contiuació de ...
Què podem fer des de l’escola per afavorir l’adaptació?
El pati pot ser un recurs fantàstic durant aquest procés d’adaptació. Sortir a l’aire lliure, jugar al sorral, gaudir dels diferents elements naturals i de joc,... els esplaia i relaxa molt de les tensions que viuen aquests primers dies.

Molts nens i nenes volen portar un objecte o una joguina de casa. Es tracta d’un objecte familiar que els fa companyia i que per a ells/es és un refugi i un consol en aquest nou entorn desconegut. Poden ser inseparables d’aquest objecte que els acompanya a tot arreu perquè els dóna seguretat. Poques vegades el volen compartir amb d’altres companys/es.

Podem preparar un bagul dels tresors per deixar durant estones aquestes joguines que porten de casa, explicant-los que allà la seva joguina estarà molt bé i que després la tornaran a trobar. De totes maneres no està de més avisar a la reunió de pares i mares que hi ha la possibilitat de què la joguina que porten de casa i que va amb ells/es a tot arreu es pot embrutar, trencar, perdre,...

La mascota de la classe pot ser un pel·luix, un titella, ... en fi un personatge amb qui els nens/es parlen, li expliquen coses,... Acaben tenint amb ell un lligam i un afecte especial. Pot ocupar una cadira a la rotllana o en una taula, algun dia ens pot tenir preparada una sorpresa quan arribem al matí, vigila les joguines de la classe quan no hi som, a vegades s’amaga i el busquem, ens explica coses a cau d’orella,... Sovint els nens i nenes hi projecten els seus sentiments, vivint situacions semblants a les que estan vivint en aquells moments, per exemple quan "l’ósset Tom" ens explica que també va plorar els primers dies que anava a l’escola i conversem amb els nens i nenes per quines raons devia ser.

 

Aquests primers dies a P-3 potenciem que els nens/es tinguin al seu abast diferents tipus de recursos lúdics que els permetran anar-se integrant a l’escola. Alguns aniran directes a explorar, a buscar aquelles joguines que els agraden, es concentraran en el joc i estaran molt actius. D’altres preferiran estar en un lloc tranquil des d’on observar aquest nou entorn.

Cada nen/a ha de poder seguir el seu propi ritme individual que li permeti trobar la manera d’estar a l’escola en què se senti més a gust. El/la mestre l’acompanyarà en la descoberta.

 

Procurem crear un ambient tranquil, sense presses, anant al ritme dels nens/es, deixar-los temps per poder expressar-se, per tenir iniciatives, poder conversar, escoltar-los.... Cal mantenir la calma, tot i que per al mestre el ritme pot ser trepidant, sobretot al principi: molts nens i nenes alhora reclamen la seva atenció i es donen moltes situacions en les quals fa falta intervenir. Si durant aquestes primeres setmanes hi ha dos mestres a l’aula, ens podem organitzar de manera que uns nens puguin estar al pati i els altres a la classe segons s’hi trobin més a gust, o que un dels mestres pugui anar a donar un tomb per l’escola per tranquil·litzar un grupet de nens i nenes, ...