Raimon
Casellas
Raimon
Casellas va néixer a Barcelona el 1855 al si d'una
família menestral. Estudià Humanitats i Filosofia
durant vuit anys al seminari de Barcelona (1864-1872), estudis
que deixà en quedar orfe per fer-se càrrec
del negoci familiar, una tintoreria, que mantingué
almenys fins el 1893; però restà vinculat
als ambients culturals a través d'una tertúlia.
El
març de 1891 començà a col·laborar
a la revista L'Avenç. L'any següent entrà
com a crític d'art a La Vanguardia, des d'on
es va convertir en un dels personatges més influents
de la cultura del moment, sobretot des del seu viatge a
París, el 1893, que el portà a conèixer
de prop les tendències artístiques més
innovadores de França i Anglaterra. Casellas va introduir
els prerafaelites i el simbolisme i va defensar el "principi
d'intensitat" en l'elaboració del producte artístic.
Va participar intensament en la introducció de l'obra
de Maeterlinck, al costat de Rusiñol, i va ser un
dels promotors de les festes modernistes de Sitges, on s'estrenà,
el 1893, La intrusa de Maeterlinck. La influència
d'aquest autor es fa palesa en la novel·la curta
La damisel·la santa, un poema en prosa de
tema místic, que va ser premiada al Certamen Literari
de la tercera Festa Modernista de Sitges, el 1894.
Casellas
va participar en la reacció antidecadentista dels
últims anys del segle, convençut que calia
una renovació institucional que fes possible la realització
de les idees estètiques per les quals estava lluitant.
Amb aquesta ambició s'inclinà vers els ambients
catalanistes del moment i, quan l'any 1899 La Veu de
Catalunya es va convertir en diari, ell n'esdevingué
el cap de redacció.
D'acord
amb les seves idees artístiques comença a
treballar en Les multituds, un conjunt de narracions
-en principi vint-i-quatre, que van quedar reduïdes
a onze-, en què es proposa fer un retrat de la psicologia
de les masses. Aquest fenomen el preocupà perquè
"sembla que cadascú abdiqui poc o molt de la
seva ànima, per a proclamar-ne una de nova que és
l'ànima de tots plegats". En principi són
narracions que parteixen un fet real, però que són
deformades per la intensificació dramàtica.
Fa servir dues tècniques: l'exageració dels
contrastos i l'esquematització de la realitat.
La
seva obra més coneguda, Els sots feréstecs,
comença també com una sèrie de visions
d'una comarca concreta, coneguda en la seva infantesa; però
després li dóna unitat a través d'un
personatge que lliga les diverses tensions fins a convertir-se
en una unitat dramàtica, en una novel·la,
publicada el 1901, i que és la primera novel·la
modernista.
Arran
de la Setmana Tràgica de 1909 Casellas entrà
en un procés depressiu, que no superà, i que
el portà al suïcidi, l'any següent, a Sant
Joan de les Abadesses.