Io i Zeus: mirem el quadre!
 

 
   
El pintor holandès Pieter Lastman va inspirar-se en l'episodi d'Ovidi que acabes de llegir, i es proposà reproduir-ne un moment molt concret. A continuació, et convidem a observar amb deteniment la pintura:
Io i Zeus, segons Ovidi
Mirem el quadre!
Prepara una exposició!
 
PIETER LASTMAN, Júpiter i Io descoberts per Juno (1618). Galeria Nacional. Londres.
 
Si vols treballar amb una imatge ampliada i desitges més informació, visita la pàgina de la Web Gallery of Art dedicada a aquest autor.
 
   

En el quadre podem distingir dos espais de fons: a l'esquerra destaca el cel, cobert d'una boirina espessa; d'allí sorgeix, majestuosa, una dona acompanyada de dos paons; a la dreta es veu un espai frondós de bosc, on es troba, ajagut, un home barbut, nu, i amb la cara enrogida. A la seva dreta hi ha ajaguda una vedella blanca, que l'home acaricia.

Enmig d'aquests dos ambients veiem, drets, un nen alat, amb un buirac penjant, i un jove amb una màscara al rostre i una pell de guilla a l'esquena. Nen i noi aixequen un llençol de color vinós, amb la intenció de destapar una escena.

 
   

Més observacions...

  • Fàcilment es poden reconèixer els tres protagonistes de l'episodi (Júpiter, Juno i la nimfa Io, transformada en vedella). Ara esbrina...
    • quins detalls del quadre evoquen la situació compromesa i ridícula, en què ha estat enxampat el rei dels déus i dels homes?
    • Quins trets plàstics de Juno ens recorden la seva actitud dominant i controladora del marit.
  • Els pintors del Renaixement i del Barroc usen sovint icones amb continguts de caire moral per acompanyar l'argument mitològic de les seves obres . En aquest quadre apareixen dos personatges, que no formen part del relat d'Ovidi, i que representen els valors simbòlics de l'episodi.
    • Quin personatge del quadre, que no forma part del relat d'Ovidi, representa la seducció amorosa?
    • Quin altre personatge, que tampoc forma part del relat, esdevé símbol de l'engany a la imatge? Justifica les teves respostes.
  • Els paons reials han estat inclosos al quadre per identificar la dea Juno, que baixa del cel a la terra amb dignitat reial. Si observes la imatge amb deteniment, veuràs que aquestes aus  no llueixen el plomall vistós que les caracteritza, -i que s'acostuma a anomenar els ulls d'Argos-. Ovidi justifica l'aparició de l'acolorit plomall dels paons amb el final de la història d'Io.