L'Educació Física per diabètics

La vida escolar d'un nen amb diabetis no difereix de la de qualsevol altre nen i no ha de representar cap problema per a l'escola, encara que atès que ha de rebre insulina externament és necessari que els mestres coneguin el tractament i les situacions que se'n poden derivar durant la jornada escolar. És molt important l'intercanvi d'informació entre els pares i l'escola per ajudar el nen a mantenir controlada la seva diabetis.

L'escola també juga un paper molt important en la seva inserció social i en l'adquisició d'independència.

QUÈ ÉS LA DIABETIS:

La diabetes és una malaltia autoinmune en la qual el cos destrueix les cel·lules beta del pàncrees productores d’insulina.

La insulina és requerida pel cos per fer servir la glucosa, el sucre simple que prové de la ruptura d’alguns aliments en el nostre sistema digestiu. Sense insulina el cos momiria per inanició.

La diabetis no és contagiosa i, encara que no té cura, es pot controlar amb injeccions d'insulina, monitorització de glucosa en sang, una dieta adequada i exercici.

COM ES TRACTA:

El tractament de la diabetes tipus 1 és amb insulina. La injecció d'insulina comporta la necessitat de monitoritzar la glucosa en sang, adequar la dieta i controlar l'exercici.

ACTIVITAT FÍSICA

L'exercici físic pot provocar un descens de glucosa en sang. El nen pot i ha de fer el mateix exercici que els seus companys. La família ha d'orientar als mestres sobre les mesures que ha d'adoptar el nen quan fa exercici. Davant d'un exercici físic “extra” convé que prengui un aliment suplementari que contingui hidrats de carboni. És convenient que el professor d'Educació Física tingui molt accessible sucre per a emergències.

L'exercici està contraindicat en els casos de descompensació (hiperglucèmia i hipoglucèmia).

L’exercici combinat amb les dosis correctes de menjar i insulina, manté al nen/a diabètic saludable i els nivells de glucosa a la sang equilibrats.

En general, l’exercici tendeix a baixar els nivells de glucosa a la sang.

• Quan el nen/a diabètic fa qualsevol tipus d’exercici, practica esports o va a classe d’educació física, els seus músculs utilitzen glucosa a un ritme augmentat per proveir-se d’energia.
• L’exercici també augmenta la sensibilitat del cos a la insulina. En altres paraules, la insulina fa més efecte quan un nen està fent exercici i fins i tot després que hagi acabat de fer-lo.

Maneres d’evitar els nivells baixos de glucosa a la sang quan es fa exercici.

• Planifiqui les activitats més o menys a la mateixa hora cada dia.
• És millor planificar les activitats després dels àpats.
• És millor planificar les activitats després dels àpats.
• Afegeixi una ració d’hidrats de carboni abans de l’exercici si la glucosa està en una franja ideal, així evitarà que els nivells de glucosa baixin durant l’activitat física. Si es prolonga més d’una hora ofereixi-li hidrats cada hora mentre dura l’activitat.
• L’única manera de saber si el nen/a diabètic necessita un suplement d’hidrats de carboni és mesurant-li els nivells de glucosa a la sang abans de l’exercici.
• Tingui en compte quan comença a fer efecte la insulina, quan arribarà al seu pic màxim d’acció i durant quant de temps seguiran baixant els nivells de glucosa a la sang.
• Truqui a l’equip de diabetis si el nen/a diabètic té els nivells baixos de glucosa a la sang freqüentment o durant o després de l’exercici.

Pautes per als suplements d’hidrats de carboni.

•  Aquestes són pautes generals. Alguns nens són més actius. Si el nen/a diabètic pot necessitar més o menys insulina per la pràctica de l’exercici.

- Per cada hora d’exercici intens prengui 1-2 racions d’hidrats de carboni. 

Insulina

• La dosi d’insulina del nen/a diabètic pot haver de reduir-se després que comenci un programa regular d’exercici.
• Si el nen/a diabètic està més actiu durant molt temps, per exemple esquiant durant tot un dia, pot ser necessari reduir la dosi d’insulina d’un 20 a un 30%. Consulti-ho amb el seu equip de diabetis.
• Alguns nens poden tenir immediatament un nivell alt de glucosa després d’un període curt d’exercici intens. Això és una resposta normal causada per l’efecte de la major quantitat d’adrenalina. Si el nen/a diabètic continua fent exercici la glucosa sanguínia torna al nivell d’abans de l’exercici o cau per sota de la mateixa mesura que els músculs utilitzen la glucosa per produir energia. Miri al nen/a diabètic la glucosa cada dos o tres hores després d’un exercici intens.
• El nivell de glucosa del nen/a diabètic pot disminuir varies hores després que hagi acabat l’exercici. Això passa perquè la glucosa passa del torrent sanguini als músculs per reemplaçar la que aquests guarden habitualment, en forma de glucògen, la manera en la qual s’emmagatzema la glucosa. Això és el que s’anomena efecte retardat” de l’exercici i pot durar fins a 24 hores. Si el nen/a diabètic experimenta “l’efecte retardat”, potser necessita menys insulina abans de l’exercici, i més menjar abans, durant i després de l’exercici. També és possible que necessiti menys insulina abans de sopar.

Consells de seguretat

• El nen/a diabètic no ha de fer exercici si està malalt i té cetones a la orina, perquè això pot elevar-li els nivells de glucosa a la sang i causar una acumulació de cetones. Veure “Com fer la prova de cetones a la orina”.
• No permeti que el nen/a diabètic faci exercici si el seu nivell de glucosa a la sang és alt i a més a més, té cetones a la orina. Ofereixi-li una quantitat abundant de líquids sense sucre, amb insulina d’acció ràpida, segons sigui necessari, per alliberar-se de les cetones. Quan la seva prova de cetones a la orina sigui negativa, serà segur l’exercici.
• Per prevenir una hipoglucèmia durant la nit o a durant les primeres hores del matí, després de l’exercici intens i prolongat, ofereixi-li més suplements d’hidrats abans d’anar a dormir si la glucèmia està per sota de 120 mg/dl.

PROBLEMES QUE POT TENIR UN MESTRE AMB UN NEN AMB DIABETIS:

Els nens amb diabetis poden patir una crisi d'hipoglucèmia o hiperglucèmia.

Hipoglucèmia:

Crisi provocada pel descens dels nivells de glucosa en sang.

• Causes:
• Excés d'insulina.
• Poc menjar amb hidrats de carboni o retard de l'hora de dinar.
• Excés d'exercici.
• Vòmits o diarrea intensa
• Síntomes:
• Comportament erràtic
• Pal·lidesa
• Irratibilitat
• Tremolor
• Molta gana
• Suor freda
• Somnolència
• Pèrdua de consciència
• Tractament:

S'ha d'administrar al nen hidrats de carboni simples (sucre, suc de fruites o una beguda ensucrada) que gràcies a la seva absorció ràpida ajudarà a pujar ràpidament els nivells de glucosa en sang.

Pauta de tractament en cas d'hipoglucèmia:

1- El nen ha de prendre:

Fins als 4 anys: 3-5 g de sucre o 30-50 cl de suc

De 4 a 10 anys: 5-10 g de sucre o 50-100 cl de suc

Majors de 10 anys: 10-20 g de sucre o 100-200 cl de suc.

2- Cal esperar 15 minuts perquè es produeixi la milloria.

3- Si no hi ha millora, cal repetir el pas núm. 1

4- Una vegada recuperat, cal donar-li un sucre retardat com galetes, llet, pa, iogurt, etc.

Si no hi ha resposta amb el sucre o el nen està inconscient s'ha d'administrar glucagó:

• Menors de 7 anys: ½ vial
• Majors de 7 anys: 1 vial
• Recomanacions:
• Tingui sempre sucre a mà.
• Administri sucre quan tingui el menor dubte d'hipoglucèmia.
• És important donar sucre o suc sense barrejar amb cap aliment, perquè fer-ho retarda l'absorció del sucre i, per tant, la recuperació del nen.
• Una vegada recuperat, el nen ha de prendre aliments com llet, galetes, iogurts, fruita, etc. (sucres retardats), per mantenir el nivell de glucosa fins al proper menjar.
• Mantingui el nen quiet fins que s'hagi recuperat.
• Acompanyi el nen mentre es trobi en aquesta situació, encara que la sàpiga resoldre.
• Les petites hipoglucèmies poden ser relativament freqüents. Cal informar-ne els pares i indicar-los les possibles causes, si se'n té sospita.
• Si el nen està incoscient, no se li ha de donar res per la boca. Cal administrar en aquest cas glucagó intramuscular o subcutani i protegir el nen de les possibles mossegades de la llengua.
• En la mesura del possible, es reconama verificar els nivells de glucosa.
• Informi al pares del que ha passat

Hiperglucèmia:

Crisi provocada per l'augment dels nivells de glucosa a la sang.

• Causes:
• Menys insulina de la necessària
• Ingesta excessiva d'hidrats de carboni
• Malaltia infecciosa
• Estrès
• Símptomes:
• Cansament
• Cefalea
• Set intensa
• Necessitat d'orinar
• Tractament:
• Suplements d'insulina
• Recomanacions:
• Cal permetre al nen absentar-se de classe per anar al lavabo perquè pugui beure aigua i orinar.
• Si apareixen vòmits o dolor abdominal intens cal avisar als pares.
• Cal tractar al nen amb normalitat.
• Cal saber solucionar una crisi d’hipoglucèmia.
• En cas de no disposar de glucagó cal avisar als serveis d’urgència perquè li administrin i si a més a més fos necessari el traslladin a l’hospital. Cal informar als pares tan aviat com sigui possible.
• El número de telèfon dels pares i el de l’hospital de referència ha d’estar a mà.
• Permetre al nen sortir de la classe a beure i orinar quan ho sol·liciti.
• La majoria de nens amb diabetis no volen ser diferents dels seus companys. Si tot i així, sospita que hi ha un problema d’aquest tipus es recomanable parlar amb els pares.
• És molt important el diàleg i l’intercanvi d’informació entre els pares, alumne i professorat.
• L’exercici intens augmenta el risc d’hipoglucèmia.
• Els nens amb diabetis reben informació sobre l’autocontrol i per tant se’ls ha de deixar prendre en la mesura del possible les seves pròpies decisions. Però aquesta presa de responsabilitat no es pot fer sense una tasca educativa fomentada en l’estreta col•laboració dels mestres, pares i equip sanitari.