Als
inicis de l'art objectual vèiem que es produïa un
allunyament dels procediments tradicionals propis de les arts
plàstiques i que s'incorporaven nous elements a les obres
que, en un principi, no tenien cap valor artístic, però
que podien adoptar-lo si eren extrets del context original,
exposats, mirats i considerats d'una altra manera. Des d'aquest
punt de vista el valor artístic recau més en l'espectador
que en l'objecte, no és una cosa pròpia de l'"obra"
sinó de les consideracions que puguem fer a partir d'ella.
Aquesta idea, i la utilització d'objectes de tota mena
per a construir les obres, tindrà continuïtat en
les manifestacions artístiques posteriors a la Segona
Guerra Mundial. A part d'aquesta herència les reivindicacions
que a àmbit social i polític es produiran durant
les tres dècades posteriors al conflicte, tindran una
repercussió important en l'àmbit artístic,
que suposaran canvis en la forma d'entendre l'art i en la tasca
que l'artista ha de desenvolupar.
Per
un costat, de la mà de l'art conceptual, es tendirà
a valorar les obres d'art no tant pel seu aspecte formal o per
allò visible d'aquestes sinó per allò pensable.
El valor de les obres descansa més en el procés
seguit per a fer-les, en les idees que hi ha al darrera i en
tot allò que puguem explicar, no pas en la impressió
que ens produeixen o en les seves qualitats materials i tècniques.
A aquesta idea hem d'afegir la critica que es fa durant els
seixanta i setanta, a la consideració de l'obra d'art
com un objecte de culte i també, com un objecte amb un
valor econòmic, que es pot vendre i comprar com qualsevol
altre producte. Aquesta crítica enforteix algunes tendències
artístiques que pretenen allunyar-se dels circuits d'art
tradicionals (el museu, la galeria, l'exposició). Aquest
allunyament passa per adoptar noves pràctiques artístiques
i nous procediments, els quals no tinguin com a finalitat produir
objectes únics, irrepetible i permanent (òptims
per a ser comercialitzats). Moltes de les manifestacions artístiques
que es produiran durant aquests anys fugen d'aquestes idees
i utilitzen procediments que produeixen obres d'art amb caràcter
efímer, o sigui, que es realitzen només per a
durar un temps determinat, es munten i es desmunten, es fan
i desapareixen. El seu valor no és degut a la seva permanència
i al seu aspecte material sinó a la seva actuació
puntual, a la relació directe i activa que mantenen amb
els espectadors durant un transcurs determinat de temps.
També
es buscaran nous suports per a l'obra, entenent que aquesta
no ha de ser un objecte transportable d'un lloc a l'altre sinó
que pot tenir sentit perquè es troba presentada en un
determinat espai. Un lloc, un espai exterior poden ser els lloc
on s'ubicarà l'obra en poden ser els suports. Les instal·lacions,
totes les manifestacions pròpies del Land Art o de l'Art
Povera s'inclouen dins d'aquesta tendència. Fins i tot
el mateix cos pot arribar a ser el suport, el material o l'agent
de l'obra. Així succeeix amb l'art del cos i amb l'art
del cos. L'artista i el seu cos es converteixen no només
en els executors de l'obra sinó en l'obra mateixa. També
podem dir que, amb l'art d'acció, s'accentua encara més
el caràcter efímer i immaterial de les obres i
en potencia el component temporal.
Les consideracions immaterials i temporals de l'art són
també molt presents en els mitjans audiovisuals i en
els suports informàtics. Aquests mitjans (vídeo, software
informàtic, internet) seran àmpliament utilitzats
pels artistes. Proporcionaran noves formes d'acostament a la
realitat, noves maneres d'explicar-la, noves maneres d'arribar
al públic, per canals diferents dels habituals
L'art
també s'expandirà cap a camps propis d'altres
disciplines. Per una banda hi haurà una relació
molt més fructífera entre les arts plàstiques,
la música i les arts escèniques. Per l'altra s'adoptaran
molt materials i processos propis d'altres camps: dels mitjans
de comunicació, de la medicina, de la cultura popular,
de l'enginyeria informàtica, de l'antropologia, de la
sociologia, etc. La inclusió d'elements i d'objectes
del món real serà constant, amb l'intent de relacionar
molt més l'art i la vida i de fer que aquest incideixi
en la realitat i qüestioni les problemàtiques existents.
En molts treballs de creació l'art ja no es dedica a
la representació de la realitat sinó a la documentació
de la realitat. Moltes de les estratègies utilitzades
no fan res més que recollir elements de la realitat,
fer-los presents, mostrar-los, explicar-los i interpretar-los.
Algunes d'aquestes pràctiques artístiques adoptaran
les últimes innovacions tècniques (és el
cas de les innovacions en el camp de la tecnologia digital).
En d'altres s'utilitzaran nous procediment i suports per arribar
més directament i fàcil al públic. I també,
en molts casos l'ús de nous mitjans suposarà l'adopció
de propostes estètiques transgressores que s'aboquen
a la crítica i a la provocació.
|
Podem
incloure sis apartats dins d'aquest àmbit
|
Dins
del que hem anomenat procediments efímers, nous materials
i suports hi podem incloure tota una sèrie de pràctiques,
les quals hem agrupat en cinc apartats. Els primers mostren
procediments que tenen els seus orígens en la dècada
dels seixanta del segle XX. Els últims inclouen els suports
audiovisuals i digitals més propis de finals del segle
XX, els quals estan tenint una gran repercussió en el
panorama artístic actual.
Les
instal·lacions
Els muntatges, generalment puntuals, en un espai determinat,
utilitzant tota mena d'elements. Les instal·lacions incorporen
la component espacial a l'obra i una relació més
directe amb el públic. Aquests normalment no tan sols
contempla una obra sinó que s'hi ha d'ubicar, hi ha de
transcórrer.
El
Land art i l'art povera
Si les instal·lacions recuperen l'espai com a lloc i
element de treball, d'altres manifestacions buscaran nous suports
per a les obres, suports i ubicacions allunyades dels espais
tradicionalment lligats a l'art. Així apareix el Land
Art o Art de la Terra que es desenvolupa en espais
naturals. Aquest emprarà elements i materials propis
de la natura o d'altres integrats i en valorarà les seves
característiques pṛpies, els seus canvis, la seva mutabilitat.
També l'art povera valorarà les característiques
dels materials. Les pràctiques artístiques batejades
sota aquest nom utilitzaran materials en brut, en molts casos
de procedència industrial o natural (robes, gomes, feltres,
troncs de fusta, plaques de vidre...). En elles s'hi valorarà
no tan les possibilitats per treballar i elaborar els materials
sinó les seves peculiaritats naturals sense modificacions.
L'art
d'acció i l'art del cos
L'art d'acció incorpora no tan sols objectes quotidians
sinó fets, accions, moments i gestos del món real.
L'artista ja no produeix quelcom sinó que executa, desenvolupa
en un determinat temps una activitat, uns gestos concrets. El
caràcter efímer d'aquests tipus de manifestacions
encara és més evident. L'obra, és l'artista
i allò que aquest desenvolupa. En moltes d'aquestes obres
el cos té una rellevància important, no només
com a instrument que executa una acció sinó que,
sovint, l'acció actua directament sobre el cos, transformant-lo,
mostrant-nos-el de manera diferent, convertint el mateix cos
en obra.
L'ús del llanguatge escrit
Moltes de les pràctiques del camp visual incorporaran
elements i estratègies pròpies del llenguatge
escrit. Frases, textos, títols, eslògans, lletres
seran integrats en moltes obres (en instal·lacions, en quadres,
en escultures...) a través de procediments impresos,
en format de rètols lluminosos, estampats sobre objectes,
entre d'altres.
Imatges
lumíniques
També incloem en aquest apartat obres que han utilitzat
altres suports lumínics, generats per focus de llum projectats
o per punts lluminosos a través d'una pantalla. Entre
aquests podem destacar: les projeccions de llum, objectes lumínics,
el videoart, el cinema i la projecció d'imatges fixes.
Suports
informàtics
Vinculats a aquests últims podem incloure les obres que
empren suports informàtics de les quals podem destacar:
la creació i manipulació d'imatges digitals, la
simulació 3d, l'animació, la realitat virtual
i també,
les manifestacions de netart que empren Internet no només
per a transmetre les obres sinó que aquestes són
creades amb els llenguatge, codis i elements propis de la xarxa.
PROCEDIMENTS
EFÍMERS I NOUS MATERIALS I SUPORTS 
