Escacs

Mentre que l'origen exacte dels escacs és incert, el reglament dels escacs moderns va començar a formar-se a Itàlia durant el segle XVI . Les regles no es van modificar significativament fins al segle XIX , quan van adquirir la seva forma actual.

Introducció

Es comença la partida amb les fitxes col·locades a les caselles que s'explicaran. Els jugadors mouen alternativament una de les seves fitxes (excepcionalment dues en el cas de l'enroc), d'acord amb la forma que s'explicarà a l'apartat sobre el moviment de les peces; comença el jugador que té les blanques. En una mateixa casella només hi pot haver una única fitxa, mai més d'una simultàniament: si una casella està ocupada per una peça pròpia, no n'hi podem posar una altra; en canvi, sí que podem ocupar una casella que prèviament estava ocupada per una fitxa del contrari: la nostra fitxa ocuparà aquesta casella i la fitxa del contrari es retirarà del joc: aquest fet s'anomena capturar o matar aquesta fitxa del contrari per part de la nostra fitxa. Guanya la partida el jugador que primer aconsegueix matar el rei de l'adversari sense que aquest tingui escapatòria. El nombre d'altres peces que un jugador hagi aconseguit matar o que li hagin matat és intranscendent, tot i que matar peces de l'adversari acostuma a ser el primer pas per a matar-li el rei.

Una posició en la qual el rei pot ser capturat s'anomena escac . Quan es fa escac, cal que ho advertim al nostre adversari; un jugador no pot posar mai el rei en escac: per això, si ho fa el nostre adversari, també li ho hem d'advertir, per tal que faci una altra jugada.

Quan es fa escac al rei d'un dels jugadors, aquest sempre l'ha de rescatar obligatòriament d'aquesta posició. Per fer-ho té tres opcions:

Capturar la peça que amenaça el rei propi; això només es pot fer si es té una peça en la posició adequada per fer la captura i si és l'única peça que amenaça el nostre rei (ja que a vegades, amb una descoberta , ens poden fer escac amb dues peces).
Moure el rei a una casella lliure d'escac.
Posar una peça al davant del rei que impedeixi la captura: aquesta acció s'anomena tapar .

Si no fa cap d'aquestes tres coses, l'altre jugador li ho ha d'advertir. Si no pot fer cap de les tres coses, s'esdevé l' escac i mat i ha perdut. En els campionats el guanyador de la partida s'emporta un punt i el perdedor cap.

Posició inicial

(P és un peó, T és una torre, C és un cavall i A és un alfil, D és la reina i R és el rei). Les peces negres es col·loquen simètricament a les blanques, amb els peons a la fila 7 i les altres peces a la fila 8. Cal remarcar que, tant per blanques com negres, la reina es col·locarà a la casella que sigui del seu mateix color i el rei es posarà en una casella de color contrari. D'aquesta manera, el jugador blanc té el seu rei a la dreta de la reina, i el negre a l'inrevés.

Moviment de les peces

Cada peça té la seva manera de moure's, que conserva al llarg de tota la partida, amb l'única excepció de les jugades especials : la captura al pas del peó i l' enroc .

El peó

És l'única peça que es mou d'una manera quan mata i d'una altra diferent quan no mata. El peó pot capturar una peça adversària que es trobi en una de les dues caselles situades als dos vèrtexs anteriors de la seva; entenem per vèrtexs anteriors els dos del costat del jugador adversari. El peó es pot moure sense captura a la casella situada al costat anterior de la que ocupava anteriorment, és a dir, al costat immediat, avançant una casella de la columna en direcció cap al nostre adversari. En els escacs moderns, en la primera jugada que fa un peó, pot avançar una casella o bé dues, sempre que no capturi cap peça adversària (i no pot saltar).

El cavall

És l'única peça que pot saltar , és a dir, que pot anar de la casella d'inici a la de destí sense que li ho pugui impedir cap peça interposada, ni del contrari ni pròpia. Es mou en forma de 'L': avança dues caselles en qualsevol dels quatre sentits ortogonals (seguint una fila o una columna), i una casella perpendicularment a les anteriors.

El rei

Es pot moure a qualsevol de les vuit caselles que envolten la casella en què es troba: les quatre contigües als costats i les quatre contigües als vèrtexs. El rei no es pot moure a una casella si aquesta està amenaçada per una peça de l'adversari.

La torre

Es pot moure al llarg d'una fila o d'una columna (però no successivament en una mateixa jugada); se la pot fer avançar tantes caselles com es vulgui, però no pot saltar per damunt de cap altra peça, ni pròpia ni contrària.

L'alfil

Es pot moure al llarg del que vulgarment s'anomenen diagonals, és a dir, la successió de caselles del mateix color alineades de tal manera que l'una toca el vèrtex de l'altra. No pot canviar de "diagonal" en una mateixa jugada, ni tampoc no pot saltar per damunt de cap altra peça, ni pròpia ni contrària.

La reina

Jugades especials

La captura al pas del peó

En els escacs antics el peó sempre avançava només una casella cada jugada. Per tal d'agilitzar el joc, es va decidir, en un determinat moment, que la primera vegada que es juga un peó, hi hauria la possibilitat d'avançar dues caselles. Aquest fet, però, comportava que es pogués burlar la capacitat defensiva d'un peó contrari. Per tal d'evitar-ho, s'establí aleshores aquesta jugada especial: la captura al pas del peó.

Pot fer aquesta jugada el jugador de blanques que té un peó a la fila 5 i el el seu adversari té un peó a la fila 7 (la d'origen per als peons negres) en una columna contigua a la del peó blanc.

Amb la posició esmentada, que l'adversari avanci dues caselles el seu peó, cosa que pot fer, ja que el té a la casella d'origen del peó. Tots dos peons quedaran costat per costat, és a dir, en la mateixa fila i en columnes contigües.

La jugada consisteix a matar el peó negre, però el blanc no ocuparà pas la casella que deixa buida el negre (ja que això implicaria de fer un moviment que el peó té prohibit): la casella que ocuparà el peó blanc és la contigua al vèrtex anterior del costat del peó negre capturat, és a dir, la mateixa que hauria ocupat si el peó negre només hagués avançat una casella i nosaltres l'haguéssim capturat en aquesta posició. Com és obvi, les negres també poden matar al pas en una posició simètrica a l'explicada per a les blanques.

La captura al pas del peó només es pot fer immediatament, és a dir, en el torn següent a l'avanç de dues caselles per part del peó adversari. Si no es fa immediatament, després ja no es pot fer.

L'enroc

És l'única jugada en què es mouen dues peces, l'única en què el rei avança dues caselles i també l'única en què la torre pot saltar per damunt d'una altra peça. Consisteix a moure el rei dues caselles en direcció al racó (on es troba la torre) i en la mateixa jugada fer saltar la torre per damunt del rei i situar-la a l'altre costat seu. Hi ha dues menes d'enroc: el curt (que se simbolitza O-O, en les anotacions de les partides) i el llarg (que se simbolitza O-O-O). En l'enroc curt la torre se situa en la casella de l'alfil de rei, i en el llarg en la de la reina. És aconsellable enrocar-se tan aviat com es pugui.

Que no hi hagi cap peça entre el rei i al torre.
Que el rei no estigui en escac.
Que cap de les caselles per a les quals ha de passar el rei o la casella que ocuparà finalment estigui amenaçada per una peça de l'adversari.
Que no s'hagi mogut el rei ni la torre amb la que es vol fer l'enroc. Si el rei o la torre s'ha tret de la casella d'origen i hi ha tornat, hom tampoc no es pot enrocar.

Observació: cal recalcar que sí que es pot enrocar si la torre està amenaçada per una peça adversària.

Es considera que l'enroc és una jugada del rei, per tant, aquest s'ha de moure primer i després la torre.

Coronació

La coronació s'esdevé quan un peó aconsegueix arribar a la vuitena casella de la columna, al costat del tauler que hi ha tocant al nostre adversari. Aleshores el peó s'ha de canviar per qualsevol altra peça, excepte un rei o un altre peó.

El final de la partida

Escac i mat : un jugador guanya la partida quan ha amenaçat el rei contrari de tal manera que aquest no és pot defensar, cosa que provocaria la captura del rei a la següent jugada.
Taules : és com s'anomena l'empat en els escacs.
L'adversari abandona : si un jugador declara que abandona , perquè no es veu amb possibilitats de guanyar o de fer taules, el seu adversari guanya la partida.

Les taules

Hi ha diverses situacions que comporten que la partida sigui taules . En els campionats, es dóna mig punt per a cadascun dels jugadors. Vegem-ne els casos més habituals.

Rei ofegat : algunes vegades s'esdevé que essent el torn d'un jugador, i sense estar el rei en escac, aquest no té cap moviment possible. Es diu llavors que el rei està ofegat.
Insuficiència de material per a fer el mat : s'arriba a aquesta situació quan s'esdevé que no hi ha prou peces perquè cap dels jugadors pugui fer el mat a l'altre.
Triple repetició : es produeix quan la mateixa posició es repeteix com a mínim tres cops. Es considera que s'ha produït una repetició triple quan és el torn del mateix jugador que la provoca, totes les peces es troben en les mateixes caselles i els moviments possibles d'aquestes peces són els mateixos. Un exemple de triple repetició és l'anomenat escac continu que es produeix quan un jugador força la repetició fent escac al rei contrari.
La partida no avança : un jugador pot reclamar les taules quan en els últims 50 moviments d'ambdós jugadors no s'ha mogut cap peó ni s'ha capturat cap peça. Hi ha determinats finals en què no hi ha taules per insuficiència de material, però el mat presenta una gran dificultat d'execució, i s'ha d'aconseguir de fer en aquestes 50 jugades.
Taules pactades : sempre que sigui el torn de joc d'un jugador, aquest pot proposar taules a l'adversari: si les accepta la partida es considera acabada i són taules; altrament, la partida continua.