| Dins d'aquesta secció es pot realitzar un recorregut ordenat cronològicament per a seguir els esdeveniments més rellevants del segle per tal d'aconseguir la igualtat d'oportunitats de les dones. |
||
1900 |
Es crea el ministeri d'Instrucció Pública. El professorat que fins ara depenia dels municipis serà nomenat per l'Estat. Llei protectora del treball de dones i nens. |
|
1901 |
Francesc Ferrer i Guàrdia funda l'Escola Moderna, escola coeducativa. |
|
1902 |
Reial decret sobre jornada màxima en el treball de dones i nens. | |
1905 |
Teresa Claramunt publica La mujer. Consideraciones generales sobre su estado ante la prerrogativa del hombre on denuncia la condició de submissió de les dones de la classe obrera. | |
1906 |
Celestina Vigneaux, directora del parvulari d'Hostafrancs, organitza la primera cantina escolar amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona. Organització de colònies escolars per part de l'Ajuntament de Barcelona, es crea una Comissió de Colònies Escolars de Vacances, proposta d'Hermenegildo Giner de los Ríos, regidor i president de la Comissió de Govern. Fundació, sota la iniciativa privada però amb l'ajut econòmic de l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, de l'Escola de Mestres dirigida per Joan Bardina. Apareix la revista Or i Grana, que porta com a subtítol «Setmanari autonomista per las donas. Propulsor d’una lliga patriòtica de damas» dirigida per Dolors Monserdà, Caterina Albert i Carme Karr. |
|
1908 |
S'aprova el pressupost extraordinari de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona que inclou la coeducació i la neutralitat religiosa entre els seus principis pedagògics. |
|
1909 |
Se celebra el Congrés de primera ensenyança a Barcelona. Francesca Bonnemaison funda l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Dolors Monserdà de Macià publica Estudi feminista. Orientacions pera la dona catalana. Carme Karr dirigeix la revista Feminal, suplement de La Ilustració Catalana. Es crea a Madrid l'Escuela de Estudios Superiores de Magisterio amb l'objectiu de preparar professorat per a les Escoles Normals. L'equip docent està format per institucionistes i funciona en règim de coeducació. |
|
1910 |
Dret de les dones a matrícula oficial als centres d'ensenyament secundari i superior. Així mateix podran exercir càtedres lligades al Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts. Hermenegildo Giner de los Ríos promou la creació del primer institut de segon ensenyament per a dones a la ciutat de Barcelona. Aprovació per part l'Ajuntament de Barcelona de l'Escola de Labors i Oficis per a la Dona que no serà inaugurada fins al maig de 1913. Creació del Patronat de les Obreres de l'Agulla, sindicat professional i catòlic apadrinat per Dolors Monserdà. Publicació d'Estudi feminista: orientacions per a la dona catalana, obra de Dolors Monserdà de Macià. |
|
1912 |
Llei que prohibeix el treball nocturn a dones i nens. Creació de la Federació Sindicald’Obreres, fundada per Maria Domènech de Cañellas. |
|
1913 |
Joan Palau i Vera va aplicar els primers assaigs del mètode Montessori a l'Escola de la Maternitat de la Diputació de Barcelona després d'haver assistir al I Curs Internacional Montessori. Primera Escola d'Estiu organitzada pel Consell de Pedagogia, dirigit per Eladi Homs, de la Mancomunitat de Catalunya. Van participar Leonor Serrano, Celestina Vigneaux, Mercè Climent, Josefa Roig, Dolors Canals i Maria Villuendas. Inauguració de La Llar, residència de senyoretes dirigida per Carme Karr. |
|
1914 |
Fundació per part de l'Ajuntament de Barcelona de l'Escola de Bosc de Montjuïc dirigida per Rosa Sensat, encarregada de la secció de nenes, va ser la primera escola a l'aire lliure de Catalunya, estava sota la supervisió del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya va esdevenir un centre d'experimentació per a la reforma de l'educació primària. Set mestres, pensionades per l'Ajuntament de Barcelona i les diputacions de Barcelona i Lleida, assisteixen al II Curs Internacional Montessori. |
|
1915 |
Inauguració de les primeres escoles Montessori a Barcelona:
Creació de l'Escola Superior de Bibliotecàries per la Mancomunitat de Catalunya. Fundació a Madrid de la Residencia de Señoritas dirigida per María de Maeztu. |
|
1916 |
Curs de conferències sobre educació femenina celebrades a l'Ateneu Barcelonès. Participen com a ponents Carme Karr, Leonor Serrano, Maria Domènech, Rosa Sensat, Maria Baldó i Dolors Monserdà. L'Ajuntament de Barcelona crea la Comissió de Cultura presidida per Manuel Ainaud. |
|
1917 |
Creació per l'Ajuntament de Barcelona de la segona escola Montessori de titularitat municipal, sota la direcció de Dolors Canals. | |
1918 |
Creació de l'Escola d'Infermeres per la Mancomunitat de Catalunya. Modernització de l'antiga Escola Provincial de tall de la Diputació de Barcelona (1883) que esdevé Escola Professional per a la Dona de la Mancomunitat de Catalunya. Constitució del Patronat de les Escoles Domènech, fundat per l'Ajuntament gràcies al llegat patrimonial d'Adela Domènech. Fundació de l'Instituto-Escuela de Madrid, col·legi d'ensenyament secundari que funciona en règim de coeducació. L’Estatut de funcionaris accepta l’entrada de les dones a la funció pública. |
|
1920 |
Creació de la Secció d'Ensenyament Domèstic dins de l'Escola Professional per a la Dona de la Mancomunitat. Professionalització de l'Escola Provincial de Tall de Girona. |
|
1921 |
Fundació per l'Ajuntament de Barcelona de l'Escola de Mar, dirigida per Pere Vergés. La Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona organitza el Curs normal d'ensenyament domèstic per a mestresses adreçat a les mestres dels grups escolars del Patronat. Rosa Sensat s'encarrega d'elaborar el programa i forma part del professorat que imparteix aquest curs. |
|
1922 |
Creació del Paronat Escolar, nascut de l'acord entre el Ministeri d'Instrucció Pública i l'Ajuntament de Barcelona. | |
1923 |
Publicació de Les ciències en la vida de la llar, obra escrita per Rosa Sensat. L'Ajuntament inaugura la tercera escola a l'aire lliure, l'Escola del Parc del Guinardó, dirigida per Dolors Palau. La Mancomunitat crea cursos d'Ensenyament domèstic agrícola, adreçats a les dones del medi rural. |
|
1926 |
La inspectora Leonor Serrano és desterrada fora de Catalunya. | |
1927 |
Anna Rubiés aplica per primer cop a una escola pública el mètode global de Decroly. | |
1929 |
Creació a Barcelona de l'Institut de Segon Ensenyament Infanta Maria Cristina, centre públic de batxillerat per a dones. | |
1931 |
La Constitució espanyola reconeix formalment la igualtat entre homes i dones. Es reconeixen els drets polítics de les dones: sufragi femení. Llei que estableix el mateix salari pel mateix treball. El govern de la II República inclou la coeducació a tots els graus d'ensenyament. Creació per decret ministerial de l'Escola Normal experimental mixta per acord entre els governs de la Generalitat i l'Estat. El Pla professional de magisteri, aprovat pel govern republicà, introdueix l'exigència del batxillerat per a poder ingressar, el règim de coeducació i la realització de pràctiques. Publicació de La coeducación de los sexos obra escrita per Margarida Comas. Fundació de la quarta escola a l'aire lliure, l'escola Ignasi Iglesias al barri de Sant Andreu dirigida per Montserrat Roca. Creació del Lyceum Club de Barcelona, plataforma de promoció política i cultural de les dones.
|
 |
1932 |
Al mes de febrer s'inicien les classes a l'Institut-Escola del Parc de la Ciutadella, centre d'experimentació pedagògica per a l'ensenyament secundari que funciona en règim de coeducació sota la direcció de Josep Estalella. Creació de l'Escola Municipal de Formació Domèstica dirigida per Josefina Bayona. |
|
1933 |
Escola Municipal Casas, al Clot, inicialment va ser una escola de formació cultural i domèstica per a nenes dirigida per Maria Gràcia i Pont. Maria Baldó, Rosa Sensat, Anna Rubiés i Dolors Batlle seran les encarregades de dirigir Grups Escolars del Patronat de l'Ajuntament de Barcelona. |
|
1934 |
Rosa Sensat publica Vers una nova escola. Es prohibeix la coeducació a l'escola primària al llarg del bienni negre. |
|
1935 |
Publicació de Diana o la educación de una niña, obra en tres volums publicada per la inspectora d'educació Leonor Serrano. | |
1936 |
27 de juliol, la Generalitat de Catalunya crea el Consell de l'Escola Nova Unificada, CENU. Federica Montseny serà nomenada ministra de Sanitat i Assistència Social per Largo Caballero.
|
|
1937 |
Celebració del Primer Congrés Nacional de la Dona al Palau de la Música de Barcelona, convocat els dies 6,7 i 8 de novembre pels partits progressistes i d'esquerres; dones de la UGT, la CNT, el Partit Sindicalista, ERC, PSUC, l'ACR, l'Estat Català i el Partit Federal Ibèric, les 800 delegades assistents van crear la Unió de Dones de Catalunya. Es crea l'Institut d'Adaptació Professional de la Dona,adscrit a la conselleria de treball, centre que promou la formació professional i la integració de les dones al mercat laboral de la rereguarda republicana. |
|
1939 |
Ordre ministerial de l'1 de maig. Derogació de la coeducació per part del ministre Pedro Sainz Rodríguez. El professorat de l'Institut-Escola troba aixopluc a l'Institut Municipal Albéniz de Badalona, l'Institut Francès, el Tècnic Eulàlia i el Liceu Isabel de Villena, dirigit per Carme Serrallonga. |
|
1940 |
Reglamentació del Servei Social per a les dones. | |
1941 |
La Secció femenina s'encarrega de l'ensenyament de les matèries següents: educació política, física i esportiva, i les referents a la llar. S'inaugura l'Escola Municipal de Formació Domèstica Teresa de Jesús al Districte Municipal de Sant Andreu sota la direcció de Montserrat Roca. Es creen escoles privades que tracten de preservar la tradició pedagògica republiana durant la immediata postguerra: Escola Virtèlia, Escola Nausica i Escola Betània. |
|
1944 |
Es declaren obligatoris els ensenyaments de la llar a tots els centres d’ensenyament mitjà. | |
1945 |
Llei del 17 de juliol, regula la instrucció primària, manté la separació de sexes a excepció de les localitats amb menys de trenta escolars. El professorat només pot impartir classes a alumnat del mateix sexe. | |
1946 |
Fundació de l'escola Andersen per Àngels Chaveri i Mercè Casali. | |
1948 |
El bisbat crea l'Escuela del Magisterio del Sagrado Corazón de Jesús, escola per a les religioses dedicades a la docència. A partir de 1968 s'hi poden matricular seglars.; | |
1950 |
Es crea el Centre d'Informació Catòlica Femenina (CICF). Carles Soldevila funda l'Escola de la Molina, origen de les futures escoles del moviment de renovació pedagògica. |
|
1956 |
Creació de l'Escola de Jardineres del CICF, dirigida per Maria Rosa Farré. Fundació de l'escola de noies Talitha, dirigida per M. Teresa Codina. | |
1960 |
Congrés de Pedagogia Barata a Saifores. Expansió de les escoles actives a Catalunya. | |
1961 |
Llei sobre drets polítics professionals i del treball de la dona. | |
1962 |
Fundació de l'escola Ton i Guida al barri de Verdum sota la direcció d'Antònia Canals. Seixanta escoles actives de tot Catalunya mantenen estrets lligams a través de la Coordinació Escolar, més tard, a través del Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana (CEPEPC). |
|
1965 |
Es crea a Barcelona l'Escola de Mestres Rosa Sensat sota la direcció de Marta Mata. El dia 4 d'octubre va tenir lloc la sessió inaugural del curs per part d'Angeleta Ferrer. | |
1966 |
Inauguració de la primera escola d'estiu de Rosa Sensat. Reforma de les Escoles Normals, per primer cop després de la guerra s'exigeix el batxillerat per a poder accedir-hi. Publicació de l'obra de M. Aurèlia Capmany La dona a Catalunya. |
|
1969 |
Creació dels Instituts de Ciències de l'Educació (ICE). |
|
1970 |
Llei general d'educació i finançament de la reforma educativa (LGE). Elimina la claúsula de separació obligatòria de nens i nenes. Partidària de la igualtat d'oportunitats (en funció de les capacitats) estableix un mateix sistema educatiu per ambdós sexes. |
|
1971 |
Ordre ministerial que autoritza el Preuniversitari i el Batxillerat mixtos. | |
1974 |
Carme Aymerich dirigeix l'Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat. Creació de l'IMIPAE (Institut Municipal d'Investigació en Pedagogia Aplicada a l'Educació) dirigit per Montserrat Moreno i Genoveva Sastre. |
|
1975 |
Declaració de l'XI Escola d'Estiu: Per una nova escola pública catalana. L’ONU declara l’Any Internacional de la Dona. |
|
1976 |
Celebració de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona celebrades al Paranimf de la Universitat de Barcelona per grups feministes. Es reivindica de la coeducació com a principi educatiu, la revisió dels textos escolars i el dret a l'educació sexual. |
|
1978 |
La Constitució espanyola elimina les desigualtats formals entre sexes i atorga a la dona tots els drets polítics. |
|
1979 |
L’Estatut dels treballadors estableix el principi d’igualtat de tracte entre homes |
|
1984 |
Llei orgànica del dret a l'educació (LODE). D'acord amb l'article 27 de la Constitució de 1978, el dret a l'educació en igualtat de condicions, sense cap tipus de discriminació. El govern socialista, a proposta de l'Instituto de la Mujer ordena l'escola mixta a tot l'Estat. |
|
1985 |
Creació del Consell Escolar de Catalunya. Una resolució de la Unió Europea insta a organitzar cursos d'educació no sexista per al professorat per tal de promoure la igualtat d'oportunitats entre nois i noies. | |
1986 |
Es crea la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. |
|
1990 |
Llei d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE). Al seu preàmbul afirma que «l'educació permet avançar en la lluita contra la discriminació i la desigualtat, ja sigui per raons de naixement, raça, sexe, religió o opinió, tinguin un origen familiar o social, s'arrosseguin tradicionalment o apareguin contínuament amb la dinàmica de la societat». | |
1993 |
Presentació del document Cent mesures per a millorar l'Escola Pública, serveix de base per al I Congrés de Renovació Pedagògica, 1993-1996, dirigit pels Moviments de Renovació Pedagògica. | |
1996 |
Segones jornades feministesn celebrades a Barcelona: 20 anys de feminisme a Catalunya. | |
2000 |
Celebració del 350 aniversari de la primera escola femenina, fundada a Barcelona per un orde monàstic d'origen francès amb el nom de Monestir de l'Ensenyança, avui coneguda com l'escola Lestonnac. | |
2006 |
Llei orgànica d'educació (LOE), | |
Barcelona ciutat educadora 1900...2000, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Àrea d'educació, 1991.
Diputació de Barcelona Fent història. Materials guia per a la investigació de la història local de les dones, Barcelona, Diputació de Barcelona, 2004.
MONÉS, Jordi «Cronologia dels fets educatius, 1900-2003» a Un segle d'escola a Barcelona. Acció municipal i popular. 1900-2003, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Ediciones Octaedro, 2003, p. 201-245.
NASH, Mary (dir.) Història de les dones als Països Catalans, València, El Temps, 2003.
