Els continguts del currículum de Tècniques d'Expressió Graficoplàstica s'han ordenat en un seguit d'unitats didàctiques agrupades en tres apartats corresponents als tres crèdits de la matèria: el primer es dedica a les tècniques artístiques tradicional i a les de caràcter objectual que generen obres PERDURABLES. El segon a les tècniques que incorporen múltiples materials i mitjans, no sempre propis del camp artístic, MULTIMÈDIES, les que integren l'espai com un element més i les que generen obres de caràcter EFÍMER. I el tercer, està dedicat a les tècniques que permeten generar obres de forma seriada, de caràcter REPRODUÏBLE.

Aquesta classificació té en compte no tant les característiques dels mitjans sinó les característiques de les obres que produeixen. Ens ha de permetre treballar a nivell conceptual les implicacions que les diferents tècniques han tingut en la creació artística i entendre com, les seves especificitats i característiques, han influenciat els paràmetres i les possibilitats de l'art. Fem una descripció dels elements que es treballen en cada un d'ells:


Introducció. Abans d'iniciar els tres mòduls es proposa una unitat introductòria, La tècnica en la producció artística. En aquesta s'expliquen les finalitats, el contingut i la manera com es treballarà en la matèria de Tècniques d'Expressió Graficoplàstica. També es comencen a plantejar algunes qüestions per a veure, a partir d'exemples, el paper i la importància que han tingut els mitjans tècnics en la creació artística. S'intenta mostrar com el valor atribuït al fet tècnic ha variat i com en algunes obres l'element tècnic i procedimental té molta importància i en d'altres esdevé un elements secundari. Es pretén fer veure als alumnes que el fet d'utilitzar una tècnica va molt més enllà del fet de saber-ne el seu funcionament i que comporta tota una sèrie de consideracions a nivell conceptual i significatiu.


1. El primer mòdul es dedica a les tècniques que produeixen obres de caràcter PERDURABLE. Són obres úniques que volen perdurar al llarg del temps. D'aquest grup es treballarà primer amb les tècniques i materials més TRADICIONALS (pròpies del dibuix, la pintura i l'escultura i també de les artesanies) i, després, amb tècniques més modernes que produeixen obres de caràcter OBJECTUAL (assemblage, collage, ready-made, pintura matèrica...).

Nou unitats configuren el mòdul: la primer d'Introducció: Tècniques perdurables seguida de les que treballen amb els processos més tradicionals agrupats segons les característiques tècniques dels materials, Procediments secs, Procediments aquosos, Pintura mural, Procediments grassos, i Procediments escultòrics tradicionals. Posteriorment es treballen els Procediments mixts i els Procediments de caràcter objectual. Finalment es reserva una unitat a conèixer l'aplicació del Procediments artesanals en l'art contemporani.


2. En el segon es fa una aproximació a les tècniques que incorporen nous materials i mitjans, no sempre propis del camp artístic, a les quals anomenarem MULTIMÈDIES. Entre les obres que generen aquests procediments cal destacar les que no tenen pròpiament caràcter objectual, que no utilitzen suports com el paper o la tela, sinó que són obres que s'ubiquen i s'integren en un ESPAI i que normalment tenen un caràcter EFÍMER. En aquest mateix apartat s'hi inclouen tots els procediments que utilitzen la tecnologia audiovisual i la digital.

La primera unitat és una petita introducció al mòdul Introducció: Procediments multimèdia i efímers. Després d'aquesta se'n proposen sis més repartides segons: Instal·lacions i ambients; Nous suports, espais i materials. Land art i povera; L'art del cos i l'art d'acció; L'ús del llenguatge escrit; Imatges lumíniques on es treballen sobretot aspectes del vídeoart o de les projeccions d'imatges; i, finalment, Suports informàtics on es fa un repàs de les implicacions de les noves tecnologies en el món de l'art i es parla del netart.


3. El tercer grup està dedicat a les tècniques que permeten generar obres de forma seriada. Aquestes no seran obres úniques sinó que d'elles se'n podran fer múltiples exemplars, podran ser REPRODUÏBLES. Aquesta apartat recull tècniques tradicionals pròpies de les arts gràfiques i l'escultura i també d'altres procediments com la fotografia.

Com en els altres mòduls la primera unitat és introductòria Introducció: La reproducció de l'obra d'art. Després es treballen els procediments de gravat i estampació a través de tres unitats: Gravat en relleu; Gravat al buit; Estampació planogràfica. Finalment es dedica una unitat a La fotografia i una altra als procediments de reproducció d'objectes L'emmotllat.


En algunes activitats es treballen procediments que tenen molta relació amb els continguts d'altres matèries del batxillerat d'Arts. Per aquest motiu es recomana tractar-los en l'altra matèria o desenvolupar treballs conjunts amb ambdues.


Tot i el marcat caràcter procedimental i experimental de la matèria de Tècniques d'Expressió Graficoplàstica, l'enfocament de les propostes didàctiques que trobareu en aquest lloc web pretén anar més enllà de l'especificitat tècnica dels continguts. Per això l'aprenentatge es centre en tres gran aspectes:

• Es vol, per un costat, treballar les tècniques des del seu punt de vista procedimental, coneixent-ne els materials, els instruments, els processos i les possibilitats creatives.
  
  
• També es pretén, però, que els alumnes siguin capaços de contextualitzar l'ús que s'ha fet de cada una d'elles, que entenguin com aquestes han tingut relació amb unes determinades inclinacions estètiques i amb unes determinades preocupacions socials. Es considera que l'alumne no només ha de tenir un coneixement tècnic sinó que també ha de disposar d'elements que li permetin veure les implicacions significatives de la utilització de cada un dels mitjans. D'aquesta manera l'alumne pot adoptar una actitud crítica davant dels recursos expressius que s'utilitzen per a crear les obres d'art i, també, disposar d'un bagatge suficientment ampli que l'ajudi en les seves experimentacions i reflexions.
  
  
• Finalment es dóna importància a l'experimentació que l'alumne pugui fer amb els diferents mitjans, que sigui capaç de reflexionar sobre les propostes creatives que se li formulen i que busqui solucions imaginatives, investigant amb l'aplicació de la tècnica, observant com formalitzar una idea a través d'aquesta, capgirant el seus usos, etc. Aquest procés implica també que l'alumne aprengui a valorar la seva tasca, que tingui elements per explicar i argumentar els seus resultats i que pugui adoptar una actitud crítica envers el que realitza.

En cada una de les unitats, es proposen activitats de diferent registre que permetin treballar els aspectes que acabem d'esmentar: algunes permeten conèixer els materials i processos tècnics; en d'altres es coneix la història d'una tècnica; també aquelles on es discuteix sobre l'obra d'un artista per a comprendre quin ús fa dels recursos graficoplàstics; d'altres on es proposa tractar un tema específic que tingui molta vinculació amb una tècnica determinada; i finalment, es proposen activitats que demanen l'experimentació i creació de l'alumne.

Les activitats també s'articulen de manera diversa: en algunes activitats es demanen descripcions, comentaris, crítiques o comparacions entre obres d'art, d'altres impliquen la recerca d'informació. També n'hi ha que es desenvolupen a partir de la lectura de textos, les que es dediquen a l'experimentació directa amb la tècnica, a la ideació o que es basen en la reflexió i la discussió amb tot el grup. Per a desenvolupar aquestes activitats s'utilitzen recursos de diferent tipologia: obres d'art, textos, articles, llocs web, pel·lícules, materials propis de cada procediment, etc.

Els continguts de cada unitat solen il·lustrar-se amb diverses obres o amb l'obra d'un artista en concret. L'anàlisi i la comprensió d'aquests exemples permet fer entenedora l'aplicació i les implicació que pot tenir un determinat procediment expressiu. Caldria destacar que, els referents de la història de l'art que s'utilitzen, han de ser tractats, no des d'un punt de vista purament històric, sinó tenint en compte que allò que ens interessa d'aquestes creacions és la seva dimensió graficoplàstica, els lligams que puguem establir entre els seus elements tècnics i procedimentals i les seves implicacions estètiques i socials.

Si bé, al llarg de les unitats, es proposen molts treballs individuals, alguns són desenvolupats en grup i, en aquest sentit, es dóna molta importància al fet de compartir i discutir la informació que s'aporti i també els resultats i les reflexions fetes pels alumnes.

Com ja s'indica en cada una de les activitats, generalment s'aprofiten les hores de classe per a les explicacions i les discussions. També s'hi inicien i s'hi desenvolupen alguns treballs, tot i que la feina d'ideació i d'experimentació, així com molts treballs de recerca i lectura de textos, els realitza l'alumne fora de l'horari lectiu.

Si es volen desenvolupar els materials oferts en aquest lloc web al llarg d'un curs, com si formessin part d'una programació, se n'han de suprimir alguns treballs, ja que temporalment no és factible realitzar totes les activitats. Tot i així, es demana una inversió d'hores considerable i un treball rigorós per part dels alumnes.

Tot i que les unitats no tenen una estructura idèntica, normalment i trobareu aquests tipus d'activitats:

A part dels treballs de cada unitat es proposen dos treballs que es realitzen al llarg del curs:

Al llarg de les unitats es donen algunes orientacions per a l'avaluació i es proposen elements concrets per a dur-la a terme. En general es pretén potenciar l'avaluació formativa de caràcter qualitatiu. Una avaluació que intervingui directament en el procés d'aprenentatge i que intenti, no tan qualificar els resultats dels alumnes, sinó valorar i argumentar la tasca que estan desenvolupant i els resultats que aquesta produeix. Això implica, per un costat, explicitar i deixar clars en cada moment els continguts que s'estan treballant i els objectius que es persegueixen, així com els criteris de valoració que s'aplicaran. Així l'alumne s'orientarà al llarg de l'aprenentatge i serà possible argumentar les valoracions que es facin de la seva tasca, sense caure en paràmetres de caràcter subjectiu.

Per l'altra costat suposa que l'avaluació no esdevingui una tasca que tan sols desenvolupa el professor, un cop s'han obtingut els resultats de les propostes plantejades, sinó que aquesta s'integri en les activitats, esdevingui un elements més d'aprenentatge i sigui una tasca compartida entre professors i alumnes. Es evident que, la importància del treball de caràcter experimental de la matèria, el fet que els alumnes hagin d'estar constantment donant respostes, i que aquestes respostes puguin ser diferents en cada un d'ells, afavoreix l'avaluació formativa i el fet que sigui una tasca compartida que obligui l'alumne a ser crític amb els seus resultats i que permeti al grup aprendre dels resultats i dels processos seguits pels demés.

Altres elements caracteritzen l'avaluació que es proposa per a la matèria de Tècniques d'Expressió Graficoplàstica. La diversificació del tipus d'activitats que es proposen en les unitats afavoreix que es puguin avaluar diferents competències. En aquest mateix sentit, les activitats específiques destinades a obtenir informació per a l'avaluació també tenen diferents formats: presentacions conjuntes de treballs, comentaris escrits sobre els treballs, proves ràpides d'ideació i experimentació, exàmens, avaluacions conjuntes, redacció de comentaris crítics dels treballs dels companys o d'uns mateix, entre d'altres. El treball proposat sobre l'ARXIU DE PROVES o del REFERENT són molt útils per a l'aprenentatge i també per a obtenir dades per a l'avaluació. El fet que es desenvolupin al llarg del curs permeten a l'alumne un marge de reflexió i correcció ampli i els resultats ens donen una visió retrospectiva de la tasca que ha realitzat i, poden ser comparats, per a veure com l'alumne ha anat avançant en el seu aprenentatge.

Per a procurar que l'avaluació formi part del mateix procés d'aprenentatge i que tingui un caràcter formatiu s'insisteix força en la intervenció de l'alumne en l'avaluació. Per això s'opta per a donar un paper important a l'autoavaluació i proporcionar eines que l'afavoreixin. En aquest sentit es proposen activitats on l'alumne hagi de presentar i fer explícites les seves idees i opinions. Per exemple, s'empren els comentaris crítics (propis de la crítica d'art) per a fer una revisió del propi aprenentatge o es desenvolupen avaluacions conjuntes que afavoreixin la comprensió i la discussió sobre allò que els alumnes estan realitzant



Per a obtenir més informació sobre el tipus d'avaluació que es proposa i sobre les maneres de dur-la a terme es recomana consultar l'apartat general d'aquest web dedicat a l' AVALUACIÓ A L'EDUCACIÓ ARTÍSTICA . Hi trobareu aclariments sobre quines característiques pot tenir l'avaluació dins del batxillerat d'Arts. També s'hi expliquen una sèrie d'instruments i procediments de suport a l'avaluació que poden ser aplicats a les diferents matèries d'Arts.