![]() | ![]() | ![]() | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
|
||||||||||
S'anomena velocitat d'escapament la mínima velocitat amb que cal llançar un cos verticalment cap amunt, des de la superfície d'un planeta, per tal que escapi de l'atracció gravitatòria del planeta i no torni a caure. Si des de la superfície un planeta llancem un cos cap amunt, aquest s'elevarà fins a una certa altura. D'acord amb la conservació de l'energia mecànica i entenent que no hi ha friccions, en la pujada la seva energia cinètica disminuirà i la seva energia potencial augmentarà. En arribar al punt més alt tornarà a caure cap a la superfície disminuint la seva energia potencial i augmentant la seva energia cinètica. Tenint en compte que l'energia potencial gravitatòria s'anul·la a l'infinit, lloc en que la gravetat també s'anul·la, es tracta d'elevar el cos fins portar-lo a l'infinit arribant-hi amb la velocitat mínima, és a dir zero. Llavors es complirà que la seva energia potencial és zero, Ep=0 i que l'energia cinètica és zero, Ec=0 per tant l'energia mecànica del cos serà zero, Em=0. Tenint en compte que l'energia mecànica es conserva haurà de ser també zero en el moment del llançament:
Exercicis:
|