| |
Podríem
definir la joieria com un tipus d'objectes personals, més
aviat petits i d'incalculable, per subjectiu, valor (im)material.
Les joies designen poder, perpetuen fidelment emocions i records
i sobretot, posseeixen un misteriós engranatge amb el qual
s'activa el nostre desig de seducció o, finalment, de comunicació,
des de primera fila, just sobre la nostra pell. La joieria contemporània
és una tendència internacional que potencia aquest
vessant expressiu de la joieria, i la converteix en un estimulant
camp de recerca plàstica i conceptual.
En els últims anys, els joves creadors han hibridat la
joieria contemporània amb les arts visuals i les tendències
més experimentals del disseny, sense oblidar per això
la seva pròpia identitat. L'eclecticisme, la fascinació
per la banalitat, l'intimisme o el bricolatge són estratègies
compartides, que posen en evidència una clara afinitat
d'interessos i fan difícil i potser prescindible, en certes
esferes de la creació actual, la distinció entre
artistes i dissenyadors.
Què
és una joia? Segons el Diccionario de Símbolos
de Juan-Eduardo Cirlot, les joies representen veritats espirituals.
Les pedres precioses dels vestits, dels penjolls i els braçalets
de les princeses són símbols d'un saber superior.
Sovint aquestes joies formen part de tresors amagats, custodiades
per serps i dracs, perquè aquest saber superior -diu Cirlot-
resideix en el fons del nostre inconscient com a l'interior d'una
gruta: només el coneixement i l'experiència lligats
a la vida, ens permetran trobar el camí. Les joies han
estat tradicionalment un símbol de bellesa i perfecció,
de riquesa material, dipositàries d'una força i
d'una fascinació gairebé màgiques.
Sense renunciar a l'essencial d'aquesta simbologia, el segle XX
ha eixamplat extraordinàriament les fons i els materials,
els usos i la significació de la joia. A més de
la joieria tradicional, que elabora materials precisos, ha sorgit
la joieria com a disseny, lligada a les tendències de la
moda. Al seu costat, la joieria contemporània desenvolupa
totes les possibilitats plàstiques i conceptuals de l'art
dels nostres dies. Des de les joies que Max Ernst o Salvador Dalí
van fer als anys cinquanta fins a les creacions de Manfred Bischoff
o Ruudt Peters, veritables clàssics contemporanis, els
artistes del segle XX han trobat en la joieria un camp obert per
a l'experimentació. Una gran part del seu treball ha anat
dirigit a 'deconstruir' la joia, amb l'objectiu de qüestionar
els codis corporals, econòmics i socials que en determinen
el valor en el món d'avui. Amb les recuperacions dels materials
nobles, al final dels anys vuitanta, els artistes tornen a disposar
de totes les possibilitats plàstiques per crear objectes
únics que puguin ser el vehicle d'aquella veritat secreta,
aquell coneixement interior de què parlava Juan-Eduardo
Cirlot.
Si
pel carrer féssim una enquesta amb la pregunta 'què
els suggereix la paraula joieria?' podem estar segurs que un gran
nombre de persones respondria: 'diamants'. L'or lluent i altres
gemmes vindrien a continuació, i després encara
riquesa, glamour… de ben segur costaria trobar algú
que es desviés de l'aclaparador protagonisme dels reis
del món mineral o de la visió hollywoodiana de la
joia. Què passaria si poguéssim sotmetre l'imaginari
col·lectiu a una mena d'amnèsia selectiva, i aconseguíssim
separar la joieria de la joieria? Doncs que, de cop, ens trobaríem
davant d'uns objectes més aviat petits i d'incalculable,
per subjectiu, valor (im)material. Serien objectes que designen
poder, que perpetuen fidelment emocions i records, i sobretot,
que posseeixen un misteriós engranatge amb el qual s'activa
el nostre desig de seducció o, finalment, de comunicació,
des de primera fila, just sobre la nostra pell.[…]
Al principi de la dècada del 1960 va cristal·litzar
el moviment internacional de la joieria contemporània.
Els seus promotors defensaven precisament la idea de la joieria
que acabem de descriure. Aquest canvi d'apreciació, en
un moment de revolucions juvenils i himnes a la llibertat, convertí
la joieria en una opció artística. Qualsevol material
era vàlid […] Aquesta generació de joiers,
que actualment gaudeix d'un gran prestigi, ha generat un circuit
de galeries especialitzades i és present a museus d'arts
decoratives i d'art contemporani d'avui del món, amb la
qual cosa es posa en evidència la dificultat actual de
classificar les disciplines creatives que es mouen entre l'art,
l'artesania i el disseny. […]
En comparació de les dels mestres (els que s'iniciaren
als 60), les propostes dels alumnes (dels creadors actuals) es
plantegen d'una manera diferent al moment de l'eclosió
de la joieria contemporània perquè, actualment,
ja no predominen projectes o utopies socials de gran abast. Davant
la militància dels joves del 68 ara trobem una certa neutralitat.
L'espai de creació d'aquests joves joiers també
ha sofert un canvi d'apreciació i s'assembla més
a una cuina o un laboratori que al taller d'un geni o de la base
d'operacions d'un revolucionari que vol canviar el món
de la joieria. En conseqüència […] un altre tret
diferencial és mostrar-se més receptius als intercanvis
i a les contaminacions de processos i estètiques d'altres
camps, des de l'antropologia fins a la cirurgia plàstica,
des de les labors de l'àvia fins al disseny gràfic.
Mònica
Gaspar
Luxe Interior. Joieria Contemporània Internacional. Barcelona:
CaixaFòrum, Fundació 'la Caixa' 2003.
|
|
