PERÍODE ARCAIC

El període arcaic comprèn des del 240 a.C., quan es representen les primeres obres teatrals de tradició grega per part de Livi Andronic., fins al 81 a.C., any en què comença l'activitat literària de Ciceró.

Aquest període es caracteritza per l'hel·lenització progressiva de la societat romana en tots els àmbits, que augmenta amb les conquestes romanes de Grècia i d'Orient des del s. II aC. El procés va quedar reflectit pel famós vers:

"Graecia capta ferum victorem cepit et artis intulit agresti Latio" ('Grècia, conquerida, conquerí el seu ferotge vencedor i introduí les arts al feréstec Laci', Horaci, Epistulae, 2, 1, 156-157).

Pel que fa a la literatura s'introdueixen els principals gèneres literaris ja fixats entre els grecs en la forma que havien atès en el període hel·lenístic coetani: comèdia, tragèdia, èpica, historiografia, oratòria.

Els conqueridors dels regnes hel·lenístics van ser els capdavanters de l'hel·lenització. Se'n van endur cap a Roma obres d'art i biblioteques senceres provinents dels seus saquejos. Fins i tot es van emportar un miler de nobles com a hostatges. Entre ells hi havia Polibi, que es va convertir en el preceptor dels fills d'Emili Paule i més endavant va esdevenir un historiador que celebraria en grec la glòria de Roma. Un d'aquests fills (Escipió Emilià), adoptat més tard pel fill d'Escipió l'Africà, va ser el centre d'un cercle format per intel·lectuals grecs (Polibi i el filòsof estoic Paneci) i llatins (Terenci, Lucili) i aristòcrates romans (Leli) amb aficions literàries. Aquest grup, anomenat el cercle d'Escipions, va contribuir a difondre el pensament i la literatura grecs.

Van ser inútils les resistències d'esperit nacionalista per conservar els costums antics:

  • El senat va decretar l'expulsió dels filòsofs grecs de Roma (173 i 161 a.C.),
  • Cató, cònsol i censor d'origen plebeu va combatre el luxe, la influència cultural grega en general i els Escipions en particular.

Altres seccions relacionades: