LA VIDA DE MOSSÈN ANTON NAVARRO GRANGÉ

Mossèn Anton Navarro, primogènit d’una família de sis fills, neix a Vilaller el 12 de setembre de 1867. El seu pare, Francisco Navarro Cabiró, sabater d’ofici, és natural de Vilaller. Navarro passa la seva infantesa i adolescència entre Vilaller, viu de Llevata i Viella, a redós de les muntanyes de l’Alta Ribagorça i la vall d’Aran, paisatge que serà recreat en molts dels seus versos.
Ja de ben jove, i per raons d’estudi, es trasllada a Barcelona, on cursa el batxillerat i on, després de fer la carrera eclesiàstica i graduar-se a la universitat de Tarragona, fa el primer curs de Filosofia i Lletres i el servei militar a la caserna de les Drassanes de Barcelona, com a assistent del sergent Abarca.
El 19 de maig de 1894 és ordenat sacerdot a la catedral de Lleida i serà en aquesta ciutat on s’iniciarà veritablement en el món de la literatura: primer, en els certàmens literaris de l’acadèmia Mariana i després, en els dels Jocs Florals de Lleida i de Barcelona. El maig de 1901, essent ecònom a la parròquia de Sant Esteve de Llitera, guanya el seu primer premi important en els Jocs Florals de Lleida.
Entre 1901 i 1914, Navarro viu un dels moments més intensos i fèrtils de la seva vida, tant des del punt de vista literari com pel que fa a la seva faceta d’activista cultural. El 1901 té el seu primer contacte amb Juneda, vila en què exercirà d’ecònom interí fins a 1904 i on el seu mestratge espiritual, cultural i literari serà fonamental i durador. El 1904 és nomenat rector de Montclar i s’inaugura llavors una etapa de clara estabilitat personal, que es tradueix en una progressiva participació en la vida cultural i literària i en una clara intensificació de la seva producció poètica. Des del 1902 al 1913 Navarro participa en revistes, per exemple, Catalunya (1903-1905), publica a Barcelona dos reculls poètics: Pirinenques (1903) i La balada de l’hivern. (De 1902 a 1906, participa en la tasca de recerca dialectològica per al diccionari de mossèn Alcover, col·labora activament a la revista Catalunya (1903-1905), on publica diversos poemes, i presenta la comunicació “El català a-n el Ribagorça” al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). El 1908 llegeix, a Sabadell, el seu estudi “Mossèn Jascinto Verdaguer y sa obra poètica” i publica el text “La casa encantada de Pinyana” al Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, entitat a la qual es vincula com a soci delegat el 1911. Aqueix mateix any, guanya la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona amb el poema “Idil·lis lluminosos” (l’any anterior ja havia guanyat el mateix premi en els Jocs Florals de Lleida per la composició “Pluja de nards”). El 1912 publica el recull recopilatori Cançons perdudes i inicia les seves col·laboracions literàries a El Diario de Lérida, Lo pla d’Urgell i La Falç. L’any 1913 presideix els Jocs Florals de Lleida, fet que cal entendre com un reconeixement públic a la seva persona i a la seva obra, i el 31 d’agost de l’any següent la impremta Sol & Benet de Lleida li edita el volum Recitacions. Proses rimades, algunes de les quals s’havien publicat inicialment en El Diario de Lérida (altres apareixeran posteriorment a la revista La Signou de Tàrrega).
E1 dia 21 de novembre de 1913 mor, a Almúnia de Sant Joan, Francisco Navarro Cabiró, pare del poeta. Hi assisteixen tots els fills: Antoni, Tadeu, Agustí, Sebastià, Moisès i Marcel·lí.
De tornada a Montclar, fa una parada a Juneda per visitar la família i els amics. La mort del seu pare l’ha trasbalsat profundament.
Mossèn Anton Navarro, el mes de febrer de 1914, és proposat pel senyor baró d’Albi per cobrir una vacant de beneficiat a la parròquia de Sant Joan de Lleida. Deixa definitivament Montclar.
L’any 1914 marca un punt d’inflexió en el periple personal i poètic de Navarro. D’una banda, deixa la rectoria de Montclar (ocupa, primer, plaça de beneficiat a la parròquia de Sant Joan de Lleida i després alterna estades a Juneda, Lleida i Mequinensa). D’una altra banda, tot i que continuava vinculat als certàmens dels Jocs Florals (com a part integrant de diferents jurats o com a participant) i que col·labora activament en diverses publicacions periòdiques (La falç, l’Escut, Crònica Targarina...), i els seus esforços se centren sobretot en l’organització d’iniciatives culturals, la posada en marxa i la direcció de diversos centres escolars (a Juneda i a Mequinensa) i, en general, a propagar l’ideal catalanista. Encara que obté un nombre important de premis literaris en diversos certàmens, la veritat és que la seva obra poètica es ressent prou d’aquest activisme constant.
L’any 1924, Navarro es trasllada a Barcelona, on fa tasques pastorals a la parròquia de Sant Josep Oriol i exerceix de capellà adjunt a l’església de Nostra Senyora de Pompeia. Continua col·laborant, encara que esporàdicament i molt sovint per encàrrec, en diverses revistes (Lleida, Vida Lleidatana, Acció, Oc...) i manté vincles amb el grup junedenc de Palestra (a qui envia poemes per als programes de la Festa Major). A Barcelona, s’incorpora a la penya literària del cafè Colón, presidida per Francesc Matheu, i col·labora en el projecte d’Arxiu de Tradicions Populars que dirigeix el seu amic Valeri Serra i Boldú. La seva tasca literària, molt relentida, se centra ara bàsicament en la traducció de l’obra de l’escriptor llatí Ausoni (feta en col·laboració amb Carles Riba i que apareix a la Fundació Bernat Metge), entre d’altres.
L’any 1936, concretament, el dia 26 de desembre, dos mesos després d’haver complert els 69 anys, Navarro mor assassinat a Barcelona, víctima dels grups d’incontrolats durant l’esclat revolucionari dels primers mesos de la Guerra Civil.