Voleibol

 

Inici
Programació
Psicomotricitat
Jocs
Oposicions
Atenció a les NEE
Enllaços

Regles bàsiques del voleibol

 

El camp de joc

El voleibol es juga entre dos equips de sis jugadors, en un camp de 18 metres de llargada i 9 d'amplada, dividit en 2 camps de 9x9 m separats per una xarxa d'alçada variable (2.43 m per homes; 2.24 m per dones; altres alçades s'utilitzen en competicions juvenils, infantils, etc). A cada camp hi ha una línia paral·lela a la xarxa a 3 m de distància de la xarxa. S'utilitza una pilota de cuir o material sintètic de mida similar a la de futbol però més lleugera. Els partits es juguen al millor de cinc jocs , i un joc es guanya amb 25 punts, excepte el 5è joc que es guanya amb 15 punts (aquest sistema de puntuació es va implementar l'any 2000 ).

Per començar a jugar un punt, un dels jugadors efectua el servei des de darrera del seu camp, de manera que la pilota arribi al camp contrari passant per sobre de la xarxa. L'equip contrari pot tocar la pilota fins a 3 vegades abans de tornar-la a l'altre camp, i així successivament, fins que un equip aconsegueix de fer caure la pilota a terra al camp contrari o algú comet algun error, per exemple:

  • enviar la pilota a terra fora del camp, o tocar un objecte extern. (fora, senyalat per els àrbitres amb els dos braços paral·lels al cos i els 2 palmells mirant cap endins a l'alçada de la cara de l'àrbitre)
  • enviar la pilota a terra fora del teu propi camp. (pilota tocada, senyalat per els àrbitres amb els dits de les mans a l'alçada de la cara i restregant-los)
  • que un jugador retingui la pilota. (retenció, senyalat amb la el palmell d'una mà mirant cap amunt i pujant aquest palmell)
  • que un jugador la toqui dues vegades seguides. (dobles, mostrant dos dits)
  • que un equip jugui la pilota mes de tres vegades. (quatre tocs, mostrant 4 dits)
  • que un jugador toqui la xarxa (sempre i quan intervingui aquest jugador en l'acció del joc). (xarxa, tocant l'àrbitre amb el palmell de la mà la xarxa per la part lateral)
  • que un defensor remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa des de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa. (remat de saguer, passant un braç per sobre del cap com si vulguessis tocar-te la orella contrària, sense arribar es clar a fer-ho)
  • que un lliure remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa, sigui quina sigui la zona en que ho fa. Que un lliure coloqui a un altre company amb els dits des de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa, i aquest conpany remati per sobre de la xarxa (remat de saguer, passant un braç per sobre del cap com si vulguessis tocar-te la orella contrària, sense arribar es clar a fer-ho)
  • que un jugador passi tot el peu en camp contrari, o toqui la pilota per sota la xarxa (invasió, amb el dit índex assenyalant la línia central)
  • que un jugador remati colpejant la pilota ja en camp contrari. Que un jugador bloquegi abans de que un jugador rival pugui fer un altre toc de pilota en el seu camp (invasió aèrea, amb el palmell mirant el terra a l'alçada de la cara)

 

Una recepció

Les tècniques basiques que s'utilitzen per jugar la pilota en el voleibol són,

  • recepció , utilitzant els dos avantbraços per amortir una pilota que ve del camp contrari.
  • toc de dits , utilitzant les dues mans, utilitzat sobretot per passar la pilota a un company preparat per rematar.
  • remat , colpejant la pilota amb una mà per sobre de la xarxa i cap al camp contrari.
  • bloqueig , per intentar aturar el remat d'un contrari saltant amb les mans esteses sobre la xarxa.

L'equip que guanya el punt es el que fa el següent servei. Cada vegada que hi ha un canvi de servei (és a dir, l'equip que servia perd el punt) es fa una rotació dels jugadors de l'equip guanyador. D'aquesta manera, tots els jugadors han de jugar tant en posicions d'atac com de defensa. L'excepció es el lliure , figura introduïda l'any 2000 , que és un jugador que només pot actuar defensivament (no pot rematar ni efectuar serveis).

Hi ha una variant, anomenada vòlei platja , que es juga a l'aire lliure, habitualment amb dos jugadors per equip, i amb un reglament lleugerament diferent.

Inici pàgina