Anar a Itineraris a peu Rutes Literàries
 

Pàgina inicial · Autors · Pàgina inicial ruta · Enllaços · Correu

Autor · Obra · Ruta · Mapa · Textos

Els sots feréstecs: L'obra

 

Els sots feréstecs (si voleu més informació cliqueu aquí) representa el fracàs de l'artista en el seu intent de transformar la societat. El protagonista, mossèn Llàtzer, encarna l'home superior, el Bé i l'Ideal, que s'enfronta a les multituds, el Mal i la Natura, encarnades per la Roda-soques. El personatge que inicia el llibre, l'Aleix de les Tòfones, simbolitza la degradació de les qualitats humanes.


Mossèn Llàtzer és un capellà de ciutat que ha estat exiliat a una parròquia rural, Montmany o Els Sots Feréstecs, perquè havia intentat reivindicar la memòria d'un filòsof del passat -potser Sibiuda o Verdaguer-. Hi va carregat de bones intencions, amb el propòsit de donar vida espiritual als pagesos. Però de seguida xoca amb la seva gasiveria i desconfiança. Com que veu que no en treu res, intenta convèncer-los amb l'exemple, i així es posa a refer tot sol l'edifici malmès de l'església, però no aconsegueix altra cosa que la mirada burleta del camperols i que el titllin de ric.


Mentrestant ha arribat a l'ermita de Puig-graciós la Roda-soques, una prostituta que aviat aconsegueix l'èxit que li falta al capellà, i es fa seus els pagesos. Llavors mossèn Llàtzer canvia de tàctica i intenta fer-los canviar mostrant-se sever amb ells amenaçant-los amb els càstigs de l'infern. Quan la Roda-soques el desafia, presentant-se a l'església, l'expulsa, però no és sinó un triomf aparent, perquè els pagesos el deixen sol i no van més a l'església. Cau abatut i, durant la seva malaltia la natura destrueix les millores de l'església, que tant li havien costat.


Però el seu calvari encara no ha acabat: quan més enfonsat es troba rep la petició de l'últim sagrament d'un fidel. Això li fa concebre esperances, i malgrat que està dèbil i és de nit, es dirigeix a la seva casa, la més allunyada de la parròquia; però tot ha estat una burla. En el camí de tornada s'estimba i cau en un estat catalèptic, que el manté amb plena lucidesa mental, però sense moviments. El creuen mort, i mossèn Llatzer ha d'assistir impotent al triomf de la Roda-soques durant el seu velatori.


D'entre els aspectes remarcables de la novel·la cal ressaltar el llenguatge, fort, coent, farcit d'onomatopeies, repeticions i ruralismes; tot plegat intenta reflectir la situació de forta tensió entre els dos pols i la despersonalització, ignorància i bestialitat dels pagesos. Aquesta selecció de trets literaris, especialment del lèxic, va provocar la reacció contrària d'una part de la intel·lectualitat catalana, que van titllar el llenguatge "mascle" de barroer i curt de mires, i que va donar ocasió a la caricatura publicada al Cu-cut en què els pagesos de Montmany apedreguen Raimon Casellas. Llavors no podien ser ells qui l'apedreguessin, perquè la majoria no sabia llegir; ara tampoc, perquè ja no n'hi ha.


Els sots feréstecs, malgrat el seu fort caràcter simbòlic, té una base molt realista: hi ha llocs i cases perfectament identificables sobre el mapa; reflecteix una realitat històrica sobre peripècies d'alguns rectors anteriors de la parròquia, que Raimon Casellas devia conèixer prou bé arran de les seves estades infantils a la masia de l'Ullar (Uià, en la fonètica de la contrada), i alguns dels pagesos descrits corresponen a figures reals, per més que estiguin caricaturitzades.


Lloc web creat per Pere Robert. Es permet l'ús i la còpia d'aquestes pàgines sempre que no sigui per fins comercials. Es prega que citeu el web d'origen. Qualsevol suggeriment serà ben rebut al correu electrònic Correu