El teler i la filosa: el treball femení a la Grècia arcaica

 

la Penélope inmensa de la luz teje una noche clara (Federico García Lorca)

 

El teler, la filosa i el fus: el teixit i el filat van ser des d'Homer l'autèntica escola femenina de virtut, els ἔργα γυναικῶν (Homer, Odissea VII, 97), i una feina pròpia de les mateixes deesses (Homer, Ilíada V, 734-735; Odissea X, 221-223) , les mestresses de la casa (Homer, Odissea IV, 128-134; Odissea VI, 51-54; Ilíada III, 125-127; Odissea XV, 517-518) i esclaves, com les captives de Lesbos destres en labors impecables (Homer, Ilíada IX, 128). Fins i tot trobem una notícia sobre una dona lliure alhora que pobra: una escrupolosa dona treballadora, que, tenint el pes a una banda i la llana a l'altra, l'aixeca i l'equilibra per guanyar-se un jornal miserable per als seus fills (Homer, Ilíada XII, 433-435). El teixit, el filat o el brodat són activitats pròpies de les mestresses de la casa, mentre que és exclusiu de les serventes el carmenar de la llana (Homer, Ilíada III, 386-387; Odissea XXII, 422-423).

 

Pintoricchio, "Penèlope al teler amb els pretendents, 1509, Londres, National Gallery)

 

Trobada entre Hèctor i Andròmaca Apa, vés-te'n a casa i dedica't a les teves feines, de la filosa i del teler i ordena a les seventes que se'n vagin a la feina. La guerra incumbeix a tots els homes que han nascut a Ilion, i sobretot a mi (Homer, Ilíada VI, 490-492). (Traducció de Joan Alberich i Mariné)

 

Supervisora de les feines domèstiques: entre les funcions de les senyores de la casa destaca l'organització de les tasques domèstiques, dirigeixen les feines de les esclaves, s'ocupen dels hostes (Homer, Odissea IV, 296-299; Ilíada XXII, 440-444) i tresoregen els bens que el seu home aconsegueix a l'exterior de l'oîkos. Així, l'argiva Hèlena estava asseguda entre les dones esclaves i encarregava a les criades labors delicades (Homer, Ilíada VI, 323-324). Ja al palau de Pilos hi havia dones encarregades de preparar el bany: re-wo-to-ro-ko-wo.

 

Sacerdotesses i endevines: també trobem dones encarregades del culte, com la Tèano, sacerdotessa d'Atena (Homer, Ilíada VI, 298-300) o d'altres tocades amb la gràcia de la profecia com Cassandra. Aixií mateix, les dones coneixen els poders de les drogues, els filtres màgics i el seu bon i mal ús com a remeis medicinals (Homer, Ilíada XI, 740-741; Odissea IV, 227-231), cal només recordar la fetillera Circe (Homer, Odissea X, 303 ss.).

Odisseu i Circe (skyphos beoci, f. s. V a. C; Oxford, Ashmolean Museum)

Treball d'esclaves: rebostera (ταμίη), com Euriclea, cuinar, parar taula (Homer, Ilíada XI, 624-641; Ilíada XVIII, 559-560), rentar la roba, anar a buscar aigua a la font, treballs aquests dos darrers també propis de donzelles (Homer, Odissea VI, 36-94; Ilíada XXII, 153-155). Així mateix, també trobem algunes esclaves no gregues -meònies i càries- que tenyeixen de porpra l'ivori (Homer, Ilíada IV, 141-142) o confeccionen mantells preuats (Homer, Ilíada VI, 289-92).

Nausica a la font (àmfora àtica, ca. 440 a. C.; cf. Homer, Odissea VI, 127 i Pausànias I, 22, 6; Munich, Antikensammlungen)

Aquest tipus de feines servils poden ser el destí de les dones lliures presoneres de guerra, com tem Hèctor que passi amb Andròmaca:

Però no em preocupa tant el dolor dels troians en el futur ni de la mateixa Hècabe ni el del rei Príam ni el dels meus germans, que, nombrosos i valents, puguin caure a la pols a mans de guerrers enemics, com el teu, quan un dels aqueus de túnica de bronze se t'endugui, plorosa, i et privi de la llibertat. I potser essent a Argos teixiràs la tela per a un altre o potser portaràs aigua de la font Messeida o de la Hiperea, molt a contracor, i la terrible necessitat t'aplacarà. I potser algú, quan un dia et vegi vessant llàgrimes, dirà: "Aquesta és l'esposa d'Hèctor, el qual en la lluita superava tots els troians domapoltres, quan combatien al voltant d'Ílion". Així parlarà algú un dia, i per tu serà un nou dolor per manca d'un home capaç d'apartar el teu dia d'esclavitud (Homer, Ilíada VI, 450-463). (Traducció de Joan Alberich i Mariné)

És habitual que algunes esclaves facin de dides (τιθήνη/τροφός) i és Euriclea la dida per antonomàsia (Homer, Ilíada VI, 399 i 466; Odissea I, 435-436).

La llista de feines femenines concorda amb la informació que ens han proporcionat les tauletes micèniques: esclaves femenines (a-pi-qo-ro), obtingudes també com a botí de guerra (ra-wi-ja-ja), molineres (me-re-ti-ri-ja), el cardar la llana (pe-ki-ti-ra2), el filat (a-ra-ka-te-ja), cosir (ra-pi-ti-ra2), teixir (i-te-ja-o), la confecció de vestits de lli (ri-ne-ja) o de llana (we-we-ai-je-ja), la diferència però rau en el fet que en època micènica hi ha homes associats a les feines tèxtils.

---

 

Bibliografia:

Jon-Christian Billigmeier i Judy Turner, "The socio-economic roles of women in Mycenaean Greece: A brief survey from evidence of Linear B tablets", a Helene P. Foley (ed.) Reflections of Women of Antiquity, Nova York, Gordon & Breach Science Publishers, 1981, pp. 1-18.

Christopher A. Faraone, Ancient Greek love magic, Cambridge (Mass.), Harvard U. Press, 1999.

Manel García Sánchez, Las mujeres de Homero, València, Sema-Universitat de València, 1999, pp. 103-114.

Luis Gil, "Economía y trabajo" y "Los demiurgos", en Luis Gil (ed.), Introducción a Homero, Barcelona, Editorial Labor, 1984, pp. 393-436

Pieter Herfst, Le travail de la femme dans la Grèce ancienne, Nova York, Arno Press, 1979 (Utrecht, 1922).

Alfonso Mele, Società e lavoro nei poemi omerici, Nàpols, Università degli Studi, 1968.

Claude Mossé, El trabajo en Grecia y Roma, Madrid, Ediciones Akal, 1980.

M. C. Pantelia, "Spinning and Weaving: Ideas of Domestic Order in Homer", American Journal of Philology 114/4 (1993), pp. 494-501.

Ioanna Papadopoulo-Belmehdi, Le chant de Pénélope. Poétique du tissage fémenin dans l'Odyssée, París, Éditions Belin, 1994.

---

A la casa d'Iscòmac: el treball femení a l'Atenes d'època clàssica

Feines femenines a la Grècia antiga

Dona treball i economia a la Pèrsia aquemènida

---

Activitats

1) Observeu quin paper té la dona a l'economia del món homèric i valoreu si les tasques femenines estan condicionades pel gènere. Creieu que el teler i la filosa poden ésser símbols d'una divisió del treball sexuada? Com es valoren en els poemes les feines femenines?

2) Fes una llista de feines femenines i analitza si tenen a veure amb la condició de dona lliure o esclava.

3) Ves a l'enllaç "A la casa d'Iscòmac: el treball femení a l'Atenes d'època clàssica" i compara les tasques de Penèlope i les de la dona d'Iscòmac. Hi ha algun canvi substancial en la condició de la dona a Grècia des d'època arcaica a època clàssica? Justifica la teva resposta.

4) A partir de la bibliografia o d'altres webs relacionats, cerca informació sobre l'economia del món homèric i compara les feines masculines amb les femenines. Creus que el passatge vist sobre la trobada entre Hèctor i Andròmaca (Homer, Ilíada VI, 490-492) reflecteix la divisió sexuada del treball a la Grècia arcaica? Quins valors creus que transmet aquest passatge? Justifica la teva resposta.

5) A partir, sobretot, de la història de la fetillera Circe (Homer, Odissea X, 303 ss.), digues quines persones eren expertes en l'ús de les drogues i els filtres màgics, d'on procedien els seus coneixements i quins efectes es proposaven aconseguir amb la seva aplicació (vid. Homer, Ilíada XI, 740-741; Odissea IV, 227-231).