- Enric Casassas Simó (1920-2000). Estudià a l'Institut Escola de la Generalitatde Catalunya. La seva vinculació a les universitats catalanes va ser constant: professor adjunt i agregat interí a la UB (1951 -1966), i catedràtic a la UAB (1969 -1976), a la UPC (1969 - 1978) i a la UB(1976 - 1987), vicerector d'investigació a laUAB(1976) i d'ordenació acadèmica a la UB (1978 - 1982). Fou també professor emèrit de la UBi síndic de greuges de la UAB. Autor d'uns cent vuitanta treballs de recerca, es va especialitzar en sistemes amb equilibris múltiples simultanis i en lligands macromoleculars. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts, fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, filial de l'IEC, i de l'equip rector de la Universitat Catalana d'Estiu.Presidí el Consell Científic i Tecnològic de la Generalitat de Catalunya. Rebé el Premi Martí d'Ardenya de l'IEC pel seu Estudi sobre la reactivitat. Va obtenir també la Creu de Sant Jordi (1992) i la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1990) i el Premi d'Honor Jaume I (1993). Dr. Jacques Buffle Departament de Química Analítica, Inforgànica iAplicada, Universitat de Ginebra
Nota. Encara el recordo amb la humilitat dels savis, com sentia en català o com estudiava a la biblioteca de la facultat de Física i Química, renyant a aquells alumnes que fiem broma i no deixàvem treballar a la gent. Encara em pregunto com un Catedràtic tant rellevant anava a estudiar a la biblioteca amb els alumnes, tot un exemple.
- Enric Freixa i Pedrals (1911-2002). Fou professor de mecànica racional i extensió de càlculs i catedràtic de Motors Tècnics a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. També treballà de professor a l'Escola de Bibliotecàries. Secretari general de la Universitat Politècnica de Catalunya del 1968 al 1981. Fou cap de la línia de motors dièsel de la Maquinista Terrestre i Marítima, vicepresident del Comitè Permanent del Congrés Internacional de Motors de Combustió i president de la Fundació Joaquim Torrens i Ibern per a la normalització de l'ús del català a la indústria. Membre de la Junta de l'Associació d'Enginyers Industrials, fou conservador, vicepresident i president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Nota. Encara recordo les seves classes de motors a 5è d'Engenyeria mecànica amb el camal dret del pantaló trencat tot explicant els assajos dels combustibles, i és que era un savi despistat.
- Esteve Terrades i Illa (1883-1950). Enginyer Industrial (promocció 1909), de camins i també matemàtic. Estudià a Charlottenburg (Berlín), Barcelona i Madrid. Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid. S'especialitzà en ciències físico-matemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada: Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento. També exercí una activitat pedagògica important. Publicà articles a la "Revista de la Academia de Ciencias", de Madrid, i al butllatí de l'Institut de Ciències de Barcelona. Fundà un seminari físico-matemàtic, on aplegà els científics més valuosos del seu temps. Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1911. També fou col·laborador de la Col·lecció Minerva, on publicà El radi.
El 1919 fundà l'Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades i en fou director; també fou professor de la secció d'electrotècnia de l'Escola del Treball. Molt interessat per les teories dels quanta i de la relativitat, féu venir a Barcelona professors com Levi-Civita, Albert Einstein (amb el qual tingué converses científiques que complagueren molt el savi alemany) i altres. Dirigí una sèrie de monografies científiques que eren una recopilació d'aquestes conferències i de pròpies i d'altres, com J. Palacios, J. Rey Pastor, Hadamard, etc, editades per l'Institut d'Estudis Catalans dins la sèrie "Cursos de Física i Matemàtica".
Fou director d'obres dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, dirigí (1923-25) i projectà la construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona i d'altres línies de ferrocarrils de Catalunya. Dirigí la Compañía Telefónica Nacional de España i fou membre del CSIC. Guanyà a Madrid la càtedra d'equacions diferencials, de nova creació.
Nota. És una opinió personal, però el considero una de les persones més brillants de tots els temps que ha tingut Catalunya. Senzillament, una persona intel·lectualment impressionant.
- Ferran Puerta Sales. Catedràtic Àlgebra lineal de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Catalunya. Departament de Matemàtica Aplicada. Autor entre d'altres del llibre Àlgebra lineal, Marcombo, 1981. És considerat tant com un dels grans matemàtics actuals, com molt bon docent.
Nota. Sempre l'he recordat amb respecte i afecte; tant per la gran qualitat de les seves classes d'Algebra i Càlcul, unes de les de més categoria de l'Escola d'enginyers de Barcelona (l'ETSIIB en aquells moments), com per la seva qualitat humana. Als alumnes sempre ens va tenir respecte i estimació.
-
- Eduardo Barreiros Rodríguez (1922-1992). Va néixer el 24 d’octubre a San Miguel del Campo, província d’Orense. No va tenir gran formació acadèmica, però de ben petit va estar sempre al cantó dels motors pels que sempre va tenir gran afició.
Va començar transformar els motors de benzina soviètics per a camions en motors diesel. Després de la guerra civil en van quedar molts, ell els comprava el convertia en diesel i els tornava a vendre, fet molt rendible ja que el gasoli era molt més econòmic i a més els motors gastaven molt menys. Així poc a poc es va especialitzar en el disseny i construcció de motors diesel fins arribar als motors perkins, que van motoritzar molts camions i la majoria de taxis de la dècada dels 60.
A més amb gran mèrit per la seva banda, ja que el govern de General Franco no tan sols no el va ajudar, sinó que va impedir que disposes de cap mena ajut, ja que tots els diners anaven a ENASA i a SEAT.
Va fundar Barreiros diesel SA i va arribar a fer acords amb Chrysler per fabricar el Simca 1000 i el Dodge.
Nota. Així cal destacar d'ell l’enorme enginy tècnic en el desenvolupament dels motors diesel, sense a penes estudis, i la gran capacitat pels negocis en condicions molt adverses de finançament (tot anava per Pegaso), tot un exemple per als nostres joves