Introducció
Aquest
itinerari permet recórrer gairebé tots els escenaris
de la novel·la de Raimon Casellas en una caminada que
passa per les ruïnes de les cases que hi surten. En actiu
ja només queda la casa de l'Ullar, que fa pena pel
desordre que s'hi veu; la rectoria, sembla que okupada i plena
de deixadesa, i l'ermita de Puiggraciós, molt ben cuidada.
El Romaní i can Pussa semblen habilitades per a segones
residències. Els camps estan abandonats, igualment
com el que resta de bosc, ja que l'incendi que fa pocs anys
va devastar aquestes contrades ha deixat el lloc sense l'abundant
vegetació arbòria que tenia: tot el camí
és ple de troncs d'arbres cremats.
Cotxe
(0:00h, 530a).(Consulteu com
arribar-hi) Final de la carretera BV1489, on hi ha el
cartell de Montmany. Deixem el cotxe i comencem a caminar.
De seguida trobem a la dreta la masia de l'Ullar ('Uià'
en la fonètica local i en la novel·la). És
l'única cada de pagès que funciona de totes
les que surten als Sots feréstecs i es veu encara
plena de vida, però desorganitza fins a fer mal a la
vista. Avancem en direcció W pel costat de la casa
(hi ha senyals blaus, que porten al grau de Montmany), deixant
un trencall a l'esquerra que puja a Puiggraciós. Després
de la casa passem pel costat d'una bassa i ens dirigim cap
a l'església de Montmany, que ja es veu davant nostre.
Som al bell mig dels Sots Feréstecs, ombrívols.
A la nostra dreta, enfonsat, passa el riu de Marlés,
amb arbres de ribera, i alguns roures. Al davant tenim els
impressionants cingles de Bertí, que des d'aquí
aclaparen l'ànim. Al centre, per on puja una línia
elèctrica, s'intueix el Grau de Montmany, únic
pas d'aquest sector per anar a dalt de la cinglera. El bosc
que hi ha sota els cingles es troba gairebé sense arbres
per efecte de l'incendi. A l'esquerra tenim la baga de Puiggraciós,
abans plena d'arbres, sobretot pins, però ara és
gairebé una garriga.
Sant
Pau de Montmany (0:05h, 550a). En primer terme es veu
la rectoria, encara mig habitable. A la porta diu que hi viu
un muntanyenc, però tot fa una sensació de deixadesa
que encongeix el cor i la vista. L'església es troba
adossada darrere la casa, absolutament abandonada i amb tres
troncs de pins secs que surten de dins. Certament el seu estat
és molt pitjor de com el va descriure Raimon Casellas.
Més
sobre Sant Pau de Montmany
A partir
d'aquí el camí comença a pujar suaument
i al cap de quatre minuts trobem a la nostra esquerra els
camps abandonats de la Rovira, ara convertits en prats. A
la dreta, un petit corriolet travessa el riu: és una
de les possibilitats de fer el camí de tornada. Deixem
aquest corriol i continuem amunt per la part baixa dels prats.
Un minut després els senyals blaus agafen un altre
corriol, també a la dreta i que travessa el riu. Si
el seguíssim, amb menys d'un minut ens trobaríem
amb la ruïnes de la casa de la Rovira. Si volem
identificar moltes de les cases que surten a la novel·la
no costa gens acostar-s'hi. Per sobre de la casa passa el
camí que puja al grau de Montmany, actualment molt
embardissat en aquesta part baixa, però que es pot
seguir bé gràcies als senyals blaus, molt abundants
a partir d'aquí. Però nosaltres descartem aquest
camí i reculem enrere, fins a tornar a travessar el
riu i continuar pujant, sempre amb el riu (ara un modestíssim
torrent) a la nostra dreta i els prats a la nostra esquerra.
Quan s'acaben
els prats, trobem una pista travessera, que seguim cap a l'esquerra,
per pujar a Puiggraciós. Aquesta pista va pujant suaument,
en sentit SE, i deixem possibles entroncament a un costat
i a l'altre, acostant-nos progressivament cap a la carena.
Puigraciós
(0:30h, 700a). Arribem a Puigraciós entre
una torre de senyals del segle XIX a l'esquerra i el santuari
a la dreta, al costat d'un bosc d'alzines. Si fins ara anàvem
força enclotats, aquí s'obren les vistes al
Vallès Oriental. L'ermita de la novel·la s'ha
convertit en un santuari, ben cuidat i ple de vida, regit
per monges benedictines. El contrast amb Sant Pau de Montmany
és notable i, com en l'obra de Casellas, també
a favor de l'antiga ermita, però amb un caire ben diferent.
Només cal veure alguna de les publicacions pietoses
que s'hi fan o la gent que hi ha un diumenge qualsevol, per
comprovar que els parroquians no són rústecs
camperols, sinó gent culta de ciutat. Si avui Sant
Pau és abandó i desordre, aquí és
puixança i pulcritud. Més
sobre Puiggraciós
Val la
pena arribar-se a l'esperó que hi ha darrere de la
torre de senyals per contemplar un ampli panorama sobre tota
la vall, especialment sobre el sector del serrat del Castell,
que es domina molt bé. Corona el serrat el Castell
de Montmany; a sota hi ha la casa de can Pussa, i una mica
a l'esquerra el Romaní. Més avall també
veiem unes modernes pistes de tennis. Cap a l'est tenim la
vall del Congost i al sud el Serrat d'Ocata.
Sortim
de Puiggraciós per una pista paral·lela a la
que hem arribat, situada en un nivell superior. Té
marques grogues i blanques del PR C-33 i a l'inici hi ha una
aixeta amb aigua. Aquesta pista gira a l'oest i planeja cap
al Coll de Can Tripeta i, avui dia sense vegetació
arbòria, ens ofereix esplèndides vistes sobre
els sots i els cingles.
Coll
de Can Tripeta (0:40h, 700a). A la novel·la queda
desfigurat amb el nom de coll de Can Ripeta. Separa les aigües
que a través del riu de Marlés van al Congost
de les que van al Tenes a través del sot de Bellobir.
En aquest sot, situades en unes feixes que es veuen 150 metres
avall, hi havia les cases de can Pau Boget, can
Carbassot i can Coll. Deixant camins i pistes a
un i altre costat, continuem per la pista principal que ens
ha portat fins aquí per iniciar la pujada als Cingles
pel Grau Mercader. Al començament del grau hi
ha una cadena que barra el pas als cotxes. Aquest pas extraordinari
s'obre en la roca des de 1944, quan es va fer la pista que
va colgar l'antic pas. Més
sobre el grau Mercader. Mentre pugem es van ampliant
les vistes sobre la vall del Tenes.
Alt
del Grau Mercader (0:52h, 770a). Quan arribem a dalt del
grau i aquest comença a baixar suaument i ja es veuen
les primeres vistes sobre els terrenys de Sant Pere de
Bertí, deixem la pista i agafem un corriol a la
dreta, amb precaris senyals verds. El corriol segueix de prop
la cinglera i endinsa en un dels escassos boscos que s'han
salvat de l'incendi. Poc després d'acabar-se el bosc
deixem un corriol a l'esquerra i anem pel de la dreta, sempre
arran de cinglera.
Puig
Ciró (1:02h, 845a). Arribem a un pal de bandera
i un pessebre arran mateix de cinglera, vint metres per sota
del Puig Ciró, que ha quedat a la nostra esquerra.
Cal estar atents al precipici. És el punt més
alt del recorregut i val la pena fer una parada per contemplar
a pler la vista sobre tota la vall de Montmany, que tenim
a sota nostre mateix. En primer terme tenim Sant Pau de Montmany
i l'Ullar, a la dreta (S) el cim de Puiggraciós amb
una torre de vigilància d'incendis, i cap al NE, a
la nostra esquerra el serrat del Castell, cap on anirem aviat.
Vers l'oest tenim la vall del Tenes, i podem veure destacada
la punta del turó de les Onze hores.
Sortim
d'aquest punt d'observació continuant el camí
d'arribada, que va resseguint la cinglera, ara una mica per
sota del cim del Puig Ciró, que anem voltant per costat
est. Quan ja s'ha voltat el cim, en una petita esplanada,
deixem un camí a l'esquerra que baixa cap al sot d'en
Berga. Al fons i a l'altre costat podem veure la masia fortificada
del Clascar. Continuem fent la volta a un turonet per la dreta.
Grau de Montmany (1:12h, 820a). Arribem a un coll sobre
el grau de Montmany, on hi ha una cruïlla de camins.
A l'esquerra (W) baixa al sot d'en Berga un camí amb
senyals blaus; cap al nord, al costat d'un contrafort rocós
i amb marques verdes i vermelles puja un camí que va
seguint la carena i que ens permetria pujar al Puigfred o
dirigir-nos cap a Sant Pere de Bertí; nosaltres anirem
cap a l'est, seguint marques blaves i grogues, per començar
a baixar el grau de Montmany, que fa tres o quatre revolts
tallats a la roca.
Al cap
de quatre minuts i després de passar per sota una línia
elèctrica i quan el camí tira definitivament
cap al SE, deixem els senyals blaus per decantar-nos per un
altre camí que tenim a la nostra esquerra (780á).
Aquest camí s'ha recuperat recentment i és el
pas natural per pujar el grau de les masies del costat del
serrat del Castell. El camí segueix direcció
NE i baixa al principi amb fort pendent, per anar-se moderant
després.
Coll
de Montmany (1:23h, 700a). Arribem a aquest coll que separa
la vall del riu Marlés de la del Sot del Bac. Per la
dreta arriba un viarany molt brut que surt de la Rovira i
per l'esquerra un altre viarany porta a la capçalera
del torrent del Bosc Negre, que ens permetria arribar
fins a les ruïnes de la casa Nova, una de les més
apartades de la parròquia de Montmany. Nosaltres seguirem
per la carena, cap al Castell dels Moros o de Montmany. Al
cap de set minuts arribem a un altre collet, on hi ha un corriol
que baixa a la casa de Romaní, que és
a sota mateix. Continuem per la carena i poc després
ens decantem una mica a la dreta, ja prop del coll del Pla
de la Creu. Per aquest coll puja una pista que per la
dreta ve de la carretera de Montmany passant per Can Pussa
i que per l'altre costat baixa cap al Sot del Bac. Les cases
de Romaní i Can Pussa es mantenen com a segones residències.
El coll, després de l'incendi, és un lloc desolat,
amb una curiosa barraca metàl·lica, amb tres
o quatre mòduls i una estranyíssima i vella
metralladora. Si baixem una mica cap al nord i ens acostem
a un petit esperó que hi ha darrere d'aquesta barraca
podrem tenir una excel·lent visió del Sot del
Bac i, en primer terme, cap a la dreta de la vall, les ruïnes
de la casa del Prat. Tornats al coll, a la nostra esquerra,
en direcció NE una pista planeja per sota del castell
pel seu costat nord. Nosaltres seguim per la pista que ve
de Montmany, però de seguida la deixem per una altra
de precària que puja cap al costat sud del castell,
on arribem en quatre minuts.
Castell
de Montmany (1:40h, 690a). Conegut també com a
Castell dels Moros, aquest castell només té
dues mitges parets que es mantinguin dretes. Després
de l'incendi que ha arrasat l'abundant vegetació que
l'envoltava, ofereix excel·lents vistes de la contrada.
Un cop
aquí ja es tracta de tornar al cotxe. Per això
cal tornar al coll del Pla de la Creu. Ara tenim dues opcions.
La més còmoda és agafar la pista en direcció
cap a can Pussa i baixar tranquil·lament fins a la
carretera de Montmany, on s'arriba ja molt a prop de l'Ullar.
L'altra
opció, una mica més laboriosa, és anar
a agafar una pistota que passa per sobre mateix de Romaní
i gairebé entra a la casa. Passada la casa, en el primer
revolt a mà esquerra, agafem una pista secundària
que tira cap a la dreta i va resseguint la muntanya per la
solana de sota mateix de la cinglera, en baixada suau primer,
i planejant després. És una camí més
dolent, però més entretingut i passa per les
a penes perceptibles ruïnes de Can Mestre, que
es troba en un petit replanet. Sortim en direcció SW
i després anem baixant per unes feixes, ja sobre el
riu de Marlés, però sense baixar gaire, per
anar-lo a travessar per sota de la casa de la Rovira, en un
lloc on hi ha abundància de roures, que justifiquen
encara el nom de la casa. Des d'aquí només cal
tirar avall cap a Sant Pau de Montmany pel camí de
pujada.
Cotxe:
Km 0 de la carretera de Montmany (2:20h, 530a).
Opció
més llarga
Una
segona opció més llarga és sortir caminant
des de l'estació de tren del Figueró. Té
dos avantatges:
1. Arribar caminant a Montmany, com ens ho descriu Raimon
Casellas en la novel·la.
2. Fer la tornada pel magnífic Sot del Bac.
Descripció
Anada.
Estació del Figueró (0:00h, 300a). Se surt
de l'estació en direcció a Barcelona i de seguida
es troba la carretera, molt poc transitada, que porta en 4
Km a Montmany. Després d'un quilòmetre, quan
la carretera fa un revolt molt pronunciat cap a la dreta hi
ha la possibilitat d'agafar a l'esquerra la pista que porta
a Can Oliveres, passa per davant d'aquesta casa, baixa a travessar
el riu i després, seguint sempre prop del seu marge
dret i deixant algun trencant a mà esquerra va directe
fins a sota mateix de l'Ullar. És un camí més
curt i molt més entretingut i és segurament
el que té present Casellas en la seva novel·la,
ja que la carretera actual llavors encara no existia, però
té l'inconvenient que actualment l'últim tram
és molt brut, ja que ningú no el fa servir.
Per això considero més recomanable seguir la
carretera, encara que és més avorrit i cal estar
atents als possibles cotxes. Sigui com sigui cal calcular
més o menys una hora fins el lloc de partida de l'itinerari
anterior.
Tornada.
Coll del Pla de la Creu (0:00h; 1:40h de l'itinerari anterior).
Després de baixar del castell, en lloc de seguir la
pista cap a l'esquerra, en direcció a Montmany, l'agafem
cap a la dreta, en direcció al Sot del Bac. La pista
s'enfoca cap al fons del sot, de cara a la cinglera, per anar
a travessar el sot del Bosc Negre per sobre del Salt del Prat,
i després travessem el Sot del Bac, quan el sot es
fa més profund i encaixonat. Passat el sot trobem senyals
grocs i blancs del PR C-33, que seguim cap a la dreta, sot
avall. Aquí l'itinerari segueix un dels racons més
bonics i coneguts de Catalunya, amb salts d'aigua, gorgues
i agulles d'escalada. Al final del sot hem de passar un pas
a nivell i després girar cap a la dreta, per tornar
a l'estació.
Estació
del Figueró (1:30h). Final de recorregut. Si sumem
aquest recorregut a l'anterior hem de contar unes quatre hores,
sense tenir en compte les parades.
|