La natura com a referent

Unitat 1
 

 

 PROPOSTA DIDÀCTICA, ACTIVITATS i DOCUMENTS DE SUPORT

Aquesta unitat representa la primera aproximació a l'anàlisi de les característiques de les formes tridimensionals. Es pren com a eix una de les estratègies àmpliament utilitzada en l'àmbit de l'escultura, l'arquitectura i el disseny d'objectes, i que ha caracteritzat d'algunes tendències estètiques. La proposta té un marcat caràcter formal: enfronta a l'alumne a un esforç d'observació, abstracció, transformació i configuració d'una forma tridimensional. Se li demana que modeli una nova forma partint d'un elements natural. Això implica l'observació d'una forma donada (natural), la seva anàlisi i transformació a través de mitjans gràfics, i la conformació final de la nova forma. Tot i aquest marcat caràcter formal, s'insisteix també en la comprensió de les significacions que comporta o ha comportat l'ús de les referències naturals i dels pressupòsits estètics que hi ha darrera de molts d'aquests tipus de creacions tridimensionals.


ACTIVITAT 1
Explicació per part del professor de l'ús que s'ha fet de formes naturals per a crear nous objectes.
DOCUMENT 1. La natura com a referent. Petita introducció al tema. Imatges d'obres i d'elements naturals per a comentar.

ACT
IVITAT 2
Recerca per part dels alumnes de tres creacions que remetin a formes naturals.
DOCUMENT 2. Proposta de recerca i comentari d'obres. Exemple de dos comentaris.

ACT
IVITAT 3
Proposta per a la realització del modelat d'una nova forma (amb pasta modelable) a partir d'un element natural.
DOCUMENT 3. Proposta de modelat d'una forma a partir de l'anàlisi gràfica d'un element natural (explicació i exemples).

ACT
IVITAT 4
Realització d'un dossier explicatiu de la peça, on es mostra gràficament d'on ha sortit la seva forma.
DOCUMENT 4. Realització d'un dossier sobre la peça (explicació i exemples)

ACT
IVITAT 5
Comentari conjunt de les peces i del dossier.
EXPLICACIÓ.

ACT
IVITAT 6
Anàlisi i discussió sobre un exemple concret: l'obra d'Antoni Gaudí.
DOCUMENT 6.
Gaudí. Introducció i qüestionari. Fragment del text:
'La colmena mística, colmena obrera' dins: RAMIREZ, J. A, La metáfora de la colmena.

ACTIVITAT 7
Lectura i discussió d'un article sobre les referències naturals en l'arquitectura contemporània.

DOCUMENT 7. Fragment de l'article 'Una arquitectura zoomórfica'.


BIBLIOGRAFIA I RECURSOS


 



DOCUMENTS


ACTIVITAT 1

Explicació per part del professor de l'ús que s'ha fet de formes naturals per a crear nous objectes.

Aquesta explicació es pot fer analitzant els exemples, fent veure les característiques formals tant dels objectes naturals com dels creats per l'home, esmentant l'ús que s'ha fet de les referències naturals en cada cas. L'explicació s'hauria de centrar en qüestions de caràcter formal per oferir elements que ajudin a l'alumne a l'observació dels diferents elements, però també insistir en les idees que es desprenen de les obres per començar a incidir en un pla més reflexiu. (Treball en grup a l'aula)

DOCUMENT 1

 
 LA NATURA COM A REFERENT

Les formes dels elements naturals han servit de referència per a la creació de moltes escultures, arquitectures o d'altra mena d'objectes tridimensionals.. Aquestes formes han sorgit tant de la reproducció exacta de les formes naturals, de la seva simplificació o abstracció, com de la seva modificació. En molts casos les referències naturals s'han emprat simplement per la bellesa de les seves formes. En d'altres casos les raons han estat funcionals, entenent que, determinades formes naturals complien funcions específiques que després l'home ha imitat per construir artilugis. En d'altres casos el fet d'optar per referències naturals ha estat determinat per valors estètics concrets o per qüestions de caire simbòlic.

 

Aquí teniu alguns exemples de formes naturals i d'objectes creats per l'home. En molts d'ells les formes naturals són reproduïdes de manera idèntica. En d'altres les característiques formals s'han simplificat, abstraient de les formes naturals allò més bàsic. D'altres obres tan sols suggereixen o es refereixen vagament a algun element natural.

    

     

    

     

       

1. Cargol   2. Gaudí, escala de la Sagrada Família.  3. Ammonit, 170 milions d'anys, França.  4. Escultura de ferro
5. Cargol marí   6. Espiral   7. Mesquita d'Abu Dulaf a Samarra  
8. Rusc d'abelles   9. Gaudí, pom de porta   10. Rusc d'abelles
11. Terminal d'estació d'Avinyó  12. Espines de cargol marí Murex pecten.   13. Estació d'Avinyó
14. Visió microscòpica.  15. Escultura de ferro.  16. Escultura de marbre  17. Columnes de basalt de Castellfollit de la Roca.

 
versió per imprimir




ACTIVITAT 2

Recerca per part dels alumnes de tres creacions que remetin a formes naturals
Els comentaris del professor (ACT1) han de servir perquè l'alumne tingui elements que li permetin buscar, observar i comentar obres que parteixin de referències naturals. Es demana que busquin tres objectes de diferents camps (arquitectura, escultura, disseny d'objectes) i que facin una descripció escrita de les mateixes. La descripció s'ha de fer des de paràmetre formals però també ha de donar explicació de les idees que l'objecte suscita i de la manera com utilitza les referències naturals. (Treball individual a casa)

DOCUMENT 2

 
 RECERCA D'OBRES

Busqueu tres objectes creats en els últims anys procedents de diferents camps (arquitectònic, escultòric i disseny d'objectes) la forma dels quals procedeixi de referències naturals. Acompanyeu la imatge de cada un amb un comentari valoratiu sobre la utilització que s'ha fet de la referència natural: si s'ha copiat la forma tal com era inicialment, si s'ha simplificat, si s'ha variat o barrejat amb d'altres formes, si s'ha tractat amb un material molt diferent, etc. Cal que feu una anàlisi detallada de la forma i característiques dels objectes triats, i que expliqueu si aquestes responen a alguna necessitat determinada o a uns significats concrets.


Exemple de fragment de comentari 1: DISSENY INTERIOR D'UNA CASA

Més que un objecte arquitectònic voldria comentar diferents elements que conformen el disseny interior de l'estança d'una casa, concretament l'espai del primer pis on comença l'escala per accedir cap a la planta baixa. Aquest espai està decorat amb tot d'elements amb formes de referències naturals. El primer és el capitell de la columna, els relleus del qual imiten les formes de plantes i fulles, talment com els capitells corintis. El segon element són les baranes de metall on veiem com una espècie de tiges es cargolen pels barrots, això recorda a les plantes que s'enfilen i s'arrapen pels troncs o branques d'altres arbres. El tercer elements és la moqueta on hi ha una sèrie de flors gran i obertes, tot i no ser un element tridimensional i representar les flors directament la moqueta contribueix a reforçar les ressonància naturals dels altres dos elements. En aquest cas les referències naturals que podem detectar formen part dels elements ornamentals que s'ha afegit als objectes comentats. L'arquitectura d'aquest interior es basa en imitar una mica un espai natural i en crear una determinada ambientació. Tal com estan localitzats els elements correspondrien als d'un espai natural amb els seus arbres (columnes), la vegetació mitjana o els arbustos (barana) i el terra amb flors i herba (moqueta). El resultat és un interior dens, ple de detalls, on predomina la superfície coberta i no pas la llisa, on la decoració té més importància que la forma de l'espai o l'estructura dels elements. L'ús de referents naturals fa que l'interior ens recordi a alguna arquitectura antiga i al mateix temps que pretengui dotar al lloc d'una certa ampul·lositat, d'una certa ostentació que, a mi personalment, no em satisfan ni gens ni mica.

Núria Asín

Exemple de fragment de comentari 2: AMPOLLA DE COLÒNIA

Observant i analitzant la forma d'aquesta ampolla de colònia m'he adonat d'algunes referències, no només la d'objectes naturals, que utilitzen les marques per a caracteritzar i vendre els seus perfums. El perfum només es pot olorar, no entra per la vista i per tant els dissenyadors se les han d'enginyar per a buscar-li un cos i una cara, que és, en gran mesura allò que acaba fent que el producte es vengui o no. Doncs bé, aquesta ampolla ha utilitzat referències naturals. No ha partit d'un element natural concret sinó que és com una barreja de diferents elements. la forma general de l'ampolla és com de llàgrima o com la forma d'un fruit semblant a una figa: arrodonida de baix, una mica aixafada del cul, a mesura que anem pujant es va aprimant. Aquesta part més prima conforma el que seria el coll de l'ampolla. De manera com puja, la forma i acabament que li han donat i la forma mateixa del tap sembla com si fos una tija tallada per la part de dalt. Tota la superfície és llisa menys a la part del cul on hi apareixen uns petits volums arrodonits com si simulessin tot de fruits petits un al costat de l'altre, com si fossin un brot de raïms. Aquests volums es perden a mesura que ens anem acostant al coll de l'ampolla. El vidre és glaçat i el tap i la caixa del perfum són de color lila. Les referències i idees que suscita aquest disseny són clares, és com si el perfum estigués contingut dins d'un fruit, dins d'alguna cosa natural. Nosaltres obrim el fruit i surt l'olor. En general les referències naturals són bastant típiques en aquests embasos, però també utilitzen formes més geomètriques, formes que imiten parts del cos i també d'altres que imiten la forma de joies (diamants, perles) i també algunes que semblen petites arquitectures. M'he fixat que les referències naturals s'utilitzen més en les colònies de dones que en les dels homes. És com si per a les dones el que calgués vendre és tendresa, vida, elements delicats, elements que contenen un fruit. Amb els homes tot i que ara hi ha també embasos de formes molt variades aquests elements no dominen tant.

Neus Roca

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 3

Proposta de modelat d'una nova forma a partir d'un element natural
Es proposa fer una anàlisi gràfica d'un element natural, per a obtenir-ne una forma nova. Amb l'anàlisi s'intenta que l'alumne observi i tradueixi les formes de l'element a través del dibuix, que en faci una abstracció, que l'observi parcialment, que després d'estudiar els seus elements els recol.loqui i en faci una nova composició. s'ha de tenir en compte que no es fa una reproducció i que el resultat final pot ser que s'allunyi del model original, aquest només és un punt de partida. El modelat es fa amb pasta modelable blanca. S'haurien d'explicar les característiques del material i la manera de treballar-lo, ja que les propostes que es facin s'hauran d'adaptar a les possibilitats del mateix. L'activitat també es pot plantejar amb un altre material tot i que està pensat que en aquest primer exercici es treballa amb un procediment que implica el modelat. (Treball individual a casa: recerca objecte natural i inici de l'anàlisi —Treball individual a l'aula: continuació anàlisi gràfica i modelat de la peça)

DOCUMENT 3

 
 MODELAT D'UNA NOVA FORMA

El treball a realitzar consisteix en la invenció i posterior realització d'una forma amb pasta modelable que prengui com a referència un element natural. Primer de tot s'haurà d'estudiar aquest element de forma gràfica per obtenir la nova forma la qual no ha de tenir cap mena de funció. L'exercici pretén que observeu i sigueu capaços de generar quelcom nou a partir de l'estudi d'una forma ja existent. També pretén que intenteu pensar la nova forma amb els seus volums, les seves parts, les seves superfícies i expressar-la primer gràficament i després modelar-la. Cal fugir de la imitació o reproducció de l'element natural, aquest tan sols és un punt de partida per aconseguir una forma nova que pot estar al final allunyada de l'original. També cal fugir del decorativisme, en aquest cas ens interessa només treballar amb el volum. Aquests aspectes són els que es tindran en compte a l'hora de valorar el resultat.

Aquests són els passos i alguns exemples:

1- Primer cal triar un element natural a partir del qual es farà una anàlisi gràfica (un penya-segat, minerals, fruites, animals, elements vegetals, etc.). Cal tenir l'element o fotografies del mateix.

2- Després cal fer anàlisis gràfiques del mateix, servint-nos del dibuix per a definir les formes que té, simplificar-les i anar-les modificant fins a obtenir una forma nova. A part dels dibuixos es poden fer petites proves amb plastilina. Cal tenir en compte que la forma ha de ser després modelada i que, per tant ha d'atenir-se a la tècnica que s'emprarà.

3- Un cop la forma definida cal començar a modelar-la.


      

      

Nonna Targa, Raquel Serrà, Berta Bayé, Cecília Bosch.

 
versió per imprimir




ACTIVITAT 4

Realització d'un dossier explicatiu de la peça.
Un cop les peces realitzades es demana a l'alumne que faci un treball de recapitulació, que expliqui d'on ha sortit la forma d ela peca i quines són les seves característiques. L'explicació no ha de ser escrita sinó gràfica. L'alumne ha d'exposar gràficament l'anàlisi que ha fet de d'elements natural triat i com a partir d'aquí ha anat elaborant la forma per arribar a la definitiva. Es poden utilitzar els recursos gràfics necessaris: fotografies i dibuixos de la peça i del referent natural, dibuixos, papers de diferents colors... L'explicació ha de tenir forma de llibret o dossier, que permeti seguir com si fos una narració, l'elaboració que ha fet l'alumne. El resultat i la ideació del dossier també formen part del treball. És convenient donar exemples o explicar possibilitats de com realitzar el dossier i dels recursos que poden emprar. (Explicació sobre la realització del dossier a l'aula — Treball individual per a realitzar a casa)

DOCUMENT 4

 
 REALITZACIÓ DEL DOSSIER

Un cop la peça realitzada cal fer un dossier on es mostri de quins referents s'ha partit per a realitzar-la, com s'ha pensat, analitzat i experimentat a partir d'aquest referent natural i com s'ha arribat a obtenir la nova forma. El dossier ha d'explicar gràficament a partir d'imatges, dibuixos, collages, o d'altres recursos, com s'ha obtingut la nova forma. Hi pot haver els dibuixos que han servit per analitzar l'element natural, una imatge o dibuix del mateix, i fotografies de la vostra peça, a part d'altres coses que hi poseu. Es poden fer servir molts recursos: papers retallats, foradats, paper vegetal, acetats per a fer sobreposicions, etc... El dossier pot ser realitzat sobre cartolines enquadernades amb espiral. El disseny del mateix dossier també té importància per explicar la transformació i aparició de la vostra forma. No es preveu que hi ha hagi text, cal explicar com ha aparegut la vostra forma només gràficament. Aquí teniu alguns exemples:


exemple DOSSIER 1    © Marc Aymà 



exemple DOSSIER 2    © Eulàlia Aldrich

     

 

exemple DOSSIER 3    © Adriana Fontàs

              



 
versió per imprimir




ACTIVITAT 5

Comentari conjunt de les peces i del dossier.
A part dels comentaris que es pugui anar fent als alumnes durant l'execució del treball cal mirar tots els treballs en conjunt un cop acabats així com els dossiers. D'aquest comentari conjunt s'han de treure conclusions sobre els resultats, la diferència de plantejament que hi pugui haver, la correcció dels mateixos i finalment si s'ha aconseguit, a través del dossier, explicar gràficament d'on apareix la forma. Aquesta és una activitat positiva per a destacar possibles errors, elements a millorar, problemes o vies a seguir treballant. Ha de ser un primer grau de l'avaluació i de la valoració definitiva, per part del professor. El professor pot conduir el comentari però els alumnes també hi han d'intervenir. (Discussió en grup a l'aula)




ACTIVITAT 6

Anàlisi i discussió sobre un exemple concret: l'obra d'Antoni Gaudí.
Aquest exemple serveix per a entendre i discutir algunes de les referències estètiques que hi ha en l'obra de Gaudí i per a veure l'ús que aquest fa de les formes i dels elements naturals per a realitzar les seves arquitectures. A partir d'un exemple concret: l'ús que Gaudí fa dels referents apícoles, s'intenta que l'alumne entengui els mecanismes que subjauen en la forma de les seves obres i el lligam que aquestes tenen amb la mentalitat del moment. El professor hauria de fer una introducció de l'arquitecte, els alumnes haurien de buscar més informació i observar les seves obres, llegir el text i contestar les preguntes. Un cop les preguntes contestades es dedicarà una estona a discutir-les i a aprofundir en l'obra de l'artista i en allò que els estudiants hi veuen. L'exemple de l'obra de Gaudí pot servir també abans de realitzar la peça (ACTIVITAT 4). Amb aquesta proposta de treball sobre Gaudí s'abandona el pla formal per a discutir en el contingut i significació de les obres. En el DOCUMENT només s'ofereix un fragment del text, seria convenient poder disposar de tot el capítol. (Introducció a l'aula — Treball individual a casa — Treball conjunt a l'aula per discutir les preguntes formulades sobre el text)

DOCUMENT 6

 
 L'OBRA D'ANTONI GAUDÍ

Paral·lelament a la realització del treball cal fer una lectura d'un text per incidir i reflexionar amb més profunditat sobre el tema tractat. El text proposat és un dels capítols del llibre de RAMIREZ, J. A, La metáfora de la colmena. Madrid: Ediciones Siruela, 1998. El llibre parla de com el món apícola ha servit de referència reiteradament en el món de l'art i fa un repàs històric per l'obra de diferents artistes que s'han servit del món de les abelles. El capítol proposat és el que Ramírez dedica a Antoni Gaudí 'Colmena obrera, colmena mística', pàg.43-73. Com és sabut l'arquitecte prengué innumerables referències del món natural per a realitzar les seves obres, el text permetrà veure perquè l'arquitecte féu ús d'aquestes referències.


A partir de la lectura del text es demana que es busqui informació sobre Gaudí i que es responguin aquestes preguntes:


1. Fes una petita ressenya sobre la figura d'Antoni Gaudí.

2. Busca tres obres d'aquest autor o detalls de les mateixes en les que es puguin apreciar clarament les referències naturals. Comenta-les breument.

3. Explica quin ús fa Gaudí, segons el text, dels referents naturals que provenen del món de l'apicultura. Esmenta els exemples concrets que explica el text.

4. Podem dir que l'ús de referents naturals en l'obra de Gaudí és purament un ús formal? Explica la teva resposta.

5. Explica la relació que hi ha, en l'obra de Gaudí, entre els termes: ART - RELIGIÓ - NATURA

6. Explica què penses sobre el que diu el text i sobre les obres de Gaudí en general.

 FRAGMENT DE TEXT inici del capítol: La Colmena obrera, colmena mística.
 RAMIREZ, J. A, La metáfora de la colmena. Madrid: Ediciones Siruela, 1998. p.43

Gaudí: el arco catenario y un código moral
El caso de Antoni Gaudí (1852-1926) es probablemente único porque parece ofrecer casi todas las variantes y posibilidades en la utilización de metáforas apícolas: interés por los insectos sociales, admiración por su "arquitectura natural", y simpatía por las recientes colmenas movilistas. Esto es particularmente notable porque, aunque se ha escrito mucho sobre las fuentes, la formación y la mentalidad de Gaudí, no se ha dicho nada de sus relaciones con la apicultura. Conviene insistir, de entrada, en que este arquitecto poseyó un gran sentido común, muy alejado del tópico del genio loco, impredecible y despistado. Conocemos bastante bien su pensamiento y opiniones sobre muchas cosas, más que por sus escasos escritos, por las "declaraciones" que recogieron Joan Bergós, C. Martinell, I. Puig-Boada, J. Ráfols y otros. Muchas de sus observaciones sobre los más variados asuntos son agudas y bastante sensatas, como lo que dice acerca de la razón, el mar Mediterráneo y Don Quijote, Hamlet y Orestes, etc.; todo ello sin mencionar ahora sus ideas sobre ornamento o construcción.
Gaudí fue un niño enfermizo, y parece que nunca poseyó una salud poderosa. Eso le obligó a pasar largas temporadas en el campo, lo cual, unido a un agudo espíritu de observación, habría favorecido su peculiar manera de enfrentarse a la naturaleza, sin previas mediaciones culturales. Como él mismo dijo: "Con las macetas de flores, rodeado de viñedos y olivares, animado por el cacareo del gallinero, el piar de los pájaros y el zumbido de los insectos, y con las montañas de Prades al fondo, logré las más puras y placenteras imágenes de la Naturaleza, que es siempre mi maestra".
Debió de conocer entonces las colmenas rústicas, que nunca faltaban en el agro catalán. Resulta curioso que, muchos años después, afirmara que el vuelo de los aviones, con alas planas, no desplegables, se produce de un modo similar al de los insectos himenópteros, "y hace muchos siglos que éstos vuelan, y con toda perfección".
Gaudí llegó, según parece, a una síntesis personal entre su conocida fe católica tradicional y un naturalismo bastante desprejuiciado. En una curiosa declaración Llega casi a equiparar la revelación divina con "la otra guiadora por los hechos, que es la del gran libro de la Naturaleza". El conocimiento de la misma es indispensable para el artista, tal como lo argumenta con un silogismo en el que parte de la célebre afirmación de san Agustín: "La belleza es el resplandor de la verdad; como el arte es belleza, sin verdad no hay arte. Para encontrar la verdad se deben conocer bien los seres de la creación". De ahí que no haya maestros en el arte, y que las escuelas, conferencias, libros y revistas sean, para Gaudí, "meros auxiliares". Esto explicaría su constante inspiración naturalista y la insistencia al proclamar que la verdadera originalidad consiste en volver al origen.
El estudio directo de las leyes y las formas naturales, sin la mediación de las convenciones legadas por la historia, tiene para nuestro arquitecto una justificación teológica: "Dios", afirma, "no ha hecho ninguna ley estéril, es decir, todas tienen su aplicación; la observación de estas leyes y de estas aplicaciones es la revelación física de la Divinidad". Todo lo cual no significa que el ser humano deba limitarse a trasladar ciegamente las formas observadas, pues "la creación continúa y el Creador se vale de sus criaturas; los que buscan las leyes de la naturaleza para confeccionar nuevas obras, colaboran con el Creador. Los copistas no colaboran".
Un ejemplo de esta colaboración podría ser el arco catenario, que es la invención arquitectónica más conocida de Gaudí. En 1870, cuando escribe el manuscrito de Reus, no lo menciona, limitándose a elogiar el "gran efecto" de la cúpula semiesférica, y a otras consideraciones convencionales. Pero en la obra del arquitecto aparecieron arcos catenarios desde principios de los años ochenta: así los vemos, hechos con piezas de madera, en la sala de blanqueo para la Cooperativa Obrera Mataronense (1883), y también, de ladrillo ya, en la cascada de la casa Vicens (1883), así como en las caballerizas de la finca Güell (terminadas en 1884); este elemento se hará habitual en la obra de Gaudí tras los proyectos del palacio Güell de Barcelona (1885).
Su empleo no era en absoluto casual, y el arquitecto aludió a sus características y ventajas en varias ocasiones. Lo que más le fascinaba de estos arcos era la eliminación efectiva de la frontera entre formas sustentantes y sostenidas, ya que nada le parecía tan imperfecto como la discontinuidad entre el arco y la columna que percibía en la arquitectura tradicional. También podía eliminar con ellos los pináculos y los contrafuertes de la arquitectura gótica eclesiástica, como hizo en la Sagrada Familia, de modo que "todos los elementos resistentes del Templo se basan en las funículas de las formas actuantes".
¿Cuál fue el origen "natural" de esta invención arquitectónica? ¿De dónde sacó Gaudí la inspiración para un arco cuya forma se define por la fuerza de la gravedad, dejando colgar una cadena (o una cuerda) fija en sus dos extremos? Los biógrafos del arquitecto han hablado de la racionalidad de este hallazgo y han señalado precedentes en arquitecturas remotas, en la vivienda popular y en propuestas utópicas como la de José J. Landerrer en su artículo "Las pirámides de España" (junio de 1883). Sin que sea necesario rechazar rotundamente estas hipotéticas fuentes, quiero recordar ahora que es así como construyen las abejas: un grupo de obreras, enganchadas por las patas, forman una "cadena" que, suspendida en el aire, define un arco catenario inicial. El panal se edifica, pues, de arriba a abajo, tomando como base formas funiculares.

Esta arquitectura "colgante" no era un secreto en la época de Gaudí. En los tratados de apicultura hay representaciones de tales "técnicas constructivas" desde mediados del siglo XVIII en adelante. Huber, el célebre naturalista ciego, podía identificarse con los insectos que estudiaba cuando describía su actividad: "El trabajo arquitectónico está siempre escondido a nuestra mirada por un grupo de abejas de varias pulgadas de espesor. Es en esta masa, y en medio de las tinieblas, como se construyen los panales; éstos están fijados, desde su origen, a las bóvedas de las colmenas, y se prolongan más o menos hacia la base de ésta según la época de su formación, y su diámetro aumenta proporcionalmente a su longitud". Basta invertir un panal, como han hecho siempre los apicultores al catar las colmenas, para que aparezca apoyado sobre una base horizontal el arco catenario que antes colgaba del techo [29 y 30]. Es obvio que podemos pensar ya en la maqueta funicular de la capilla de la Colonia Güell, aunque hablaremos de ella un poco más adelante. Gaudí conocía y apreciaba el mundo de las abejas, y fundió sus influencias de un modo semiconsciente con otras muchas procedentes de los más vanados ámbitos del universo natural. No me cabe ninguna duda de que vio desde su infancia campesina muchos panales "funiculares".
Pero antes de profundizar en esta filiación formal, conviene decir algo del código moral y de las ideas sociales de Gaudí. Su visión del mundo está, efectivamente, muy próxima a la que se ha descrito tradicionalmente respecto a la colmena, y no deja de ser chocante comprobar lo mucho que se parecen el modo de vida del arquitecto catalán y el que ha predominado entre los apicultores.
Sabemos que Gaudí era un naturista vegetariano que se alimentaba de verduras, frutas, yogur, leche y pan integral. Además de la carne, había excluido de su dieta excitantes como las especias, el café y el alcohol. Su frugalidad era proverbial, y tampoco se abrigaba demasiado. Nunca tomaba azúcar, aunque sí miel, extendida sobre un trozo de pan.
Las virtudes que más ensalzaba eran el trabajo y el espíritu de sacrificio. También elogiaba esa repetición que anula los efectos negativos de la improvisación, actitud esta última de la que desconfiaba profundamente. Gaudí se excedía en ponderar la automortificación corporal, aunque entendida fundamentalmente como "trabajo continuado, persistente". Encontraba gozoso entregarse directamente al dolor y a la penuria. "El sacrificio", dijo, "es necesario para el éxito de las obras, especialmente de las que son lentas; ya que no se puede ahorrar el sacrificio, merece la pena hacerlo por las obras buenas". Este sacrificio tenía que ser altruista e implicar "la disminución del yo sin compensación". Para él la libertad era sólo una quimera que ni siquiera existe en el Cielo, ya que el pensamiento no es libre, sino esclavo de la verdad.
Como arquitecto, director de trabajos ajenos, y gobernante que hace una "constitución", podía identificarse tácitamente con la reina de la colmena. Al igual que ella, este superior "ha de hacer los grandes sacrificios; los subordinados hacen los pequeños sacrificios que no hace falta que haga aquél". De este modo, es el sacrificio colectivo el que hace a las familias y a las sociedades florecientes: "La causa del progreso espiritual y material de las órdenes religiosas es que todos los miembros se sacrifican por el bien del conjunto". El modelo tácito de la colmena se racionaliza con el de la vida conventual; conviene tener presente que Gaudí permaneció soltero toda su vida y que se vanagloriaba del don de la castidad que Dios le habría concedido para su beneficio espiritual y para preservarle "de muchas tribulaciones y amarguras". También en esto se parecía a los insectos sociales y a los monjes.
Puede pensarse que una ideología así sería proclive al colectivismo, pero el seny conservador le llevó a rechazar tanto las ideas separatistas en el plano nacional como el comunismo bolchevique en el social. Su crítica de los soviets es digna de un verdadero apicultor: al no haber entre ellos acumulación de capital, afirma, no puede existir el socorro mutuo. Si sustituimos capital por miel (o semillas del campo), comprobaremos que no se aleja tanto de la vieja fábula de la cigarra y la hormiga (o la abeja). Lo que Gaudí propugnaba era una sociedad estamental, basada en la familia patriarcal, y cimentada por la entrega febril al trabajo sin que nadie buscase recompensa individual.
Esta mística del pueblo trabajador solidarizado en la caridad no la fraguó Gaudí en un solo día, y corresponde fundamentalmente a los últimos anos de su vida; pero aunque no nos sea posible seguir los pasos concretos que llevaron a su cristalización, cabe suponer algunas influencias del paradigma apícola, muy presente, como veremos ahora con mayor detalle, en ciertos trabajos de los años ochenta.

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 7

Lectura i discussió d'un article sobre les referències naturals en l'arquitectura contemporània.
La lectura d'aquest article, ens acosta a creacions i preocupacions més contemporànies, i serveix com a contrapunt i comparació de l'explicació i discussió que es pugui haver establert (ACTIVITAT 6) sobre l'obra de Gaudí (i per tant sobre el Modernisme). En aquest sentit seria interessant contraposar les idees que en ambdós casos fan que els arquitectes utilitzin morfologies pròpies del món animal, vegetal o mineral i analitzar de quina manera les utilitzen. L'article també serveix d'exemple per a aprofundir sobre els mecanismes que, prenent com a referent elements naturals, permeten el disseny d'una nova forma. Tot i que l'article es situa al final de la seqüència es pot també treballar abans de què els alumnes iniciïn la seva peça (ACTIVITAT 4). Seria interessant poder mostrar algun llibre d'arquitectura on hi hagi més exemples. Es pot aprofundir també en l'obra d'alguns dels arquitectes citats a l'article: Renzo Piano, Santiago Calatrava, Frank Gehry o d'altres sobretot els que han recorregut a estètiques organicistes.

DOCUMENT 7

 
 LES REFERÈNCIES NATURALS EN L'ARQUITECTURA CONTEMPORÀNIA

Lectura d'un fragment d'article:

Una arquitectura zoomórfica. El modernismo encontró inspiración en el reino vegetal ahora, peces, pájaros o insectos se convierten en referencia no sólo de forma simbólica, sinó para el diseño de complejas edificaciones.

La naturaleza siempre ha sido fuente de inspiración para el hombre en sus construcciones. Aristóteles ya lo observó: si hay una respuesta mejor a un problema, probablemente la naturaleza ya la ha encontrado. Pero desde el modernismo, hace un siglo, seguramente la arquitectura no había mostrado tanto interés por ella. Aunque si en el paso del s. XIX al XX el punto de enfoque fue el mundo vegetal, en el tránsito hacia el XXI se decanta por el reino animal, con una arquitectura zoomórfica distintiva. El término orgánico resulta hoy demasiado genérico, tras su uso y abuso para definir todo lo que contiene alguna curva en sus formas. Pero además, en este caso, el interés de los arquitectos concierne no sólo a la forma sino también a modelos y mecanismos que funcionan perfectamente en el universo de los seres vivos; de ahí también la etiqueta de arquitectura biomórfica.

No se trata, desde luego, de una representación de animales en sentido literal. En algunos proyectos la referencia adopta un carácter simbólico. Los animales han formado parte de mitos y leyendas con distintos significados según cada cultura. Los pájaros y peces, que viven en dos medios como el aire y el agua que el hombre no ha podido dominar, tradicionalmente aludían a la trascendencia. Aunque seguramente hoy los animales revistan significados menos concretos que en la antigüedad. En otras construcciones el animal se convierte en metáfora de su finalidad. Las terminales de transportes o los centros dedicados a la naturaleza son un ejemplo. La relación de un edificio con un animal también puede ser de índole estructural, aportar soluciones de revestimiento o de funciones del edificio. Existen además construcciones que adoptan un comportamiento animal por su capacidad de movimiento, cuyas formas dinámicas adquieren vida y parecen respirar, generando espacios cambiantes. Uno de los motivos de la actual atracción por el mundo animal podría hallarse en que la biología se está erigiendo en el epicentro de muchas disciplinas. Y ahora le ha llegado el momento de entrecruzar su camino con la arquitectura.

En esta nueva era lo hace, además, de la mano de las últimas tecnologías y materiales de la construcción, y de programas de diseño por ordenador que permiten generar cualquier volumen irregular, realizando sus cálculos estructurales fácilmente. Tras superar el periodo de exaltación de la máquina, hemos entrado en otro de asunción de lo biológico. En la esfera de lo arquitectónico, no obstante, la casa máquina para vivir de Le Corbusier y la vida orgánica no aparecen hoy como opuestos sino complementarios. De hecho, esta arquitectura biomórfica no es una reacción contra el movimiento moderno, ni contra nada. Y si en su vertiente estilística aquel está en retroceso, el funcionalismo que proclamó sigue plenamente vigente en esta arquitectura que mediante la observación de la naturaleza descubre cómo llegar a la plena funcionalidad. Desde los círculos de la arquitectura "high-tech" se ve también en la vida animal un lugar del que aprender, dado que las formas de los seres vivos tienen una base física y matemática. La preocupación por la preservación de los entornos naturales y la conservación de las especies es otro factor que tener en cuenta, así como una nueva necesidad de conectar con la naturaleza y sentirse partícipe de ella para lograr el propio equilibrio y bienestar humano.

[...] Uno de los arquitectos españoles que desde siempre ha evidenciado sus fuentes de inspiración es Santiago Calatrava. En el proyecto de la estación del aeropuerto de Lyon, basado en la intersección de dos halls, las referencias son diversas. En la avenida de acceso a los trenes los arcos de hormigón con ángulos rectos a horcajadas recuerdan una caja torácica. La estructura de hormigón y acero del hall superior y el juego de vidrieras dan lugar a un calidoscopio que evoca las alas de mariposa. Visto desde el exterior de perfil, no obstante, la alternancia de los colores blanco y negro trae a la mente un puercoespín.

[...] Renzo Piano también sugiere en distintos proyectos coincidencias con el mundo animal. En el volumen de metal plomizo que conforma la sala de conciertos del Auditorio de Música de Roma, un espacio libre de soportes estructurales, que flotan sobre una base de ladrillo, puede verse el caparazón duro de un insecto como el escarabajo. Mientras que en la iglesia de los Peregrinos Padre Pío, en Italia, la estructura con veinte arcos de piedra desiguales radiando desde un punto central se asemeja de manera sorprendente a las patas de una araña.

Fragment de l'article: Marta Rodríguez Bosch, 'Una arquitectura zoomórfica', dins Culturas La Vanguardia, dimecres 28 de gener 2004. p.22-23.

      
          

1. Santiago Calatrava, aeropost de Lió.
2. Renzo Piano, Auditori de Música de Roma.         3. Renzo Piano, Església dels Peregrinos Padre Pío, Foggio, Itàlia.


Lloc web oficial de l'arquitecte Renzo Piano: http://www.rpwf.org/
Lloc web oficial de l'arquitecte Santiago Calatrava: http://www.calatrava.com
Lloc web oficial de l'arquitecte Frank Gehry: http://www.frank-gehry.com/

 
versió per imprimir


 

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA

 Per ampliar el treball sobre GAUDÍ o el Modernisme

L'amplitud bibliogràfica i la gran quantitat d'experiències realitzades sobre l'obra de Gaudí fa que aquí només destaquem els que ens semblen més aptes pel tipus d'activitat que es proposa, aquells que destaquen la relació de l'obra amb les referències naturals, els que n'analitzen les formes i els que contextualitzen la seva obra estèticament, culturalment i ideològica.

o RAMIREZ, J. A, La metáfora de la colmena. Madrid: Ediciones Siruela, 1998.

o Lloc web de l'any Gaudí, celebrat l'any 2002: http://www.gaudi2002.bcn.es

o
CD-Rom: Gaudi: art i tècnica. Una visita interactiva a l'Espai Gaudí. Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya, 2002. CD-Rom amb abundant informació, documents, imatges sobre Gaudí i la seva obra, ordenada segons els apartats: l'Home, El seu temps, Arquitectura, Art, Tècnica, Dissenys, Taller. també es pot accedir a una cronologia de l'autor, un arxiu de les obres i una bibliografia, entre d'altres.

o AADD. Gaudí i el seu temps. Barcelona: Institut d'Humanitat de Barcelona. Barcanova, sèries Estudis n.2, 1990.

o AADD. La pedrera. Gaudí i la seva obra. Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya, 1998.

o BONET, Jordi. L'últim Gaudí. Barcelona: Editorial Pòrtic, 2000
Anàlisi del modelat de les formes d ela sagrada família.

o CASTELLANOS, Jordi i LAHUERTA, J.J. Gaudí, imágenes y mitos. Barcelona: Lunwerg Editors, 1991.

o
Gaudí. La recerca de la forma. Barcelona: Lunwerg Editors, 2002
Anàlisi de les formes de diferents obres de Gaudí

o
Gaudí, mestre de la llum. Fotografies de Marc Guillarmes. Girona: Fundació Caixa de Girona, 2002.

o
LAHUERTA, J.J. Antoni gaudí 1852-1926. Arquitectura, ideologia i política. Madrid: Electa, 1993.


 Sobre interaccions entre natura i art o arquitectura contemporània

o PEARSON, David. Arquitectura orgánica moderna. Blume,
Aquest llibre mostra alguns projectes i explica conceptes relatius a l'arquitectura orgánica actual que, des d'un perspectiva ecològica vol integrar a l'entorn natural les arquitectures construïdes per l'home. Aquest tipus d'arquitectura estudia i adopta no només les formes naturals sinó la condició dinàmica d'aquestes, la seva adaptació al medi, les estructures microscòpiques d'organismes vius, l'arquitectura animal, entre d'atlres.


o SENOSIAIN AGUILAR, Javier. Bio-architecture. Oxford: Architectural Press, 2003.

o ALDERSEY-WILLIAMS, Hugh. Zoomorphic new animal architecture. London: Laurence King, 2003.

o PORTOGHESI, Paolo. Nature and architecture. Milano: Skira, 2000.

o FRANÇOIS, Edouard. Construire avec la nature Building with the nature vingt architectures dans le paysage. Paris: Édisud, 1999.

o ÁBALOS, Iñaki / HERREROS, Juan (compls.). Natural artificial. Madrid: Liga Multimedia Internacional, 1999.

o SENOSIAIN AGUILAR, Javier / (il.lustracions): ENRÍQUEZ M. Luís Raúl. Bioarquitectura en busca de un espacio. México D.F.: Limusa Noriega Editores, 1998.

o PORTOGHESI, Paolo. Arte e natura. Art and nature. Roma: Gangemi, 1997.


o MUÑOZ, María Teresa. La Otra arquitectura orgánica. Madrid: Molly, 1995.

o TSUI, Eugene. Evolutionary architecture nature as a basis for design. New York: John Wiley, 1999.

o VAN ECK, Caroline. Organicism in nineteenth-century architecture an inquiry into its theoretical and philosophical background. Amsterdam: Architectura & Natura Press, 1994.


 Sobre arquitectes

Esmentem alguns arquitectes moderns o contemporanis que han treballat des d'estètiques organicistes: Gaudí, Frank Lloyd Wright, Bruno Taut. Després de la crisi de la modernitat d'altres reprenen la via organicista: Alvar Alto, Oscar Niemeyer, Eero Saarinen, Kenzo Tang, Jörn Utzon, Renzo Piano, Pier Luigi Nervi, Annibaler Vitellozzi, Arthus Dyson, Philippe Sanyer, Gregory Burgen.


o
JALANDER, Ywe. Alvar Aalto technology and nature. London: Phaidon, 1996.

o
WRIGHT, F.Ll. 'Por una arquitectura orgánica' (1939), dins: El futuro de la arquitectura. Buenos Aires: Poseidón, 1958.


Renzo Piano
o
Lloc web oficial de l'arquitecte Renzo Piano. A part d'informació sobre l'arquitecte, s'hi pot trobar infomació detallada de tots els seus projectes, amb dibuixos i fotografies dels mateixos: http://www.rpwf.org/

o ASENSIO CERVER, Francisco (ed.), CUITO, Aurora. Renzo Piano. Rivas-Vaciamadrid (Madrid) H. Kliczkowski Barcelona Loft, 2002.

o Renzo Piano: spirit of nature. Helsinki: Wood in Culture Association, 2000.


Santiago Calatrava
o Lloc web oficial de l'arquitecte Santiago Calatrava. Hi trobereu informació sobre l'arquitecte i els seus projectes (ponts, edificis i escultures): http://www.calatrava.com

o Polano, Sergio .Santiago Calatrava obra completa Sergio Polano. Madrid: Electa España, 1996.

o Valencia Fiallo, Edwin A. Santiago Calatrava un arquitecto gaudiniano. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 1994.

o Santiago Calatrava 1983-93 catálogo de la exposición antológica en la Lonja de Valencia del 31 de mayo al 30 de junio de 1993 organitza: Valencia Ciéncia i Comunicacions, S.A. Madrid El Croquis Editorial cop. 1993


Frank O. Gehry
o Lloc web oficial de l'arquitecte Frank Gehry: http://www.frank-gehry.com/

o DAL CO, Francesco. Frank O. Gehry the complete works. New York: Monacelli Press, 1998.

o RAGHEB, J. Fiona (ed.). Frank Gehry, architect. New York: Guggenheim Museum, 2001.