ÈSQUIL

Èsquil (Eleusis, 525-456 a. C.) va escriure unes 90 obres, de les quals es conserven completes només set tragèdies:

  • Perses: és l'única tragèdia d'argument no mitològic, sinó extret de la història contemporània. L'acció se situa a la cort del rei persa Xerxes quan rep la notícia de la derrota de la flota persa pels grecs a Salamina (480 a. C..).
  • Orestia: és l'única trilogia que ens ha arribat sencera. Les tres tragèdies que la componen estan basades en el mite de la mort d'Agamèmnon i la venjaça d'Orestes:
    • Agamèmnon: el comandant de l'expedició grega contra Troia, el rei Agamèmnon, torna a Argos després de destruir Troia, i és assassinat per la seva esposa, Clitemnestra, i el seu amant Egist.
    • Coèfores: per ordre del déu Apol·lo el fill d'Agamèmnon, Orestes, ajudat per la seva germana Electra, venja el pare matant la seva pròpia mare.
    • Eumènides: les Fúries, divinitats de la venjança i dels remordiments, persegueixen Orestes, que cerca refugi a Atenes, on la deessa Atena funda el tribunal de l'Areòpag per jutjar-lo. Finalment Orestes és absolt.

  • Les altres obres són Suplicants, Prometeu encadenat i Set contra Tebes.

Característiques generals:

  • Com hem pogut veure a l'Orestia, Èsquil sovint tracta la falta (religiosa) i el seu càstig a través de successives generacions d'una mateixa família.
  • Per a Èsquil l'home ha d'arribar al coneixement a través del sofriment (páthei máthos).
  • En el teatre d'Èsquil un tema central és la hybris (desmesura), que es produeix quan un home vol anar més enllà de la seva condició humana i del seu destí i que comporta el càstig dels déus, la seva ruïna.