| |
 |
|
| |
El Pirineu axial El Pirineu axial constitueix el nucli de la serralada pirenaica, on es registren les més grans altituds. El punt màxim és l'Aneto, al massís de la Maladeta amb 3.404 metres. Punts principals Punts culminants del Pirineu català d'oest a est son: el Coma-lo-forno (3033 m); la Pica d'Estats (3143 m); el Monteixo (2905 m); Coma Pedrosa (2946 M); Puig Pedrós (2911 m); el Carlit (2921 m); el Puigmal (2914 m); Bastiments (2872 m); Canigó (2785); la serra de l'Albera amb el Puig Neulós (1236) i la serra de Rodes. (670 m). Els passos de muntanya més coneguts són: el port de la Bonaigua, el d'Envalira, el Puimorèn, el coll de la Perxa, la collada de Tosses, el coll d'Ares i el Portús. |
|
|
Materials Els materials són paleozoics, tret dels d'algunes cubetes com la Cerdanya. Majoritàriament son pissarres (, roques metamòrfiques) fàcilment fragmentables i granits (roques ígnies) retallables i no fàcilment arruïnables. Erosió El gran modelador del paisatge del Pirineu axial ha estat el glaciarisme quaternari. Restes d'ell són les afilades crestes, els nombrosos estanys que ocupen els antics circs glacials i els vessants abruptes de les valls per on baixaven les llengües de la gelera. |
