glòbuls

METODOLOGIA:

cONEIXEMENTS PREVIS
disseny experimental




línia

LA SANG

Què és la sang?

La sang és un fluid que recorre els vasos sanguinis i és bombat per tot el cos des del cor. Es pot considerar un teixit connectiu especialitzat ja que s’origina de cèl·lules similars. Tot i això, és un teixit molt heterogeni i el podem separar en elements figurats (glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes) i en el plasma.

La sang que circula per tot l’organisme està molt ben adaptada a les seves múltiples funcions de transport de nutrients, oxigen, productes de rebuig, diòxid de carboni, hormones, cèl·lules i altres substàncies, per tant, la principal funció de la sang és la transportadora, a més de la termoreguladora, ja que intervé en el manteniment de la temperatura corporal.

El plasma

És el component líquid de la sang i el que conté les demés cèl·lules, representant aproximadament el 55% de volum sanguini total.Té una coloració groguenca i està format bàsicament per aigua. Conté també electròlits i ions, com el calci, sodi, potassi i bicarbonat; biomolècules més grans com ara albúmines, globulines i fibrinògen, a banda de tots de els aminoàcids, lípids, vitamines i hormones que s’hi troben dissoltes.

Elements figurats de la sang

Els elements figurats de la sang són els glòbuls vermells (hematíes o eritròcits), els glòbuls blancs (leucòcits) i les plaquetes (trombòcits). Els eritròcits participen en el transport d’oxigen i de diòxid de carboni; els leucòcits constitueixen una part important del sistema immunitari i de la defensa de l’organisme; i les plaquetes són un component vital en el mecanisme de coagulació de la sang.

Tots aquests tipus cel·lulars s’originen a la medul·la òssia gràcies a un procés anomenat hematopoyesis. Els eritròcits i les plaquetes funcionen completament dins dels vasos sanguinis mentre que els leucòcits actuen principalment fora dels vasos, als teixits, de tal forma que els leucòcits de la sang circulant estan solament en trànsit entre les zones en les que actuen.

ERITRÒCITS

Són les cèl·lules més abundants superant en gran nombre als valors de leucòcits. Cada glòbul vermell és un diminut disc biconcau que no presenta nucli i actuen sempre dins de l’aparell circulatori, en el transport d’oxigen i diòxid de carboni des de i cap als teixits de l’organisme.

Diàmetre: 7-8 μm

Nº/mm3: 5x106 (homes) i 4.5x106 (dones)
1

Imatge 8: Eritròcits. 400x
Eduard Cámara Anadón

glòbuls

LEUCÒCITS

AGRANULÒCITS

Limfòcits

Els limfòcits són les cèl·lules més petites de la sèrie blanca, essent una mica més grans que els eritròcits, tot i que en podem trobar, dintre de les seves mesures, de “petits”, “mitjans” i “grans”. Tenen un dens nucli blau excèntric, que ocupa la major part de la cèl·lula, amb un petit marge de citoplasma perifèric, on hi podem observar lisosomes. La seva funció és primordial al cos, ja que s’encarreguen dels mecanismes de defensa immunològica i ho fan secretant anticossos o bé estimulant, regulant o bé inhibint la resposta immunitària contra un antígen concret. .

Diàmetre: 8-10 μm

Nº/mm3: 1.500-2.500
limfòcits

Imatge 9: Limfòcit. 400x
Eduard Cámara Anadón

limfòcits

Monòcits o macròfags

Són les cèl·lules més grans de la sang circulant i se’ls pot anomenar macròfags. S’observa un gran citoplasma de color blau grisós ple de lisosomes, que li confereixen un aspecte més heterogeni. El nucli és excèntric i a mesura que va madurant, va prenent una forma de ferradura o un aspecte bilobulat. La seva funció més important és la de destruir les restes cel·lulars que procedeixen del continu recanvi normal de les cèl·lules. Els monòcits estan, a més, en constant moviment ja que tenen la capacitat de penetrar en els teixits i fagocitar cossos estranys.

Diàmetre: 12-15 μm

Nº/mm3: 200-800

Imatge 10: Monòcit. 1000x
Eduard Cámara Anadón

monòcits

GRANULÒCITS

Neutròfils

Són els leucòcits més abundants i presenten un citoplasma rosat clar, que engloba gran quantitat de grànuls que es tenyeixen de blau. El nucli és blau fosc, gran i multilobulat, que pot arribar a 5 lòbuls que es troben units entre si per material nuclear. La seva funció correspon a la resposta inflamatòria quan es produeix una lesió, fagocitària i tenen una gran importància a l’hora de combatre infeccions bacterianes.

Diàmetre: 9-12 μm

Nº/mm3: 3.500-7.000
7

Imatge 11: Neutròfil 400x
Eduard Cámara Anadón

granulòcits

Eosinòfils

Els trobem en menor quantitat que els neutròfils. Posseeixen nombrosos grànuls citoplasmàtics que es tenyeixen amb colorants àcids, i són caracteritzats per un nucli lobulat que, en forma, recorda a salsitxes unides mitjançant uns estrets fils connectors. La seva funció és la de fagocitar i són atrets a les zones inflamatòries. A més, intervenen en la resposta contra paràsits, però no els fagociten, sinó que actuen alliberant substàncies que afecten la membrana del paràsit.

Diàmetre: 10-14 μm

Nº/mm3: 150-400
eosinòfils

Imatge 12: Eosinòfil 400x
Eduard Cámara Anadón

eosinòfils

 

Basòfils

Són els leucòcits que trobem en menor quantitat. Sovint, el citoplasma està replet de foscos grànuls basòfils específics de gran mida que acostumen a emmascarar els grànuls azuròfils i el nucli en forma de S i de color blau pàl·lid, i que confereixen a la cèl·lula un aspecte angulós, ja que exerceixen pressió sobre la membrana cel·lular. Es tracten de la versió circulant dels mastòcits, que alliberen histamina o altre molècules, encarregades, per exemple, de la vasodil·latació.

Diàmetre: 10-14 μm

Nº/mm3: 150-400
basòfils

Imatge 13: Basòfil 400x
Eduard Cámara Anadón
basòfils

PLAQUETES

També anomenades trombòcits, són petits fragments cel·lulars de forma esfèrica d’una mida molt reduïda. Aquesta característica, implica la falta de nucli. Intervenen en el fenomen de la coagulació, generalment en situacions on hi ha hemorràgies, creant un tipus de xarxes anomenades “tap plaquetal” que obstaculitza la lliure circulació de la resta de cèl·lules sanguínies.

Diàmetre: 2-4 μm

Nº/mm3: 250.000-400.000
11
 

Imatge 14: Trombòcits. 1000x
Eduard Cámara Anadón

 


amunt
Última actualització: