| |
En
la fotografia convencional la que funciona per procediments
fotoquímics, el producte final després que la
llum arriba a una pel·lícula sensible i afecti
els seus materials. En fotografia digital el suport ja no és
una pel·lícula amb emulsió sensible sinó
que la llum és rebuda per un censors que en mesuren la
seves característiques i la converteixen en dades informàtiques.
La imatge es converteix en un fitxer informàtic. Totes
les característiques de la imatge són traduïdes
a un llenguatge binari de zeros i uns, a una cadena de codis
binaris. Quan aquesta cadena és llegida per un ordenador
o un altre dispositiu, la informació es tradueix en una
imatge visible a través d'un perifèric (en una
pantalla, en una impressora, etc.). Aquest arxiu es pot multiplicar
i manipular variant fent modificacions en les dades.
Imatges formades per píxels
En fotografia convencional la pel·lícula o paper
fotogràfic contenia una emulsió formada per grans
microscòpics d'halurs de plata sensibles a la llum. Aquest
reaccionaven de diferents maneres segons les llum que rebessin,
per tant podem dir que la fotografia esta formada per un conjunt
de punts minúsculs. En la fotografia digital en lloc
de grans tenim píxels (abreviatura de picture element).
Les imatges que podem obtenir d'un escàner o d'una càmera
digital són com un mosaics format per molts de píxels
de forma quadrada, cada un dels quals conté informació
sobre el color de la imatge en la posició que ocupa.
La resolució d'una fotografia. Els PPP
En fotografia digital ens referim a la resolució per
a designar la quantitat o la densitat de píxels que la
formen. Això dependrà de la quantitat de píxels
que utilitzi o bé la càmera o bé un escàner
a l'hora de captar la fotografia. La quantitat de píxels
es calcula per la seva densitat, per la quantitat de píxels
per polsada o per cm (PPP (PPI)). Quan ampliem una imatge el
que fem és reduir la densitat de píxels i per
tant la seva resolució i al revés quan la fem
més petita. Per tant si volem ampliar una imatge com
més resolució aquest tingui millor.
No
hi ha una resolució òptima per a les imatges,
aquesta dependrà de l'ús que en vulguem fer (impressió,
ubicació en una pàgina web...)
Resolució
òptica
A part de la resolució (la densitat de píxels
d'una imatge) també és important allò que
anomenem nitidesa i que no és res més la semblança
que hi ha entre l'original i la imatge. En el cas de les imatges
digitals això dependrà de la capacitat que una
càmera o un escàner tingui per a transferir la
informació que li arriba. La nitidesa afecta a la qualitat
i no a la qualitat. Per tant pot ser que tinguem una imatge
amb una resolució de 2700 que sigui més nítida
que una que en tingui 3200.
Objectius
També és important, com en les càmeres
convencionals, el tipus d'òptica, la qualitat de les
lents i de tot el sistema òptic. Per tant l'òptica
definirà també la qualitat de la imatge.
La profunditat de color
Com ja hem explicat un píxel és la mínima
unitat que podem trobar en una fotografia. Cada píxel
conté la informació del color de cada una d'aquestes
petites parts de la imatge. Com ja hem dit la informació
s'emmagatzema en codis binaris: en bits. La informació
sobre el color de cada píxel bé indicada per bits.
Un bit només pot tenir dos estats: 0 o 1. Si una imatge
utilitza només un bit per a definir el color de cada
píxel només podrà mostrar dos estats de
color, per exemple blanc i negre. Si per a definir la mateixa
imatge s'utilitzen dos bits per píxel podem obtenir quatre
combinacions binàries diferents: 00, 01, 10, 11. Per
tant la informació, el color de cada píxel podrà
ser d'un d'aquest quatre i, la imatge en la seva totalitat,
es definirà per quatre colors. Si s'augmenta la quantitat
de bits de color que té cada píxel, la imatge
podrà tenir més colors. Com més bits més
tons.
En les imatges en blanc i negre o d'un sol color és normal
utilitzar 8 o 16 bits. Si utilitzem 8 bits tindrem 256 (28)
possibles estats o tons.
En fotografies en color les imatges es construeixen a partir
de tres colors primaris: vermell, blau i verd (sistema RGB de
Red, Green, Blue). Si abans teníem 8 bits per captar
una imatge de 256 tons d'un sol color, ara es necessitaran el
triple de bits (8 pel vermell, 8 pel blau i 8 pel verd). Això
donarà un total de 24 bits per píxel. Amb les
combinacions dels tres colors es pot donar el to necessari a
cada píxel. La majoria d'imatges que s'utilitzen tenen
24 bits amb els quals les imatges poden mostrar 16,7 milions
de colors diferents suficients per a definir els matisos de
les imatges i suficients perquè el nostre ull no pot
discriminar més d'aquest número.
Tot i així hi ha imatges que poden tenir 36 bits (12
per color) i alguns 48 (16 per color). Això és
necessari si volem manipular la imatge o reajustar-ne el color,
ja que amb l'operació sempre es perd informació.
El
rang dinàmic
Un altre element a tenir en compte quan es captura una imatge
amb un escàner o càmera és el rang dinàmic.
És necessari tenir un rang dinàmic ampli per a
apreciar bé sobretot els matisos de les parts fosques
sens perdre detall. El rang determina, ja no la capacitat d'emmagatzemar
informació sinó la capacitat de discernir la densitat
(la brillantor) dels tons d'una imatge. El rang oscil·la
entre 0 i 4 (0 equival a blanc pur i 4 al negre). Si tenim només
un rang de 2 no es discerniràla diferència entre
tons de les parts fosques i tot quedarà del mateix to.
Tant en la càmera com en un escàner necessitem
un bon sensor per a capturar els detalls de les tonalitats,
i que tingui suficients bits de color per a emmagatzemar la
informació.
Per més
especificacions sobre les càmeres digitals es pot consultar
el DOCUMENT 2c de la Unitat 4 dedicada a les càmeres.
| OBTENIR
I GUARDAR IMATGES DIGITALS |
FONTS
D'OBTENCIÓ
Les
imatges digitals fixes es poden obtenir de diferents fonts:
-Capturant-les
amb una càmera fotogràfica digital o de vídeo,
-Escanejant una imatge o algun elements amb l'escàner,
-Creant una imatge directament amb l'ordinador amb qualsevol
programa d'edició gràfica: Photoshop, Paint Shop
Pro, Corel Draw...
-Capturant el fotograma d'un fragment de vídeo
o animació.
-Capturant la imatge d'internet.
GUARDAR LES IMATGES. SELECCIONAR EL FORMAT
Guardar una imatge digital vol dir convertir-la en un fitxer.
En tots els casos haurem de valorar en quin format guardem la
imatge segons l'ús al que la volem destinar. El format
de la imatge és la manera com es codifica la informació
de la imatge en el fitxer. Depenent del tipus de fitxer amb
què la deseu conservarà característiques
més o menys fidels a la seva font, tindrà més
o menys qualitat i serà més o menys fàcil
retocar-la sense que perdi qualitat. El format també
determinarà amb quin programa la podrem recuperar més
endavant es parla dels tipus de formats i de les seves característiques.
Anteriorment ja hem esmentat quins són els paràmetres
que, a part del format, determinen les imatges digitals: la
profunditat de color, la resolució i el pes del fitxer.
EL PES DEL FITXER
Quan guardem
una imatge se'ns determinarà el pes del fitxer, és
a dir, l'espai aquest ocupa en la memòria de l'ordinador
o en un fitxer, expressat en bits, Kb, o d'altres. Sempre que
es vulgui reduir el pes d'una imatge s'haurà de renunciar
a alguna de les seves característiques o dit d'altra
manera, s'hauran d'eliminar algunes de les dades que la defineixen.
Es
pot aconseguir de quatre maneres diferents:
-Compressió
amb pèrdua: Prescindir d'algunes dades tot comprimint
la imatge.
-Baixar la profunditat de color: Desar-la amb menys colors
dels que té en realitat.
-Baixar la resolució: Fer que es composi de menys
punts de color que l'original.
-Baixar els valors de les dimensions: Fer-la més
petita d'amplada i d'alçada.
DETERMINAR LA RESOLUCIÓ
Quan obtenim una imatge amb una càmera fotogràfica,
de vídeo o directament d'internet ja ens bé determinada
la resolució i també les dimensions. Quan la font
és un escaner o quan la generem directament amb un programa
d'edició gràfica nosaltres podem fer la tria de
la resolució. En els altres casos podem sempre variar
els paràmetres originals de resolució amb un programa
de tractament d'imatges.
La resolució que donem a una imatge dependrà de
l'ús que en vulguem fer. Si el destí de la imatge
és la presentació al monitor no cal superar els
75 ppp. ja que no obtindrem pas més qualitat a través
d'aquest suport. El mateix podem dir de les imatges que han
d'anar al web: de 75 a 90 ppp. Això no vol dir que puguin
tenir més resolució. Si el dispositiu és
la impressora, suposem una impressora de qualitat, amb una resolució
alta, heu d'acostar la resolució de la imatge a la resolució
de la impressora, sense superar-la. Si la imatge resultant ha
de ser reproduïda en algun mitjà imprès (diari,
revist, etc.) la qualitat ha de ser molt més alta ja
que els sistemes d'impressió de la impremta ofereixen
molta més qualitat. El mateix diríem si es disposa
d'impressores d'alta qualitat.
DETERMINAR LES DIMENSIONS DE LA IMATGE
Quan hom diu que una imatge digital és gran o petita
pot fer referència al seu pes o a les seves dimensions.
Les dimensions són determinades per l'amplada i l'alçada
expressades en píxels o centímetres. Si
reduïm les dimensions també reduirem el pes. Si
engrandim una imatge, hem de tenir en compte que la seva resolució
no variarà i per tant perdrem qualitat. Les dimensions
de les imatges dependran de la ubicació final: de l'espai
que es disposi en un document on les vulguem integrar, de l'espai
que han d'ocupar en un espai web, de si s'hauran d'imprimir
en diferents formats, etc. Molts dels programes ja permeten
variar la mida d ela imatges directament, independentment de
la dimensió original.
DETERMINAR LA PROFUNDITAT DE COLOR
La profunditat
de color d'una imatge també es pot variar. Tot dependrà
de si volem que pesi poc o molt, de la qualitat i varietat de
colors que vulguem que tingui i de la profunditat de color que
tingui el dispositiu de sortida. En alguns casos quan guardem
la imatge se'ns demanarà a quants bits ho volem fer.
| FORMATS
DE LA IMATGE DIGITAL |
Podem
agrupar els fitxers d'imatges digitals en dos grans grups segons
com la informació dels fitxers descriu les imatges: els
vectorials i els de mapes de bits.
Fitxers de gràfics vectorials:
*.CDR *.DFX *.WMF...
Aquestes fitxers descriuen les imatges a partir de les seves
característiques geomètriques.
Alguns programes de disseny gràfic treballen amb gràfics
vectorials: CorelDraw, Freehand, Graphx Designer.
Les imatges són més lentes de calcular si són
complexes, però a l'augmentar-les i
reduir-les s'augmenten o empetiteixen els elements que la composen,
per tant no es
perd la informació.
Fitxers de mapes de bits: *BMP
*JPG *GIF *.PCX *TIF *PSP...
En els mapes de bits les imatges estan formades per un mosaics
de peces de colors. A cada peça l'anomenem píxel
i cada píxel conté la informació sobre
les característiques del lloc que ocupa. La informació
està emmagatzemada en forma de bits.
Els fitxers d'imatges fotogràfiques són d'aquest
tipus ja que aquest format és molt apte per a
reproduir ombres o gradacions de colors.
El programari de les càmeres digitals treballa amb aquest
tipus de fitxers i també molts programes de tractament
d'imatges com el Paint ShopPro, el Photoshop, el Corel Photo-Paint,
entre d'altres.
Quan les escalem, per variar les seves mesures, perden informació,
per tant perden definició.
Tipus de formats de mapes de bits:
Cada format té unes característiques específiques
i és idoni per uns determinat usos. Es poden agrupar
en dos grans grups, els que comprimeixen les imatges i els que
no.
.JPEG (Joint Photographic Experts Group) és
el més estès. Permet comprimir les dades segons
un grau de qualitat variable. La qualitat dependrà de
l'ús que es vol fer de les imatges (penjar a la web,
imprimir, etc.). moltes de les imatges ubicades en llocs web
tenen aquest tipus de format.
Si es volen fer modificacions posterior a les imatges és
millor guardar-les en un altre format (TIFF o d'altra) perquè
no vagin perdent informació al guardar-les en *.jpeg.
.GIF (Graphics Interchange Format) és un
format poc usual en les càmeres digitals. Ens permet
guardar una imatge en poca resolució i poc nombre de
colors en un format de compressió molt gran. Per això
s'utilitza principalment en imatge per a penjar a pàgines
web.
.TIFF és un format que té menys pèrdua
de qualitat però que utilitza més memòria.
S'utilitza per imatges que han de ser impreses en formats grans,
més grans que un A4, o per a imatges de les quals es
vol molta qualitat (per exemple les que han de tenir un ús
publicitari). Algunes càmeres digitals permeten guardar
les fotografies en aquest format.
D'altres formats són específics de sistemes o
de programes. Entre molts d'altres podem destacar:
.BMP (Bitmap de Windows) és el format que
utilitza Windows per a guardar les imatges. Accepta imatges
fins a 32bits de color.
.PSP
és el format propietat d'Adobe amb el que es guarden
per defecte les imatges del Photoshop. Permet guardar imatges
de fins a 48 bits de color i conserva totes les capes, canals,
etc. fetes amb aquest programa.
|
|
|
PROCESSAMENT
TRADICIONAL. EL LABORATORI
