Sòcrates i la llàgrima de Xantipa

(Sòcrates, còpia romana, s. I, París, Museu del Louvre)

Sòcrates: filòsof atenès (470-399 a. C.), fill de Sofronisc i Fenàrete, va baixar, com ens recorda Ciceró, la filosofia del cel a la terra, i amb ell i els sofistes la filosofia va canviar el seu centre d'interès des de la reflexió sobre la naturalesa (φύσις) a la reflexió sobre l'home. Gràcies a l'obra de Xenofont i Plató, entre d'altres, sabem moltes coses sobre la vida i la mort de Sòcrates, fins i tot que va aprendre el seu mètode filosòfic, la ironia i la maièutica, gràcies a l'ensenyament d'una dona: l'hetera Diotima de Mantinea, o que fou amic d'Aspàsia, la companya sentimental de Pèricles, i segons els autors clàssics mestra del filòsof en retòrica (Plató, Menexen 235 e; Xenofont, Memorables II, 6, 6; Plutarc, Vida de Pèricles 24, 5; Ateneu, Convit dels savis V, 219 b-219 e). Així mateix, no podem oblidar que l'art de la maièutica té molt de semblant amb la professió de la seva mare: llevadora (μαῖα o μαιεύτρια, entre moltes d'altres denominacions).

Però, quina va ser la seva relació real amb les dones? Quina concepció tenia d'aquestes el filòsof? Una tradició li atribueix dues esposes (Xantipa i Mirto), ambdues sempre barallant-se, cosa que a Sòcrates li divertia prou (Sèneca, Sobre el matrimoni fr. 62; Teodoret, Graecorum affectionum curatio XII, 61-65) i que fou el tema d'una òpera còmica de Georg Philipp Telemann titulada El pacient de Sòcrates (Der Geduldige Socrates, 1721). Però, en especial, va ser Xantipa l'estereotip de mal caràcter en tota la tradició clàssica (Xenofont, Memorables II, 2, 1-14). Així, en un text de Xenofont (Xenofont, Convit II, 7-10) Antístenes li retrau a Sòcrates la seva incongruència vital en reclamar els seus amics que eduquin les seves dones i no fer ell mateix allò propi amb la malacarosa Xantipa .

("La mort de Sòcrates", Jacques Louis David, 1787, MOMA, Nova York)

És probable que el naixement de Xantipa fou al voltant del 435 a. C., com a molt d'hora el 445 a. C., per tant, molt més jove que el filòsof, una circumstància habitual en els matrimonis de la Grècia antiga. Res no sabem, però, sobre la seva família, si bé alguns autors l'han relacionada amb Xantip, de la família de Pèricles, establint així un vincle entre la muller de Sòcrates i una família il·lustre d'Atenes, potser filla d'un tal Làmprocles. Malgrat tot, aquesta dada no és més que una mera conjectura, ja que no sabem exactament la família de procedència de Xantipa.

(Sòcrates i Xantipa; Emblemata Horatiana, Imaginibus In Aes
Incisis Atque Latino, Germanico, Gallico Et Belgico Carmine Illustrata -
Otho Vaenius, 1607)

Si tornem a la tradició, podem observar com en tots els textos conservats hi ha una insistència en destacar la relació turbulenta entre Sòcrates i Xantipa, cosa que no hauria de sorprendre'ns tant si pensem en els hàbits socials del filòsof, en especial la seva relació amb els homes, com Alcibíades (Claudi Elià, Història vària XI, 12), la seva relació amb altres dones (Ciril, Contra Julià VII, 226) i la seva delegació constant de les seves responsabilitats familiars, en especial amb el seu fill Lamprocles. A Diògenes Laerci (Diògenes Laerci, Vida dels filòsofs II, 26) podem llegir tres versions diferents sobre les relacions conjugals de Sòcrates: a) que Sòcrates va tenir dues dones, la primera Xantipa, amb la que va tenir a Làmprocles, i la segona Mirto, la filla d'Aristides el Just (Plutarc, Vida d'Arístides 27, 3-5), de la qual van néixer Sofronisc i Menexen; b) que fou Mirto la primera dona amb la qual es va casar; i c) que va estar casat amb les dues alhora. Malgrat tot, no podem oblidar que la tradició converteix Xantipa en la mare dels tres fills de Sòcrates, segons una altra malèvola tradició estúpids de mena (Aristòtil, Retòrica 1390 b; Epictet, Dissertacions IV, 5, 33-34) pel fet que el filòsof els engendrés essent ja molt vell. Són varis els testimonis sobre la bigàmia de Sòcrates (Ateneu, Convit dels savis XIII, 556 a), tot remuntant aquesta tradició al Sobre l'eugenèsia d'Aristòtil. Paneci de Rodes (fr. 132 van Straaten) combaté la faula sobre les dues esposes de Sòcrates i ni a Plató ni a Xenofont hi cap indici d'aquesta bigàmia.

Deia que no admirava res del seu avantpassat Sòcrates com el fet de què, malgrat viure amb una dona inaguantable i uns fills estúpids, passés la vida amb pau i tranquil.

(Plutarc, Vida de Cató el Vell, 20, 3)

(Sòcrates i Diotima. Relleu de bronze de Pompeia, s. I a. C.; Nàpols, Museo Nazionale)

Aristòtil sosté que maridà dues dones: la primera Xantipa de qui li nasqué Làmprocles; la segona Mirto filla d'Aristides el Just, la qual prengué sense dot i de qui va tenir Sofronisc i Menexen. Hi ha qui opina que primerament es casà amb Mirto i d'altres, en fi, entre els quals hi ha Sàtir (fr. 15) i Hierònim de Rodes (fr. 45), que les tenia totes dues alhora.

(Diògenes Laerci, Vida dels filòsofs II, 26)

(Traducció d'Antoni Piqué i Angordans)

Un passatge del Fedó de Plató (Plató, Fedó 116 b) relatiu als moments previs a la mort del filòsof, i on es diu que Sòcrates, després de rentar-se, va fer venir al seu costat els seus fills i les dones de la casa, ens podria indicar que tant Xantipa com Mirto van acompanyar-lo en els moments previs a la seva mort, tot i que de fet l'únic nom que apareix explícitament és el de Xantipa. De fet, hi ha qui ha volgut veure només en aquesta menció els parents femenins del filòsof, mentre que d'altres es decanten per la presència de Xantipa i Mirto. El problema es que les fonts no mencionen mai l'estatus legal de Xantipa -tret de la Suda que es refereix a Xantipa i Mirto com γαμεταί (Suda S, 829)- i no sabem per tant si realment va ser l'esposa de Sòcrates o tan sols la seva companya. Tampoc Plató li atorga mai l'estatus d'esposa, però seria prudent no oblidar que a l'Atenes del segle V a. C. la institució del matrimoni no estava del tot definida, sinó que coexistien modalitats d'unions diferents. És possible, doncs, que Xantipa tingués només l'estatus de concubina (παλλακή), informació que es podria relacionar amb l'anècdota que ens transmeten Diògenes Laerci (Diògenes Laerci, Vida dels filòsofs II, 33) i Valeri Màxim (Valeri Màxim, Fets i dites memorables VII, 2) segons la qual Sòcrates era contrari a la institució del matrimoni, tot i que és molt probable que amb Mirto sí va contraure matrimoni legal.

Llavors Sòcrates diu:

-En moltes coses, amics, és evident, i en el que aquesta criatura fa també, que la natura de la dona no és en res inferior a la de l'home: només que li manca força i vigor. Que així, si ningú de vosaltres té dona, que li ensenyi refiat tot allò que vulgui que sàpiga i que practiqui.

-¿Què ho fa aleshores, Sòcrates, digué Antístenes, que amb aquesta opinió tu no eduquis Xantipa, i tinguis tractes amb una dona que jo em penso que és la més geniüda de totes les que existeixen, han existit i existiran mai?

- És que jo veig, respongué Sòcrates, que aquells que volen esdevenir bons genets es procuren, no els cavalls més dòcils, sinó els rabijols, convençuts que si poden dominar aquests, manejaran més fàcilment els altres cavalls. Així jo, que vull aprendre de tractar els homes i de viure-hi en societat, he pres Xantipa, sabent bé que si la suporto, fàcilment m'avindré amb tots els altres caràcters.

(Xenofont, Convit II, 9-10; cf. Diògenes Laerci, Vida dels filòsofs II, 36-37)

(Traducció de Carles Riba)

La misogínia grega no ha contribuït gens a favor de la bona imatge de Xantipa i la seva relació amb el model de virtuts que fou per a tota la tradició Sòcrates tampoc gaire, fins i tot Xenofont la qualifica com la dona més insuportable que ha existit i existirà mai (Xenofont, Convit II, 7-10). De fet, Xantipa es van convertir sovint també en una arma contra el propi filòsof i el seu caràcter va ser definit sempre com a violent (θυμοειδεῖς), fins i tot una tradició tardana es fa ressò del seu lesbianisme (Filopó, In libros de Generatione Animalium commentaria XIV, 3, 5; ca. 490-566) o la qualifica simplement com a prostituta (κοινά) (Tzetzes, Comentari a Aristòfanes IV, 2; segle XII).

-Quant a la dona, si ha après del marit a fer les coses bé i les fa malament, potser sí que a dreta llei en té ella la culpa; però si ell, sense ensenyar-li el que és bo i convenient, la utilitza malgrat la seva ignorància, ¿no seria just de fer responsable l'home? Anem, Critobul, ací tots som amics i hem de parlar-nos amb franquesa: ¿a qui confies les teves coses importants més que a la teva dona?

-A ningú

-¿Hi ha però ningú amb qui conversis menys que amb la teva dona?

-SI n'hi ha, no són gaires, la veritat.

-¿No l'has presa per muller que era joveníssima, i fins es pot dir que no havia vist ni sentit res del món?

- Així era.

- ¿No seria doncs molt més estrany si sabia res del que ha de dir o de fer, que no pas si ho errava?

- Però aquest que dius que tenen unes bones mullers, Sòcrates, ¿és que se les han educades ells mateixos?

- No hi ha res com examinar-ho. Així et presentaré Aspàsia, que amb molta més competència que jo t'exposarà tots aquests punts. Jo crec que és una bona mestressa la que té en la marxa de la casa una part que s'equilibra exactament amb la del marit, regularment, i són despesos gairebé sempre per l'administració de la dona. Si la cosa funciona bé, les cases prosperen; si malament, les cases decauen.

(Xenofont, L'economia III, 11-15)

(Traducció de Carles Riba)

(Sòcrates i Aspàsia; Honoré Daumier, 1842)

A Xantipa i Mirto, la neta d'Arístides, Sòcrates tenia dues esposes. Com es barallaven entre elles i ell estava habituat a ridiculitzar-les quan disputaven sobre ell, un home molt lleig, de nas xato, front amb grans entrades, espatlles peludes i cames garrelles, les dones van acabar per dirigir la seva agressivitat contra la seva persona i el van perseguir durant molt de temps amb retrets sense motiu, del quals ell fugia.

(Sèneca, Sobre el matrimoni fr. 62)

El que és més revelador, però, és que malgrat que els deixebles de Sòcrates li atribueixin idees molt avançades sobre la igualtat del sexes (Xenofont, Convit II, 7-10; L'economia III, 14), la seva relació amb Xantipa, a qui no considerava una dona especialment intel·ligent, com les seves contertulianes Diotima o Aspàsia, manifesta més aviat la tant comuna misogínia de la societat atenenca d'època clàssica, si més no la que descobrim a la majoria dels altres filòsofs.

Arribats allà, el porter que solia respondre quan trucàvem va sortir a trobar-nos i ens va dir que esperéssim fins que ell ens ho indiqués. <<Els Onze, digué, estan deslligant Sòcrates i li anuncien que avui ha de morir.>> No va passar gaire temps, i va venir a dir-nos que entréssim. Quan vam entrar, vam trobar en Sòcrates tot just deslligat i la Xantipa (ja la coneixes) asseguda al seu costat amb la criatura. La Xantipa, quan ens va veure, va començar a cridar i adir la mena de coses que solen dir les dones: <<Sòcrates, aquests amics parlaran amb tu ara per última vegada, i tu amb ells.>> Sòcrates féu una ullada a Critó i li digué:

-Critó, que algú se l'emporti cap a casa.

Mentre alguns de la gent de Critó s'emportaven la dona, que seguia cridant i donant-se cops,...

(Plató, Fedó 59 e-60 a-b)

(Traducció de Josep Vives)

(Diotima; Józef Simmler, 1855)

Bibliografia:

Aristòfanes, Els núvols. Introducció, traducció i notes de Mercè Valls i Bosch, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1994.

Plató, Apologia de Sòcrates/Critó. Introducció, traducció i notes de Joan Alberich i Mariné, Barcelona, Edicions de la Magrana, 2000.

Xenofont, Records de Sòcrates. Text i traducció de Carles Riba, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1923 (Quan Carles Riba era professor a l'Escola Superior de Bibliotecàries).

Inés Calero Secall, Jantipa (Siglos V/IV a. C.), Madrid, Ediciones del Orto, 2003.

G. Giannantoni, Qué ha dicho verdaderamente Sócrates, Madrid, Doncel, 1972.

R. Kraus, La vida privada y pública de Sócrates, Buenos Aires, Editorial Sudamericana, 1966.

Rodolfo Mondolfo, Sócrates, Buenos Aires, Eudeba, 1976.

A. E. Taylor, El pensamiento de Sócrates, México, F.C.E., 198O.

Antonio Tovar, Vida de Sócrates, Madrid, Alianza Editorial, 1984.

P. J. Bicknell, "Sokrates' Mistress Xanthippe", Apeiron 8 (1974), pp. 1-5.

R. D. Cromey, "Sokrates' Myrto", Grazer Beitrage 9 (1980), pp. 57-67.

H. Dörrie, "Xanthippe, die Gattin des Sokrates", RE 9 (1967), 1335-1342.

H. Erbse, "Sokrates und die Frauen", Gymnasium 73, pp. 201-220.

R. Godel, "Socrates et Diotime", Bulletin de l'Association G. Budé (1954), pp. 3-30.

Amalia González Suárez, Aspasia (ca. 470-410 a. C.), Madrid, Ediciones del Orto, 1997.

R. Laurenti, "Aspasia e Santippe nell'Atene del V secolo", Sileno 14 (1988), pp. 41-61.

V. de Magalháes-Vilhena, Le problème de Socrate. Le Socrate historique et le Socrate de Platon, París, P.U.F., 1952.

Claude Mossé, - 399. Le procés de Socrate, Bruseles, Editions Complexe, 1987.

A. Roegiers, "La famille de Socrates", Musée Belge (1897), pp. 104-113.

P. Walcot, "Plato's mother and other terrible women", a I. McAuslan i P. Walcot (es.), Women in Antiquity, Oxford, 1996, pp. 114-133.

L. Woodbury, "Socrates and the Daughter of Aristides", Phoenix 27 (1973), pp. 7-25.

Discografia:

Georg Philipp Telemann, Der Geduldige Socrates, Capella Savaria/Nicholas McGegan, Hungaroton, 1987.

Aracniografia

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/index.htm: Cerca la fitxa de Sòcrates al web Filoxarxa, de Jordi Cortés Morató.

http://www.webdianoia.com/presocrat/socrates.htm: Informació en castellà sobre Sòcrates i temes relacionats amb la història de la dona al web Webdianoia de José María Fouce.

http://www.helsinki.fi/science/xantippa/xantippa.html: Col·lecció de textos sobre les dones de la Unió europea en castellà, anglès i francès. El web Xantippa és un servei amb informació sobre les dones de la Unió europea.

Activitats

1) A partir de la lectura dels textos d'aquesta pàgina, quina imatge creus que es desprén de Xantipa i de la relació de Sòcrates amb les dones? Creus que els comentaris de Sòcrates respecten la dignitat com a dona de Xantipa?

2) Fes un seguiment de la figura de Sòcrates i Xantipa al llarg de la història de la literatura. Pots establir una classificació entre defensors i detractors del filòsof i de la seva dona?

3) Ves a l'enllaç "Homosexualitat femenina" i explica quina relació hi ha entre la difamació sobre la sexualitat de Xantipa i la homofília femenina o lesbianisme.

4) Fes una recerca telemàtica sobre la figura de Sòcrates al llarg de la història de l'art. Quan apareix per primera vegada? Quin tractament ha rebut de part dels artistes?

5) Compara la concepció de les dones de Sòcrates amb la d'altres filòsofs. Hi ha interessos temàtics comuns? Explica'ls i intenta justificar el perquè de la misogínia en els filòsofs grecs.

6) Cerca informació sobre Aspàsia i reconstrueix la seva relació amb Sòcrates i el món de les dones a l'Atenes del segle V a. C.

(Sòcrates i Alcibíades a casa d'Aspàsia; Jean Louis Gérome, 1861)