Classe Insectes: Classificació (2)


Els Insectes Pterigotes: Neòpters

Els neòpters es caracteritzen per poder moure les ales tant en vertical com en horitzontal i presentar una nerviació alar més complicada. En aquest grup és on es dóna la major diversificació de formes, de les quals podem destacar, entre altres:

  • Podem trobar formes amb boca mastegadora i el primer parell d'ales més o menys coriaci mentre que el segons parell d'ales pot ser membranós o reduir-se. Tal és el cas de:
    • els Ortòpters (llagostes i grills) amb les potes adaptades al salt,
    • els Grylloblàtids (cadells) amb les potes adaptades a l'excavació, i
    • Amb totes les potes de tipus marxador:
      • els Dermàpters (talladits o tisoretes)
      • els Fasmòpters (insectes bastó ),
      • els Dictiòpters (cuques molles (escarabats de la cuina) i pregadéus).

Dermàpter

(Fotografia de Bioimages)

Fasmòpter

(Fotografia de James Solomon, USDA Forest Service, InsectImages)

Dictiòpter (cuca molla)

(Fotografia de Clemson University - USDA Cooperative Extension Slide Series, ForestryImages)

Dictiòpter (pregadéus)

(Fotografia de Robert L. Anderson, USDA Forest Service, InsectImages)

 
 
  • Alguns poden perdre les ales secundàriament com els tèrmits (Isòpters). També estan organitzats en societats jerarquitzades.
  • Altres tenen les peces bucals de tipus picador com les xinxes, cigales i pugons (Hemípters) que s'alimenten de la saba dels vegetals.
  • També tenen les peces bucals de tipus picador-llepador les mosques i mosquits (Dípters) però aquests només presenten un parell d'ales ja que el segons parell està reduït i transformat en òrgans de l'equilibri.

Isòpter

(Fotografia de Gerald J. Lenhard, Louisiana State University, InsectImages)

Hemípter

(Fotografia de Livingthings)

 
  • Entre els insectes amb metamorfosi complicada (holometàbols) trobem:
    • Els Lepidòpters (papallones, tant diürnes com nocturnes), amb els dos parells d'ales membranoses i la boca xucladora les papallones,
    • Els Tricòpters (frigànies),
    • Els Himenòpters (abelles, vespes i formigues). En aquest grup, algunes formes poden perdre les ales i també estan organitzades en societats jerarquitzades. La boca és de tipus mastegador i els dos parells d'ales són membranosos.

      Poden presentar un agulló al final de l'abdomen connectat a glàndules que fabriquen substàncies tòxiques. Quan una abella pica a un mamífer (com l'home) no pot retirar l'agulló (proveït en aquest cas de petits garfis) a causa de l'elasticitat de la pell humana (cosa que no passa quan pica a un altre insecte) i això l'obliga a perdre part dels intestins en trencar-se l'abdomen. En conseqüència l'abella mort després de la picada.

      Les vespes, en canvi, poden retirar sempre l'agulló de les ferides ja que no presenten els garfis que acompanyen a l'agulló de les abelles.

    • Els Coleòpters (escarabats, marietes i similars), amb el primer parell d'ales endurit en forma d'elitres.

Lepidòpter

(Fotografia de Livingthings)

Tricòpter

(Fotografia de Livingthings)

Himenòpter

(Fotografia de Livingthings)

Coleòpter

(Fotografia de Livingthings)

 
  • Entre les formes paràsites que han perdut les ales cal esmentar:
    • les puces (Sifonàpters), en els quals les potes s'adapten al salt i el cos es comprimeix lateralment per facilitar els moviments entre el pèl,

     

    • els polls (Mal.lòfags i Anoplurs) que viuen també entre el pèl i les plomes i que s'alimenten de les escates dèrmiques, les plomes, els pèls o la sang dels seu hostes.

Sifonàpter (puça)

(Fotografia de Livingthings)

Anoplur (poll del bou)

(Fotografia de Livingthings)