Io i Zeus: mirem el quadre!
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
El pintor holandès Pieter Lastman va inspirar-se en l'episodi d'Ovidi que acabes de llegir, i es proposà reproduir-ne un moment molt concret. A continuació, et convidem a observar amb deteniment la pintura: |
|
|||||||||||||||
PIETER
LASTMAN, Júpiter i Io descoberts per Juno (1618).
Galeria
Nacional. Londres.
|
||||||||||||||||
Si vols treballar amb una imatge ampliada i desitges
més informació, visita la pàgina de la Web
Gallery of Art dedicada a aquest autor.
|
||||||||||||||||
En el quadre podem distingir dos espais de fons: a l'esquerra destaca el cel, cobert d'una boirina espessa; d'allí sorgeix, majestuosa, una dona acompanyada de dos paons; a la dreta es veu un espai frondós de bosc, on es troba, ajagut, un home barbut, nu, i amb la cara enrogida. A la seva dreta hi ha ajaguda una vedella blanca, que l'home acaricia. Enmig d'aquests dos ambients veiem, drets, un nen alat, amb un buirac penjant, i un jove amb una màscara al rostre i una pell de guilla a l'esquena. Nen i noi aixequen un llençol de color vinós, amb la intenció de destapar una escena. |
||||||||||||||||
|