L'HEL·LENITZACIÓ DE ROMA

La conquesta de Grècia i dels altres territoris orientals al s. II i I a.C. tindria dues conseqüències importants:

• les riqueses (metalls preciosos, obres d'art, esclaus...) provinents dels territoris conquerits van fer créixer el luxe i relaxar els costums i l'austeritat tradicionals,
• l'augment de l'hel·lenització (influència grega) sobre la cultura i la societat romanes.

Tots dos processos són paral·lels, ja que la manera grega de vida implicava un luxe més gran, i afecten tots els àmbits però es restringeix força a les classes més elevades. Així l'afegit del peristil o del triclini a les domus, la introducció de nous aliments o nous teixits (lli i seda), la filosofia, innovacions literàries i artístiques, noves formes religioses, etc.

De fet la progressiva hel·lenització de la societat romana, com de la majoria dels pobles itàlics, havia començat molt abans, a causa de la proximitat de la Magna Grècia i el comerç mediterrani, però a partir del segle II a.C. es va accelerar, no sense tensions i oposició de les ments més tradicionalistes. Aquest conflicte es va viure amb més intensitat a mitjans del segle II a.C. entre els amants de la cultura grega i els defensors dels costums i valors tradicionals. L'exemple paradigmàtic dels primers va ser Escipió Emilià i el cercle dels Escipions. Enfront d'ells la figura senyera dels tradicionalistes va ser Cató el Censor, implacable denunciador del luxe i la influència estrangera.

Roma va acabar assumint plenament la cultura grega i la va estendre a tot el seu imperi, des de Britànnia fins a l'Eufrates, un imperi bilingüe, en què a la meitat oriental va continuar el grec com a llengua predominant mentre que a Occident s'imposava el llatí. També a Roma es deu la transmissió de la cultura grega a la posteritat.

	Dues mostres del luxe d'època imperial: taula i bronzes de Pompeia (exposició Pompeia, un dia entre el Vesubi i la Mediterrània) i joies d'or i objectes de plata del tresor de Boscoreale (Musée du Louvre).