|
 |
 |
 |
ELS ANGLESOLA |
Berenguera de Cervera documentada entre 1164 i 1225 era filla Berenguer Arnau d’Anglesola, germana de Guillem I d’Anglesola , ambdós senyors de Bellpuig1, també germana de Ramon d’Anglesola. Tieta de Guillem II d’Anglesola, neboda de Bernat Arnau d’Anglesola, senyor d’Anglesola.2
És possible que la mare de Berenguera fos Guilga que consta com a esposa de Berenguer Arnau el 1135. Quan Berenguer Arnau i la seva muller Guilga compren a Galzeran de Vergós i als seus germans, el castell de Sant Martí amb els seus termes, en alou, i el de Maldà amb els seus termes, en feu, pel vescomte de Cardona, tot per 15 morabatins.3
Guilga degué morir ja que en un document de 1156 consta com a esposa de Berenguer Arnau Adalèsia, quan juntament amb els seu fill Guillem empenyoren a Ramon de Guardia les dècimes i la perna ( la quarta part) que els presta per alou que té per a ells a la coma de Seana, i les dècimes de Barbens i els quart que tenen d’una peça a Barbens amb les dècimes de Paganell, tot per dos-cents sous de Barcelona.4La família de Berenguer Arnau prefereix els diners als fruits; de quina manera els llogaters de la terra o mitgers obtenien els diners, al mercat?
Ramon Berenguer III, cap d’Estopes, havia donat el 1079, els castell d’Anglesola a Berenguer Gombau, dit des de llavors d’Anglesola.
*Els 11395 Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i Príncep d’Aragó dóna a Berenguer Arnau d’Anglesola una terra erma anomenada Pujols Rubials, Bellpuig , a condició de fer la pau i la guerra a favor del comte, Berenguer Arnau queda al servei i fidelitat del comte amb potestat de bastir-hi una torre o fortalesa.
Un alou és una terra franca i lliure de impostos o càrregues. Bellpuig pertanyia al comtat de Barcelona.
El 1146 el comte Ramon Berenguer IV dóna en franc alou a Berenguer Arnau l’heretat que Jacob, sarraí, posseeixi el dia que mori6 a la ciutat de Lleida ( el 1149 capitula)i a tota Hispània, quan Déu per la seva misericòrdia la porti en mans cristianes. També li dóna totes les pertinences de Jacob. El document és signat per: Guillem de Cervera, sogre de Berenguera,Berenguer de Tarroja, Bernat de Bell-lloc i altres
Escrit pel levita7 Geralt, notari del bisbe de Barcelona
Hauria d’existir un document anterior en que el sarraí Jacob està d’acord en que els seus bens un cop mort passin a ser propietat del comte, i d’aquesta manera el comte es podria comprometre a donar dita propietat. Això seria com a resultat de la capitulació feta per Jacob arran de la conquesta de territoris musulmans.
El comte reparteix les noves propietats entre els nobles cavallers que l’han ajudat, els que li han prestat jurament de fidelitat i estan al seu servei per a fer la pau i la guerra, tal com s’havien compromès en els document de 1139.
Els senyors de Bellpuig, d’Anglesola8 entre altres, ajudaran al comte Ramon Berenguer IV en les campanyes contra els musulmans andalusins, a canvi rebran les propietats que aquests posseeixen
Berenguer Arnau d’Anglesola fou sens dubte un dels homes forts que ajudaren al comte de Barcelona en la conquesta de la taifa de Lleida, així doncs veiem com aquest signa en molts dels documents en els que es reparteixen les propietats conquerides als musulmans:
1146 el comte dona a Berenguer d’Anglesola, senyor d’Anglesola, l’heretat que el sarraí Avialies posseeixi el dia que es mori a la ciutat de Lleida i a tota hispània.
1147 Guerau de Jorba i la seva muller Saurina oncles polítics de Berenguera, donen a Ferran i a la seva muller Ermessèn la Torre que fou de Picat, moro, fins al riu Segre, situada al terme d’Alcarràs a condició d’habitar-hi quan caigui Lleida i de tenir-la per a ells, esdevenint homes solius per sempre. La torre amb llurs termes i pertinences Guerau de Jorba l’havia rebut del comte de Barcelona.9
El 1148 el comte dóna a Arnau de Montpaó entre altres propietats el capmàs( tot el que té) de Asmed Alsaragosí dintre els murs de Lleida10
1149 El comte dóna en feu a Ponç de santa Fe la torre d’Avincidel, un mas d’Avimaat i un altre de Avipelag tot al terme de Lleida. Ponç va ser elegit com a receptor de d’aquestes propietats per consell de Berenguer Arnau i quatre nobles cavallers més.
El 31 de desembre de 1148 cau Tortosa després d’un setge de 6 mesos.
El novembre de 1149 Tortosa rep la carta de població11
El 1150 Ramon Berenguer, comte de Barcelona, príncep d’Aragó, marquès de Lleida i senyor de Tortosa, dóna a l’abat Sanç de Fontfreda, el lloc anomenat Hort de Poblet, amb tota la terra necessària per bastir-hi un monestir, i subvenir a les necessitats de la comunitat. Entre altres hi signen Arnau Berenguer d’Anglesola12
El 1150 Ramon de Cervera i la seva muller Ponceta donen a Pere, capellà de Pinós, les capellanies i esglésies d’Espluga de Francolí i del seu terme, les esglésies del Tallat i Passanat i llurs termes i la d’Albarca, però Pere de Pinós serà home fidel seu.12
Els 1157 Ramon de Cervera i altres terratinents dónen a Ramon de Vallbona un alou que tenen en dita vall
El 1164 els hi donen el Castell Colobrer i l’Església de Sant Joan que hi ha.
El 1152 Pere (de Sant Martí ?) encomana els castells de Maldanell, Llorens i Sant Martí a Bernat de Conill.
Un alou de Bernat de Conill limita amb l’hort que el 1169 Pere d’Aguda i els seus donen a la comunitat de germanes i germans que viuen a Santa Maria de Vallbona .
En aquesta mateix document la comunitat de Vallbona també rep de mans de Pere d’Aguda un alou a Sant Martí prop de Maldà.
El document es signat per Berenguer Arnau d’Anglesola el qual havia comprat els castell de Sant Martí el 115314, i per Bernat de Conill.
Pere de Sant Martí signa en els document en que Haion de Zuz i la seva dona venen a Pere Joan de la Granada els drets que tenen sobre un honor a Xerta, el 1166. Hi ha l’escrit en hebreu. 15
El 1153 el comte ocupa Siurana, a l’abril carta de població dels habitants de Siurana, els hi confirma les cases i terres16
Arbert de Castellvell és nomenat castlà de Siurana.
El 1163 el rei Alfons i Arbert de Castellvell donen Vilanova de Prades a Pere d’Avellà a condició de construir-hi una fortalesa, poblar la vila, habitar-hi i esdevenir home sòlid d’Arbert.17
També haurà de pagar el delme a Pere capellà de Pinós
El 1164 Arbert de Castellvell per manament del rei Alfons, dóna a Ramon de Vallbona un lloc al Montsant 18
El 1157 el comte Ramon Berenguer dóna a Ramon eremita el lloc de Cérvoles, al territori de Siurana, a condició de construir-hi una Església i abadia de l’ordre de sant Benet19
Tot i que Berenguer Arnau d’Anglesola està estretament lligat al comte Ramon Berenguer IV també té relació amb el comte d’Urgell Ermengol el jove així ho testimonien alguns documents:
El 1150 el comte d’Urgell dóna l’aigua del riu Sió per a l’ús dels molins als termes de Puigverd i Agramunt a Arnau De Ponts i als seus. El document es signat per Berenguer Arnau.
Recordem que Bellpuig limitava amb el comtat de l’Urgell.
El 116220tenim un document en que es detalla com Pere Ponç de Segura i els seus esdevenen homes solius, al servei de Berenguer Arnau i els seus: els haurà de defendre a ells i a les seves propietats i a més a més els hi dóna 200 morabatins d’or. Berenguer Arnau dóna la dominicatura de Villa Maianor, Vilet; dos molins i altres propietats i drets sobre els bens i persones. El document es signat per Berenguer Arnau, els seu fill Guillem i Berenguera
El 1163 Berenguer Arnau i els seus fills Guillem i Berenguera donen al monestir de Poblet l’alou que tenia Arnau Miró de Pelagalls a Anglesola.21
El 1166 Berenguer Arnau i Bernat d’Anglesola donen a Poblet un lloc per a bastir-hi cases a Anglesola22
El 1169 Berenguer Arnau i el seu fill Guillem d’Anglesola empenyoren a Bernat de Palau un alou per 30 morabatins d’or i per trenta morabatins n’empenyoren un altre .23
1173 Guillen d’Anglesola, germà de Berenguera, cedeix a Poblet i a l’abat Hug una peça a Anglesola: en nom de Déu, per amor a Déu, a Santa Maria mare del Senyor i per la redempció de la seva ànima. Es reserva la quarta part dels fruits per a ell i el seu germà Ramon, mentre visquin. La peça la té en penyora a Ramon de Guàrdia per 30 morabatins, com a garantia del pagament del deute.
En aquest mateix document Poblet li dóna 300 morabatins i dos cavalls a canvi d’una coromina ( quintà: camp, pastura immediat al mas), a Barbens
1174 Un document en que es relacionen Guillem d’Anglesola, els frares Templers i Poblet en afers econòmics.24 En aquest reconeixen deure a Poblet seixanta-vuit morabatins que el monestir havia satisfet als templers, que tenien en penyora una finca de Barbens entre d’altres deutes que havien contret amb el monestir, per la qual cosa es tornen a empenyorar amb Poblet. El document és interessant per que es diu l’equivalència entre els morabatins i els sous de Barcelona: 26 sous = 6 morabatins (4,33).
El 1174 Berenguer Arnau i el seu fill reben part de l’herència de Guillem d’Anglesola que sembla haver mort sense descendència, la qual hauran de repartir entre ell, la casa dels Templers, el monestir de Poblet i Ramon d’Anglesola germà de Guillem.25
El 1174 Berenguer Arnau i el seu fill Guillem cedeixen perpètuament a Poblet tota la primícia dels camps que el monestir té a Barbens. Pel remei de la seva ànima i la dels seus parents.26
En un document del 1175 ens confirma un cop més que Berenguer i el seu fill són deutors de Poblet. És interessant pel que fa a la moneda: 304 sous jaquesos= 10 sous morabatins( ?) 27
En un document del 1175 es diu que es pot pagar en monedes jaqueses, barceloneses o d’Agramunt, la qual cosa ens fa pensar que el seu valor és aproximadament el mateix28
El 1175 fan cessions a Poblet a canvi de 100 morabatins29
El 1176 donen a Poblet les primícies d’una honor situada a Barbens, pel remei de la seva ànima.30
Dóna la sensació que Berenguer Arnau, i els seu fill passen dificultats econòmiques o que tenen necessitat de diner en efectiu. Comencen a empenyorar-se a partir del 1169.
Els nobles terratinents dels Anglesola tenien necessitat de diners en efectius, per adquirir els objectes de luxe?, per a construir-se els palaus?Per què no cuiden prou bé la seva hisenda? La moneda circulava de manera fluïda i n'hi havia de diferents encunyacions: sous de Barcelona, morabatins, sous jaquesos.... Es curiós que en un document del 1174 es parla de la moneda d’Agramunt.31
El 1164 Berenguer Arnau cedeix a la seva filla Berenguera al seu marit Guillem de Cervera el castell i la vila de Verdú. Cal pensar que aquesta era la dot que rep Berenguera al casar-se:
El castell i la vila de Verdú del comtat de Manresa. La vila amb termes i pertinences, els hi ofereix en franc alou, lliure de cap: retenció ni servitud, pel seus fills i per la seva posteritat. D’aquí endavant ells podran decidir lliurement sobre: els homes i les dones que habiten Verdú. Les afrontacions eren:
Orient: cumba de Granyena,terme de Montornès, terme de Guimerà, Vadit, al costat de Ciutadilla i el coll de la Portella.
Al sud: amb el terme del castell de Nalec per la serra per on discorre l’aigua del castell de Verdú ( els Cercavins?), amb el terme de Rocafort, amb el castell de Sant Martí, Cumba de la creu en homenatge a Déu?, Vadit a la Roqueta Blanca, davant del castell de Bon Pas
A occident: amb el terme del castell de Bon Pas i amb el terme de Preixana
Al nord ( cerç): amb el terme de Montalbà, amb la Roqueta Blanca, puja cap a la serra dels Molars i se’n va cap a la torre de Montflaó i el tossal de Guàrdia
Berenguera rep una important dot, el castell, la vila i els termes de Verdú. Berenguera ja havia signat en alguns dels documents que havia fet el seu pare mentre encara era soltera, per tant ja gaudia d’un cert prestigi dintre de la família dels Anglesola aquest és el cas del document del 116232 en que Pere Ponç de Segura i els seus esdevenen homes solius de Berenguer Arnau i els seus a canvi de la dominicatura del Vilet. Cal pensar que Pere Ponç també esdevindria home soliu de Berenguera, lligat al seu domini.
1 MIQUEL I ROSSEL, F., Barcelona, CSIC, 1945, T.I, doc. 165
2Altisent, doc. 460, p. 344
3 Doc. 83, pp. 86-87
4Doc. 193, p 163
5Altisent, doc. 93, pp. 93-94
6Altisent, doc106, pp. 103-104
7 Israelita de la tribu de Levi. Dedicat al servei del temple. Eclesiàstic que ha rebut la 2ª de les ordres majors, diaca.
8Altisent, doc. 107, p. 104
9 Doc. 112, p 107
10 Doc.115, p.109
11 Doc. 120, p. 112
12 Doc. 123, p.115
13Doc. 131, p. 120
14 Doc. 83, pp. 86-87
15Doc. 280, pp 219-120
16Doc. 155, p. 138
17Doc. 235, p. 191
18Doc.264, p. 209
19 Doc. 199, p 168
20Altisent, doc. 229, p. 188
21Doc. 248, pp. 198-199
22Doc. 287, p. 224
23Doc. 346, p265-66
24Doc. 483, p. 361
25Doc. 490, pp. 365-66
26 Doc. 503, p 373
27Doc. 522, pp. 385-386
28Doc. 524, pp. 387-88
29D0c. 523, pp. 386-387
30 Doc. 565, pp 414-15
31 Doc. 505, p. 374
32Altisent, doc. 229, p. 188
|
