Classe Insectes: Organització externa (1)

El cos està dividit en tres regions ben diferenciades:

La cutícula de cada regió està formada per les peces típiques dels segments dels artròpodes: una placa dorsal (tèrgum), una placa ventral (estern) i dues plaques laterals (pleures). Les pleures poden ser més o menys membranoses, especialment en la regió de l'abdomen. El grau de duresa d'aquestes plaques pot ser variable segons el grup d'insectes.

 
a) Cap
 

El cap és el resultat de la fusió de sis segments adoptant la forma d'una càpsula globular.

Normalment presenta un parells d'ulls compostos laterals, de grans dimensions, acompanyats de 1-3 ulls simples (ocel·les), situats en posició frontal.

 

Figura 68.- Imatge del cap d'una mosca (Microscopi electrònic d'escombratge). Fotografia de Nanoworld. University of Queensland
 

Els apèndixs presents en el cap són:

  • Un parell d'antenes, normalment pluriarticulades, que actuen com a òrgans tàctils, olfactius i d'equilibri. Es situen en la part més anterior del cap. La forma de les antenes pot ser molt variable segons el grup.
  • Les peces bucals estan formades per:
    • Un parell de mandíbules.
    • Un parell de maxil·les, que poden portar palps articulats.
    • Un llavi inferior (resultat de la fusió del segon parell de maxil·les).
  • A més d'aquests parells d'apèndixs modificats hi ha un llavi superior o labre situat per damunt de les mandíbules en forma de plec tegumentari.

Figura 69.- Imatge del cap d'un insecte adult. Fotografia de Nanoworld. University of Queensland.
 
Les peces bucals poden adquirir diferents graus d'especialització segons el tipus d'alimentació, la qual cosa implica canvis importants en el seu aspecte. Es poden definir quatre tipus bàsics d'aparells bucals en funció de l'alimentació:
 
  • Tipus mastegador, que trituren l'aliment abans d'ingerir-lo. Les mandíbules i maxil·les són triangulars i dures, amb un labre mòbil i amb una forta musculatura per poder aguantar l'aliment.

    Aquest aparell pot ésser utilitzat també com a estructura defensiva.

    Un exemple d'aquest tipus serien les formigues.

Fotografia de Nanoworld. University of Queensland
  • Tipus mastegador-llepador, en insectes que s'alimenten de líquids. Les mandíbules estan ben desenvolupades però serveixen per pastar determinades substàncies (com la cera).

La resta de peces (maxil·les i llavi) estan allargats i transformat en una espècie de trompa que serveix per xuclar.

Com exemple tenim les abelles i vespes.

Fotografia de Livingthings
  • Tipus picador-xuclador, en insectes que s'alimenten de fluids que extreuen d'altres organismes. En general les peces es transformen en estilets que es poden mantenir estirats o bé cargolar-se sobre ells mateixos.

La musculatura de la faringe és l'encarregada d'actuar com a bomba de succió.

Com exemple tenim els mosquits o les xinxes.

Fotografia de Nanoworld. University of Queensland
  • Tipus llepador-xuclador que es dóna en insectes que també s'alimenten de líquids.

Les mandíbules poden tenir un desenvolupament variable però les maxil·les i el llavi es transformen en una trompa aspiradora com l'espiritrompa de les papallones.

Fotografia de Livingthings
 
Per saber-ne més