LA RELACIÓ DE MOSSÈN ANTON NAVARRO AMB JUNEDA

El dia 8 d’octubre de 1901 mossèn Anton Navarro, qui des del 1900 havia estat ecònom de Sant Esteve de Llitera, arriba a Juneda per ocupar la plaça d’ecònom interí a la parròquia substituint en el càrrec a mossèn Josep Maria Rosinach.
Al cap de dos mesos escassos, demana diners al consistori junedenc per obres a la casa rectorial. Un cop presentat el pressupost d’obra i de fusteria (que arriba a la xifra de 500 ptes.), l’Ajuntament desestima la pretensió de fer-hi remodelacions (tot i que es troba en estat ruïnós) perquè no hi ha fons disponibles.
El desembre de 1901 guanya part del primer premi de la loteria de Nadal. Aquells diners els destina a socórrer els pobres de la població i de la comarca i la restauració de l’església parroquial i rectoria. D’aquelles reformes destaca la construcció de l’altar dedicat al Santíssim Sagrat Cor de Jesús i l’entronització de la imatge. Per aquest motiu, es va fer a Juneda una gran festa.
Mossèn Anton Navarro envia un ofici a l’Ajuntament convidant la corporació municipal perquè assisteixi a la recepció i festeigs de la inauguració de la nova capella per part del bisbe de Lleida.
Mossèn Anton Navarro mai no es va deixar portar per l’ambició dels béns terrenals. Fou, però, un capellà atípic en el seu temps. Home liberal, de caràcter geniüt, sempre a prop de la quotidianitat del poble, però amb profundes contradiccions personals que, tot sovint, reflecteix a l’obra poètica i que, de tant en tant, l’havien allunyat de la tasca purament pastoral. Com a sacerdot polititzat, s’havia submergit en l’àmbit de la política, no des d’un caire de reivindicació social estricta, sinó, més aviat, assumint funcions de difusor conscient d’una vena patriòtica i nacionalista emmarcada en les tesis ideològiques de la Lliga Regionalista. Mossèn Anton Navarro esdevindria, al llarg dels anys, un perfecte dinamitzador cultural, un reconegut pedagog, un abrandat nacionalista, un orador eloqüent, un savi contertulià i un carismàtic conseller de diverses generacions de lleidatans.
La família Navarro es desplaça a terres urgellenques des de Vilaller. Aquí comença la relació de Mossèn Navarro amb el poble de Juneda. El dia 21 de juny de 1902 mossèn Anton Navarro uneix en matrimoni el seu germà Sebastià, de 24 anys d’edat (d’ofici paleta) amb la junedenca Carme Jové Olivé, de 21 anys d’edat, a l’església parroquial de sant salvador de Juneda.
Són donats d’alta al padró municipal l’any 1903, els membres de la família Navarro, Antoni, Francisco i Sebastià. Dels fills del matrimoni Francisco Navarro i Joaquima Grangé, a part de l’Antoni i del Sebastià, l’únic de qui tenim referències és del jove Moisès, mestre i poeta. Els altres, Marcel·lí i Agustí no apareixen en cap document oficial dels anys junedencs. Viuen al carrer Major.
Són uns anys marcats per una bona col·laboració entre els afers parroquials i l’Ajuntament. Mossèn Anton Navarro és nomenat membre de la Junta Local de Primera Ensenyança els anys 1902 i 1903. El dia 26 de juliol de 1903, amb motiu de la mort del papa Lleó XIII, tramet una comunicació en què convida la corporació municipal al solemne funeral per la mort del papa.
Mossèn Anton Navarro s’absenta de la parròquia el dia 22 de novembre de 1903 ja que arriba el capellà propietari reverend Ramon Carrera. L’Ajuntament de Juneda li adreça unes paraules de comiat elogiant la feina feta a l’església. Deixa, doncs, un bon record de l’estada a Juneda destinat als ministeris parroquials.
El dia 15 de juliol de 1904 pren possessió de la parròquia de Montclar (arxiprestat d’Artesa de Segre) en qualitat de capellà-rector. Encara que les dates no estiguin del tot confirmades, sabem que el mes de desembre de 1913 encara és rector de Montclar. Ell, però, retorna sovint a Juneda. No perdrà mai el contacte sentimental amb aquesta vila urgellenca. Les velles amistats, les raons familiars (és present a la defunció del seu nebot Francisco, qui morí el dia 10 de maig de 1904 a l’edat de deu mesos, i al naixement dels fills del seu germà Sebastià, Antoni: 14 de maig de 1909 i Maria Antònia: 26 d’abril de 1911) i alguns aspectes culturals puntuals el faran estar a Juneda uns dies, una temporada o només des de pas.
Tan sols la producció poètica d’aquests anys (Pirinenques, 1903; La balada de l’hivern,1905; Cançons Perdudes,1912 i Recitacions, proses rimades,1914) i la intensíssima activitat cultural i pastoral seran un defugiment conscient de la tasca quotidiana a la parròquia de Montclar.
Per motius de salut, l’octubre de 1913 deixa la parròquia de Montclar i es trasllada, temporalment, a Barcelona. Un mes després rep la notícia de la mort del seu pare.
A partir de 1915 Mossèn Anton Navarro intensifica els lligams humans, polítics i culturals amb la vila de Juneda. Un pintoresc nucli de joventut, la majoria dels quals estudien a Barcelona, fan néixer les primeres espurnes culturals i esportives de tipus col·lectiu a Juneda. Aquell moviment cultural, aparegut cap als anys 1914-1915, és batejat amb el nom de “La Piula”. L’ànima i motor d’aquest col·lectiu fou mossèn Anton Navarro, mestre i amic de molts junedencs de principis de segle. Una de les primeres feines que inicia aquesta associació cultural, i més endavant nacionalista, és la publicació de la revista satírica local La Pubilla.
Un parèntesi familiar: el dia 3 de juliol neix Mariana Fortunata Navarro Jové al carrer La Font de Juneda.
Mossèn Anton Navarro ja és membre de l’associació Nacionalista de Juneda.

L’estreta vinculació amb el poble junedenc arriba al seu punt més culminant el dia 4 de novembre de 1918. És la jornada de la inauguració oficial de l’Escola Catalana Nocturna, entitat educativa de l’associació Nacionalista local. Fruit de la reunió que tingué lloc el dia 13 d’octubre, la junta directiva d’aquesta institució decideix donar el consentiment a la creació de l’escola Catalana Nocturna, així com nomenar director al poeta mossèn Anton Navarro.
Un manuscrit, signat per Ramon Arqués (qui, de ben segur, havia estat un dels escolanets quan va exercir durant uns anys d’ecònom a la parròquia de Juneda), il·lustraria perfectament l’afecte que sempre li va retre la gent junedenca. En el fons, és un poema que només pretén ser una sincera endreça a la memòria pedagògica i espiritual dels anys que va conviure entre diferents generacions de junedencs.
Mossèn Anton Navarro conviu amb els junedencs. És l’ànima dels actes polítics i culturals que organitza l’associació Nacionalista de Juneda. El dia 15 de desembre de 1918, mossèn Anton Navarro, en nom de l’associació, pronuncia unes paraules en el moment que els exministres Francesc Cambó i Felip Rodés passen amb tren per Juneda.
Dies després, el diumenge 26, se celebra la terminació de la guerra i els preliminars de pau amb un àpat de germanor al local de l’escola Nocturna. A l’intermedi de la festa es canta “Els Segadors”. A l’hora del xampany inicia els brindis Galindo Torné, president de l’entitat. Es prossegueix amb uns brillants parlaments de Josep Cornudella, Joan Duch, Ramon Barrufet i Lluís Olivé. Al final el llorejat poeta mossén Anton Navarro, director de l’escola de l’associació, pronuncià un eloqüentíssim discurs, en què basant-se en una Georgia de Francis James, explicà l’estat d’esplet en què es troba Catalunya. També agraí l’afecte i simpatia que li demostrà el jovent de Juneda. Fou contestat pel periodista Miquel Capdevila, fill de Juneda. I acabà la festa amb patriòtics visques i cant dels Segadors, segons narrava el cronista del diari republicà de Lleida El ideal del dia 3 de gener de 1919.
Durant els mesos de març i abril de 1919, l’Associació Nacionalista concerta un cicle de sis conferències coincidint amb els diumenges de Quaresma. Mossèn Anton Navarro és l’orador d’aquestes vetllades culturals.
Però, amb tota seguretat, l’acte cultural més transcendent de la Juneda d’aquells anys fou l’esdeveniment dels Jocs Florals. El dia 31 d’agost de 1919 se celebra un magnífic certamen jocfloralesc a la vila de Juneda en el marc dels actes de la Festa Major. Presideix la cerimònia festiva el poeta lleidatà Magí Morera i Galícia. Guanya la Flor Natural el poeta Josep Carner amb Ram de tres roses.
El prevere poeta mossèn Anton Navarro ofereix la Viola d’Or i Argent a qui més inspiradament canta la fe. L’organització de la festa és a càrrec de l’Associació Nacionalista amb l’ajut incondicional del mestratge de mossèn Anton Navarro.
El dia 1 d’octubre de 1919, però, deixa temporalment el món polític i cultural junedenc per encarregar-se de la direcció d’una escola catòlica de Mequinensa. Abans de marxar, els companys en nacionalisme l’obsequien amb un sopar de germanor a la fonda de Raimunda Capell.
Retorna a Juneda a primers de juliol de 1920 per passar-hi una temporada de vacances. El dia 28 de Juliol l’escriptor Àngel Guimerà arriba a Juneda. Tot el poble el va rebre a l’estació. Es posà en marxa la comitiva que presideixen l’alcalde i dos genis, l’eximi dramaturg Guimerà i l’eminent poeta Mossen Anton Navarro. Des de l’estació, a peu, l’alcalde Joan Olivé i regidors l’acompanyen fins a l’ajuntament on és rebut oficialment. Salutació des del balcó. Descans i dinar a la casa senyorial de la viuda de Xammar. Assisteix a les feines de batre d’una era del poble. A la tarda és homenatjat amb la descoberta d’una placa a l’antic carrer de la Floresta. Sopar a la fonda de la Raimunda. Mossèn Anton Navarro hi és present a la vora de les autoritats. Representació de Maria Rosa al teatre Foment. Passa la nit a casa de la viuda de Xammar. L’endemà marxa amb el diputat Francesc Macià cap a les Borges Blanques.
Ara no ens resta més que felicitar a les autoritats i als organitzadors de la festa en Josep M. Xammar i Lluís Olivé, també a mossèn Navarro com a propulsor de l’acte.
El descans estiuenc entre familiars i amics s’acaba massa aviat ja que el dia 13 d’agost parteix cap a Mequinensa per continuar la tasca de direcció de l’escola catòlica en aquella localitat de ribera.
Tanmateix, però, l’Associació Nacionalista de Juneda el convida als actes de l’11 de setembre. On hi havia una bandera hissada a mig pal, es va fer una missa de difunts per als màrtirs catalans oficiada per mossèn Anton Navarro, també es van fer discursos patriòtics, lectura de poesia i mots de comiat a tots els assistents.
Malgrat que torna a Mequinensa per reprendre la feixuga tasca pastoral, el dia 4 de juliol de 1921 retorna a Juneda cercant repòs. Hi romandrà tot l’estiu. Combina la tranquil·litat dels aires urgellencs, les estones de passeig amb els familiars i amics amb altres comeses que li proposen entitats del poble i rodalies. L’octubre d’aquest mateix any obre al públic una escola d’ensenyament elemental i superior al passeig de la Font de Juneda.
El dia 29 de juliol de 1922 té lloc a les Borges Blanques el concurs de la Protectora de l’Ensenyança Catalana, organitzat per les delegacions de Lleida i de les Borges. Amb el tren de les 9’20 del matí, arribà el nostre il·lustre cabdill sr. Macià, acompanyat del sr. Morera Galícia i mossèn Anton Navarro. Concurs, repartiment de premis i parlaments. Entre els aspirants premiats en el concurs de l’associació hi ha dos alumnes junedencs: Ramon Sardanyons i Esteve Rubió Solé. A més a més, entre d’altres escoles, rep un premi l’escola de Juneda dirigida per mossèn Anton Navarro.
Les notícies que tenim de la seva activitat a Juneda i rodalies, més enllà de les habituals en els ministeris parroquials, es tanquen a finals del mes de setembre de 1922.
Després de vuit anys sense publicar cap recull poètic, el dia 16 de novembre de 1922, surt a la llum De l’infinit poema. Bona part de les poesies, i en concret “El poema de les hortes”, són fruit de la inspiració de la seva estada en terres junedenques. Poesies filles de les hortes urgellenques, gràcies a al contemplació de la terra clivellada pel sol, amarades de boira congelada.
L’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera, el setembre de 1923, esborrà tot rastre biogràfic de Mossèn Anton Navarro entre els periòdics (El Ideal i el Pallaresa de Lleida, Sang Nova de els Borges Blanques i Lo Pla d’Urgell de Bellpuig) que major informació ens havien aportat de la seva trajectòria personal per terres lleidatanes.
Mossèn Anton Navarro, freturós de trobar un ambient cultural més adient, l’any 1924 se’n va a Barcelona, on roman fins a la mort.
No obstant això, no perd mai els vincles sentimentals amb la gent junedenca que sempre li ha fet costat. L’any 1925 publica Roses i Estels. El record de Juneda hi és present. Dedica tres poemes a tres ferms amics en nacionalisme, veritables promotors de molts actes polítics i culturals dels anys que funcionà l’Associació Nacionalista Local. Tríptic poètic per a tres “homenots” junedencs: per a Josep Cornudella, “Cançó del goig momentani”; per a Lluís Olivé, “Cançó de desesperança” i per a Josep M. Xammar, “Clarificavit me...”.
L’any 1929 escriu unes ratlles d’elogi amb motiu de la mort del jove poeta de Juneda, Joan Duch Arqués a La Veu de Catalunya. Tots dos poetes, tot i ser de generacions diferents, havien compartit moltes hores de tertúlia a cal Torres, molts moments inoblidables d’exaltació patriòtica com a membres de l’Associació Nacionalista de Juneda, moltes estones d’intercanvi de creacions poètiques a redós de les influències dels poetes modernistes i noucentistes. Joan Duch havia après de la poesia Mossèn Anton Navarro a captar la senzillesa i la humanitat del paisatge a saber encarregar-se amb elegància i simplicitat de la temàtica amorosa amb la quotidianitat del món rural, amb motius com l’esperança, la mort, la solitud i desengany.
Mossèn Anton Navarro havia estat, inconscientment, un mestre i un amic de tota una generació de poetes junedencs. Alguns d’aquests noms Joan Duch i Arqués, Ramon Arqués Arqués, Llorenç Bosch Rubió, Moisès Navarro Grangé, Ramon Bosch Bellmunt, Pau Cornudella Rey, Galindo Torné Rosinach, Jacint Rosinach Figueres.
Per tant, mai no deixarà d’estar relacionat amb el poble i la gent de Juneda, ja sigui perquè hi té part de la seva família, ja sigui per les amistats que comparteix, ara, a Barcelona.
Als anys trenta es reviu la presència de la poesia de mossèn Anton Navarro a Juneda en els programes de Festa Major. Són les darreres col·laboracions que envia des de Barcelona a través dels membres de Palestra (entre els quals hi havia els Dr. Josep Cornudella) per enaltir la qualitat literària d’uns coherents programes festius.
Al programa de Festa Major de 1933, la delegació de Palestra de Juneda publica un poema de mossèn Anton Navarro en commemoració del centenari de la Renaixença catalana.
L’agost de 1934 mossèn Anton Navarro fa arribar als amics de Palestra un altre poema “Perpetuïtat” perquè sigui publicat al programa de Festa Major.
Els amics de Palestra, un any després, l’agost de 1935, inclouen al programa de Festa Major un sonet “Davant d’una font” que ja havia tingut una versió en prosa quan mossèn Anton Navarro publicà el recull Recitacions l’any 1914.
Morí a Barcelona el dia 26 de desembre de 1936, víctima de l’esclat revolucionari de la Guerra Civil. Deixava una de les aportacions poètiques més valuoses de les terres lleidatanes a la renaixença literària de Catalunya.
Més enllà d’una poesia que es mantingué a cavall entre la Renaixença i els inicis del Noucentisme, resta el seu mestratge humà i literari per a tota una generació de poetes, entre ells, els junedencs. Poemes, discursos eloqüents, tertúlies, comunicacions oficials... i un quadern de cançons, record, amb tota seguretat, del temps que va dedicar-se a l’ensenyament dels infants a Juneda. L’abnegat esperit dinàmic en benefici de la cultura junedenca ha perpetuat, malgrat alguns contratemps circumstancials, una època difícilment superable al llarg dels capítols de la història político-cultural de la vila de Juneda, i d’altres poblacions urgellenques.