciats o, fins i tot, la segmentació pot ser no visible. Presenten quatre parells d'apèndixs cefàlics, tres parells toràcics i una furca caudal.

D'aquests apèndixs, les antenes són les que presenten un major desenvolupament de manera que sobresurten de les valves i amb els seus moviments actuen com a principal òrgan locomotor per a l'animal. (Imatges d'ostràcodes: IRGO The International Research Group on Ostracoda)

 

Fotografia de Biological Sciences @ Paisley

Figura .- Imatge de dos ostràcodes, a la lupa (superior) i al microscopiòptic (dreta).

Fotografia de Bioimages

 

Classe Copèpodes

Són de talla reduïda i amb una gran diversitat ja que han aconseguit colonitzat pràcticament tots els ambient aquàtics. Constitueixen un dels grups més abundants en el plàncton tant d'aigües continentals com marines. Inclou també algunes formes paràsites d'aspecte més modificat.

El cos està dividit en:

  • Cefalosoma (format pel cap i el primer, i a vegades també el segon, metàmers del perèon),
  • Metasoma (restants metàmers dels perèon), i
  • Urosoma (el plèon més el tèlson en forma d'una furca de dues branques més o menys ramificades).

Els apèndixs, tant cefàlics com toràcics acostumen a presentar un major desenvolupament (especialment en la presència de llargues sedes) en les formes de vida planctònica ja que els permet augmentar la seva flotabilitat.

Acostumen a ser filtradors detritívors, encara que també poden alimentar-se de petits organismes tant animals com vegetals.

Figura .- Visió dorsal d'un copèpode. Fotografia de Bioimages

Classe Mistacocàrides

És un grup bastant reduït de petits crustacis de cos allargat. El cos està dividit en:

  • el cap, extremadament desenvolupat, amb els apèndixs cefàlics igualment desenvolupats, amb nombrosos podòmers,
  • el tòrax o perèon, amb cinc metàmers, amb apèndixs petits,
  • l'abdomen o plèon, amb cinc metàmers sense apèndixs.
Figura .- Imatge d'un mistacocàrid. Dibuix extret de Riedl (1986)

Són marins i viuen normalment a les platges, en les aigües intersticials de la línia d'onades. Són filtradors i s'alimenten de detritus i microorganismes que hi ha entre els grans de sorra.

 

Classe Branquiurs

Inclou els anomenats "polls marins" ja que viuen com a paràsits externs de peixos, tant marins com d'aigua dolça, i amfibis.

El cos esta dividit en cefalotòrax (el cap i el primer metàmer del perèon fusionats), perèon amb quatre segments provistos d'apèndixs birramis, i plèon, no segmentat i bilobulat.

Són de talla petita (1-3 cm) amb el cos aplanat i recobert per un gran escut dorsal del que sobresurt només el plèon.

 

Figura .- Visió ventral d'un branquiur. Fotografia de David Allard (TAMU), Museum of Paleontology, University of California"

 

Classe Pentastòmids

Classe Tantulocàrids

Aquestes dues classe agrupen a una sèrie de crustacis més o menys modificats adaptats al parasitisme.

Els pentastòmids són de cos allargat i anellat que no recorda gaire l'aspecte típic dels artròpodes. El cos està dividit en el cap (cèfalon) que pot presentar ganxos fixadors i el tronc, cilíndric i sense apèndixs.

Acostumen a viure en el tracte respiratori de vertebrats (peixos, rèptil, aus i mamífers). Poden infectar animals domèstics (gossos i gats) i, de manera menys usual, a l'home.

 

Figura .- Imatge del cèfalon d'un pentastòmid. Fotografia de Stanford University

El tantulocàrids també són formes paràsites però viuen com a paràsits externs d'altres crustacis bentònics. També són de petites dimensions (no sobrepassen el mil·límetre de llargada) i tenen el cos dividit en cèfalon, recobert per una closca i proveït d'estructures de fixació, el perèon i el plèon, clarament segmentats.

 

Classe Tecostracis

Aquesta classe inclou, entre altres, com a formes més familiars, els vulgarment coneguts com a glans de mar i als percebes o peus de cabra.

Aquest grup de tecostracis engloba formes sèssils fixades directament sobre el substrat (com els glans de mar) o bé fixades a través d'un peduncle carnós (com és el cas dels percebes).

El cos està dividit en el cèfalon, perèon i plèon. Aquest últim pot ser no segmentat o fins i tot estar absent.

Presenten una closca formada per plaques calcàries per entre les quals surten els llargs apèndixs toràcics que els permeten filtrar l'aigua i capturar les partícules de què s'alimenta. L'obertura entre les plaques es pot tancar hermèticament i això els permet passar algunes estones fora de l'aigua.

 

Figura 58.- Glans de mar (Chthamallus), fora de l'aigua, acompanyats de diversos barretets (Patella)

 

Figura 59.- Imatge d'un gla de mar (Balanus) amb els apèndixs toràcics que creen corrents d'aigua.

Fotografies de Livingthings