Seguint la pista a Saccharomyces |
FongsBeatriu Escudero
Degut a la forma com es desenvolupen i al seu hàbitat natural, seria impensable relacionar el fongs amb altres éssers que no fossin els vegetals. Però la veritat és que encara que molts aspectes d'aquests organismes siguin semblants, els fongs tenen unes característiques que els diferencien notablement i que ens mostren de forma evident de que no es tracta d'una planta. Un examen més exhaustiu de la seva estructura, va posar de manifest grans diferències amb respecte a qualsevol altre ésser viu. Per aquest motiu els homes de ciència varen creure convenient considerar a aquests organismes dins un regne independent, el dels Micets. Els fongs estan emparentats amb els vegetals per la seva forma de reproduir-se, i amb els animals pel seu particular metabolisme (quimioheteròtrof) que emmagatzema glicogen, un element característic que es troba en quantitats importants al fetge dels animals, i per contenir quitina en els seus teixits, un polímer lineal que es troba a la closca dels insectes; per exemple, els fongs presenten parets cel·lulars gruixudes i consistents, que s’anomenen septes, formades per aquesta substància –la quitina-, tot i que la composició d’aquestes resulta diferent de la dels altres grups d’organismes que també en presenten. Una característica de la seva organització és que les seves cèl·lules poden tenir diversos nuclis petits i que el citoplasma pot fluir lliurement entre elles, bé perquè no hi ha separació entre les cèl·lules o bé perquè les separacions tenen porus. Els septes poden ser simples o complexes; es formen per creixement centrípet. Alguns formen una placa contínua, altres deixen un porus o diversos. Aquest porus pot estar oclòs; tot i això, cada porus estableix una connexió entre cèl·lules adjacents i fins i tot poden permetre el pas d’orgànuls.
Els Basidiomycets també tenen septes amb un porus, però aquí normalment, el porus exhibeix una prolongació en forma de barril, per la qual cosa se l’anomena "doliporus" i generalment a ambdós costats d’aquest, s’observa una espècie de caputxa, que rep el nom parentosoma (Figura 1).
Els fongs es diferencien en inferiors i superiors. Els inferiors són els que no es poden apreciar a cop d'ull, tenint que utilitzar un microscopi per poder-los observar, d'aquí que s'anomenen també fongs microscòpics. Els superiors o fongs macroscòpics són els populars bolets que hom cull al bosc, i que en realitat, és la part fructífera del fong. Sovint la paraula fong s'associa amb els bolets, però aquesta identificació no sempre és correcta. Tots els bolets (Figura 2) són fongs, però no tots els fongs fan bolets. Avui, els fongs formen un regne independent; de totes maneres hi ha una excepció força sorprenent alguns fongs formen juntament amb algues una associació anomenada liquen.
Els fongs estan formats per cèl·lules eucariòtiques, no tenen teixits diferenciats i són heteròtrofs, és a dir, no tenen clorofil·la i no fan la fotosíntesi. S'alimenten de residus d'animals o vegetals que hi ha al seu entorn i secreten enzims per digerir-los; aquesta darrera característica els diferencia dels animals que, en canvi, digereixen els aliments a l'interior del cos.Concretant més, pel que fa al tipus de nutrició, aquests organismes han desenvolupat tres sistemes de vida: 1) Els sapròfits, que poden descompondre residus orgànics per alimentar-se. Aquest és el cas dels fongs que generalment es troben sobre troncs morts, com el fong ostra i inclòs el més conegut xampinyó. 2) Altres són paràsits (Figura 3)i extrauen les substàncies orgàniques que necessiten d’un hoste al qual afebleixen i a la llarga el maten.
3) El tercer mode de vida és el dels fongs simbiòtics, que extrauen les substàncies orgàniques d’un hoste, però alhora proporcionen a aquest un cert nombre d’ avantatges. Els més coneguts són els “Bolets”. A causa de la manera que tenen de nodrir-se els fongs fan un paper important com a descomponedors. També tenen un gran interès econòmic: n’hi ha que es fan servir en l'obtenció de fàrmacs (penicil·lina…), uns altres en la producció d'aliments (formatge, cervesa, etc.) i n'hi ha de comestibles (bolets); alguns però, poden ser molt tòxics i perjudicials per als éssers humans. Una espora és una cèl·lula molt petita que, com que sura en l'aire, facilita que els fongs es dispersin cap a hàbitats nous. La producció de moltes espores (Figura 4) augmenta la possibilitat que alguna caigui en un lloc amb els nutrients adequats.
Quan una espora es comença a desenvolupar origina una hifa (Figura 5) o filament format per una filera de cèl·lules que són totes molt semblants i es troben separades per parets transversals. Són allargades i poden arribar a mesurar 300 micròmetres de longitud.
Les hifes creixen ràpidament i formen, arran de terra, una madeixa anomenada miceli (Figura 6).
Figura 6.- Micelis observats amb el MER
![]() Figura 7.- Esporangis A continuació es poden observar en el següent gràfic (Figura 8) algunes de les parts més importants dels fongs, tot representades i indicades en un bolet:
Segons els tipus d'hifes i d'esporangis classifiquem els fongs en ficomicets (600 espècies com les floridures del pa), basidiomicets (unes 25.000 espècies i són els bolets típics) i ascomicets (unes 30.000 espècies com els llevats, les tòfones o els Penicillium que serveixen per obtenir penicil·lina i també per fer formatges com el Roquefort o el Camembert). També es poden classificar com s’indica en l’esquema següent:
Figura 10.- Macrolepiota sp. Com hem pogut observar anteriorment en l’esquema que classifica als fongs, els llevats es consideren Ascomicets és per aquest motiu, que s’ha considerat important conèixer-ne alguns aspectes. Els Ascomicets estan caracteritzats per la presència en el seu cicle de vida (Figura 11), d’unacèl·lula fèrtil, en aquest cas, una cèl·lula ascògena, que es denomina asc – que és una estructura en forma de sac o bossa que conté espores d’origen sexual en els Ascomicets-, que produirà endògenament 8 ascospores (típicament, ja que també en pot produir una, dos, quatre, etc.).
Figura 11.- Cicle de
vida dels Ascomycets
Aquesta cèl·lula ascògena prové d’un ascogoni i en general està disposada en una capa de cèl·lules semblants i en estructures característiques denominades cleistoteci, periteci o apoteci (Figura 12). Per exemple, això passa al cleistoteciquan és la estructura reproductiva d’un Ascomycet amb forma esfèrica o semiesfèrica, que al seu interior conté espores i al’apoteci quan és la estructura reproductiva d’un Ascomycet en forma de disc, cap o copa.
Els representants d’aquest grup pràcticament es troben poblant tot tipus d’hàbitat, i poden presentar qualsevol tipus de forma de nutrició, ja siguin sapròfits, paràsits o simbionts. Beatriu Escudero Els llevats o ferments, són fongs unicel·lulars que pertanyen al grup dels ascomicets. En un medi adequat, un lluc minúscul apareix sobre la cèl·lula mare; al cap d'una hora el seu creixement és complet i comença a produir altres llucs que, al principi es mantenen junts com un brot de raïm que acaben separant-se. Una única cèl·lula reproduint-se d'aquesta forma es multiplica en milions al cap de 24 hores. Els ferments són alhora anaerobis i aerobis. Poden viure amb aire o sense aire (o Oxigen). Amb Oxigen, els llevats es reprodueixen exponencialment i ràpidament mentre que en absència d'ell, consumeixen el sucre i el transformen. Els fongs anomenats habitualment llevats són de gran interès econòmic. Algunes espècies s’empren arreu del món per a la elaboració del pa i la producció de begudes alcohòliques per fermentació, ja que secreten enzims que transformen el sucre en alcohol i anhídrid carbònic. Altres són responsables de la aparició de gustos especials en determinats vins quan ja s’ha realitzat la fermentació principal. Algunes es troben com a contaminats a les indústries de fermentació, on la seva presència és indessitjada, doncs redueixen el rendiment d’alcohol o produeixen gustos desagradables. Hi ha espècies que prosperen en substrats amb un alt percentatge de sucre, com ara melmelades o mel, productes que es consideren generalment lliures de l’atac dels fongs. Certes espècies són responsables de malalties humanes, com el mughet. MORFOLOGIA GENERAL
REPRODUCCIÓ DELS HEMIASCOMYCETS
Beatriu Escudero Beatriu Escudero Fotografia 2.- Dos ascs amb quatre espores en Saccharomyces cerevisiae.
FERMENTACIÓ ALTA I BAIXA EN HEMIASCOMYCETS (LLEVATS)
|
|||||||||||||||||||||||||||||
Treball de recerca: Beatriu Escudero Tutora del treball i pàgina web: Mercè del Barrio |