Classe Insectes: Organització interna
Els insectes tenen un aparell digestiu bastant complex. A més de la variabilitat esmentada en les peces bucals poden donar-se altres especialitzacions en els diferents trams del tub digestiu (intestí anterior, mitjà i posterior). La importància i desenvolupament de cadascuna d'aquestes especialitzacions (faringe, esòfag, pap, pedrer, estómac filtrador,...) està en funció del règim alimentari.
Tot el tub digestiu està envoltat de musculatura que facilita el moviment de l'aliment.
2) Estructures d'intercanvi gasós
Els insectes respiren a través d'un sistema traqueal que s'obre a l'exterior a través dels estigmes en nombre d'un parell per segment, tant toràcics com abdominals. En el grup dels insectes s'observa un augment de complexitat en el desenvolupament de les tràquees que asseguren l'arribada de l'aire a tots els teixits.
Poden presentar els anomenats sacs aeris que són cambres en el sistema de tràquees que faciliten el vol en fer baixar el pes relatiu de l'insecte.
En les formes
aquàtiques l'intercanvi de gasos es pot realitzar a través
de la pell o d'altres estructures que actuen en aquests casos com
a brànquies.
3) Aparell excretor
L'excreció es realitza bàsicament a través de tubs de Malpighi que desemboquen en el tub digestiu, entre l'intestí mitjà i el posterior. El nombre de tubs pot variar segons el grup d'insectes.
Poden existir altres tipus de glàndules o cèl·lules encarregades de l'excreció o l'eliminació de determinades substàncies que varien en funció del grup d'insectes.
Com en tots els artròpodes, l'aparell circulatori és de tipus obert. Consta de les típiques parts:
- El cor dorsal, allargat, que s'estén generalment pel tòrax i l'abdomen, amb els ostíols per al retorn de l'hemolinfa o líquid circulatori. Està tancat per darrera.
- Una artèria anterior que es ramifica cap a la regió cefàlica.
- Vasos laterals parells.
- Un sinus
que envolta els òrgans viscerals i per on es mou lliurement
l'hemolinfa que surt de les artèries.
El sistema nerviós dels insectes coincideix amb l'esquema clàssic dels artròpodes:
- Una massa ganglionar dorsal i anterior (cervell), formada per tres parells de ganglis fusionats i diferenciats en tres regions.
- Un collar periesofàgic.
- Una cadena
ganglionar ventral amb un parell de ganglis per segment. Pot donar-se
la fusió d'alguns d'aquests parells de ganglis especialment
en els segments corresponent a la regió de la boca.
Els insectes més evolucionats presenten la tendència la fusió gradual d'aquests ganglis arribant a formar una única massa ganglionar ventral
Els òrgans sensorials estan molt desenvolupats i poden captar estímuls de tipus mecànic o tèrmic, químic (olfactius i gustatius) o lluminós (ocel·les i ulls compostos).
Combinat amb el sistema nerviós, els insectes posseeixen un sistema secretor gràcies al qual fabriquen tot un seguit de substàncies que regulen funcions diverses: reproducció, conducta, processos fisiològics, creixement i desenvolupament, etc. Està format per una sèrie de glàndules unicel·lulars o pluricel·lulars que aboquen els seus productes a l'exterior del cos o en la llum d'alguna víscera (exocrines) o bé directament a l'hemolinfa (endocrines).
Les gònades són parells i es continuen amb un parell de conductes que s'ajunten amb un de sol per desembocar a l'exterior en un orifici genital situat en la part posterior de l'abdomen.
En els mascles aquest conducte acaba en uns apèndixs especials els quals asseguren la transferència d'esperma durant la còpula. En les femelles existeixen també apèndixs modificats que faciliten la posta dels ous.
