La família

Cada persona es concebuda com una part de la família, no s’entén la persona de forma individual.

Els clans i l'estirp tenen una importància crucial. En el cas dels comtats catalans, són ells els que a mitjans i del s.XII duen a terme els la conquesta i el repoblaments dels nous territoris.

a) Jurídicamet

Es segueix la tradició germànica del clan i la família, així ho veiem en les donacions, les propietats pertanyen a la família en el seu conjunt. A l’octubre 1157 la donació del lloc de Vallbona es fa de la següent manera:

------Jo Pere d’Aguda anomenat Valdaria,

------la meva esposa Ermessenda,

------els meus fills Guillem i Bernat

------el meu germà Ramon de Conill

-----la seva esposa Ermessenda

-----i els seus fills

Altres exemples semblants son les donacions del juliol de 1157 d’un alou a la vall de Vallbona. I el juliol de 1164 el castell de Colobres amb els seus termes i l’església de Sant Joan de Colobres, les dues donacions estan fetes en nom de les mateixes persones:

Jo Ramon de Cervera i la meva esposa Ponceta

Arnau de Guàrdia i la seva esposa Guilla

Berenguer de Guàrdia i la seva esposa Arsenda

Berenguer de Porta i la seva esposa Ermessenda

- El marit sembla tenir el poder de decisió, 1 és el representat de la família. Però l’ esposa i mare de família es present en gairebé tots els documents, l’esposa és copropietària dels bens que pertanyen a la família. Els fills també hi són present com a copropietaris.

En els testaments es prima el mantenir l’estirp per la branca masculina, el fill major és queda pràcticament amb tota la propietat. Si no es tenen descendents els bens tornen a la família, a la branca masculina anterior.

Les dones quan queden vídues tenen algunes propietats individuals, generalment, que ja els hi pertanyien abans del matrimoni, més algunes que els hi hagi pogut donar el seu marit, en són exemples: Agnès, Arsenda i Berenguera.

b) Religiosament:

Es demana pel perdó dels pecats i la remissió de l’ànima pròpia i dels seus parents. 2

1 Doc. De la donació de Verdú a Berenguera, doc. 258, diplomatari.

2 ( El maig de 1157 el comte Ramon Berenguer IV i el 1173 Gombau de Talarn )