|
|
ORÍGENS
El període inicial de
la literatura llatina abraça des dels inicis, que es poden situar
al s. V a.C. per a la literatura escrita, fins el 240 aC., quan consta
la primera representació dramàtica de tradició grega.
Sens
dubte existia una literatura de tradició oral des de temps immemorials.
Les primeres inscripcions conegudes són del s. VI a.C., però els primers
textos escrits d'una certa extensió es remunten al s. V. En l'àmbit del
dret la Llei
de les XII Taules (c. 450) representa la primera vegada que es
posen per escrit lleis anteriorment de transmissió oral.
Es coneix poca cosa de les
primeres manifestacions literàries, entre les quals hi havia:
- Himnes de culte
religiós:
- els
cants dels salis (fragments): sacerdots
de Mart que
feien una processó en dos moments de l'any (març i octubre).
- Carmen Arvale (conservat): cantat pels Fratres
Arvales, sacerdots de la Dea Dia, per maig.
|
- Versos fescennins: cants burlescos i obscens
improvisats per als casaments. El nom es derivava popularment de fascinum
(amulet fàl·lic), en realitat provinent de la ciutat de Fescènnia.
- Carmina conuiualia: cants heroics sobre
els avantpassats executats en els banquets amb acompanyament de flauta
(Cic., Tusc. 4, 3).
- Elogis fúnebres, inscrits en sepulcres com
els Elogis dels Escipions:
record de les virtuts i gestes dels morts.
- Neniae: himnes
fúnebres cantats per dones especialitzades a canvi d'un salari en els
enterraments. Se'n coneix la paròdia que en va fer Sèneca
a l'Apocolocintosi.
- Laudatio funebris o discurs fúnebre,
- Representacions teatrals:
- atel·lanes
(farses itàliques improvisades),
- executors emmascarats
de danses rituals apotropaiques, d'origen etrusc (histriones),
que van ser cridats a Roma per lluitar contra una epidèmia
(364 aC).
|
El Carmen arvale i els elogis dels Escipions
són en versos
saturnis.
El primer escriptor conegut
és Api Claudi el Cec (s. IV-III aC), de qui se sap que va ser autor d'alguns
poemes, discurs i un tractat jurídic.
Altres seccions relacionades:
|