Classe Insectes: Organització externa (2)

b) Tòrax

El tòrax està format per tres segments que poden ser semblant entre ells o bé algun d'ells fer-se més visible que els altres.

 

 

 

Figura 70.- Imatge dorsal del tòrax d'una mosca. En les mosques el primer segment està molt reduït i no és visible dorsalment.

 

Fotografia de Nanoworld. University of Queensland.
 

Cada segments porta un parell d'apèndixs que actuen com a potes locomotores. Les potes s'articulen en posició ventral i estan format per cinc artells (coxa, trocànter, fèmur, tíbia i tars). Aquests artells, especialment el fèmur i la tíbia, poden presentar diferents graus de desenvolupament segons el tipus de locomoció (marxa, salt, excavació, natació).
 
Figura 71.- Imatge d'un cadell (Gryllotalpa gryllotalpa) amb les potes anteriors adaptades a l'excavació. Fotografia de Coutin, R. OPIE, Institut National de la Recherche Agronomique.
 

En el tòrax també es situen els dos parells d'ales (que poden faltar) que són unes formacions exclusives dels insectes.

Les ales són estructures membranoses que s'articulen en el segon i tercer segments toràcics. Estan formades per dues capes de tegument que queden separades per un espai on es situen una sèrie de conductes ramificats (nervis o venes) per on circula l'hemolinfa i també els conductes traqueals. Poden estar recobertes de pèls o escates que els donen aspectes característics.
 
.Figura 72.- Imatge d'un insecte odonat. Fotografia de Livingthings
 
Les ales poden patir modificacions segons el tipus de vida de l'insecte:
 
  • Les quatre ales intervenen indistintament en el vol, com els espiadimonis.

Fotografia de Bioimages
  • Les ales estan unides per parells (dos en cada costat) actuant de manera sincronitzada, com en el cas de les papallones.

Fotografia de Livingthings
  • Un dels dos parells, especialment el primer, s'endureix i s'utilitza per protegir el cos (elitres).

    És el cas dels escarabats o les llagostes.

Fotografia de Livingthings
  • Un dels dos parells, en aquest cas, el segon, es redueix notablement i no s'utilitza per el vol (balancins) sinó més aviat com a òrgans d'equilibri.

    Aquest és el cas de les mosques i mosquits.

Fotografia de Livingthings
  • Les ales desapareixen, encara que poden conservar-se durant alguna etapa del seu cicle biològic, com en el cas de les formigues.

Fotografia de Livingthings
 
El moviment de les ales es produeix gràcies a la intervenció d'una potent musculatura toràcica. Destaquen els músculs longitudinals dorsals i els dorsoventrals que contrauen i dilaten el metàmer a més de dos parells de músculs que van des de la base de l'ala fins a l'estern del metàmer i que permeten que l'ala pugi i baixi.
Figura 73.- Efecte de la contracció/estirament de la musculatura dorsoventral en el moviment de les ales. Dibuix de @Biodidac.
 

c) Abdomen

L'abdomen està format per 11 segments sense apèndixs però amb un parell d'estigmes per segment. No tots els segments són visibles en la majoria de grups.

Tenen una certa mobilitat entre ells i això facilita l'entrada de l'aire a través dels estigmes.

Només l'últim segment pot presentar algun tipus d'apèndixs relacionat generalment amb la reproducció. En el seu extrem s'obre l'anus.