 |
|
| |
La Depressió Central s'estén entre el Pre-pirineu i les Serralades Costaneres, obrint-se cap a ponent, per on enllaça amb la Depressió de l'Ebre com a la seva perllongació oriental.  Des d'un punt de vista físic, és una successió d'altiplans d'entre els 800 i 1.000 metres que van perdent alçada (fins els 100 metres) cap a l'oest fins arribar a la Depressió de l'Ebre. Limitant aquestes alçades, s'estenen conques d'erosió que han anat excavant els rius en trobar-se materials tendres del tipus argiles i margues (El Pla del Bages o la Conca de Barberà).  |
|
|
Formació i principals materials La Depressió Central és constituïda per materials recents, del Quaternari, que es dipositaren en el gran golf marí que delimitava el massís pirinenc i el massís catalano-balear.  D'aquesta fase de sedimentació marina trobem gresos, calcàries i margues gris-blavenques (aquestes dues últimes allí on la sedimentació és més tranquil·la) i conglomerats (en els grans cons de dejecció dels rius pirinencs i catalano-balears). L' evaporació va produir la concentració de sals (sòdiques, potàssiques i guixos). Una vegada dipositades les sals i reduïda la superfície d'aigua, s'inicia una fase de sedimentació continental que dóna com a resultat un rocam constituït per capes de gruixària variable de conglomerats, gresos, margues i calcàries (tots ells secundaris i terciaris) i argiles rogenques quaternàries. 
|
