LA CONJUGACIÓ REGULAR LLATINA: INFINITIU

1. Formació

Sistema de present (infectum)

tema + (vocal temàtica) + (desinències de temps) + (terminacions de cas) + (verb auxiliar)

 

INFINITIU PRESENT 'cantar'  
T + -re (act.) / -ri (pas.)
3a. conj. VT= -e-
3a. conj inf. pas. R + -i

Sistema de perfet (perfectum)

INFINITIU PERFET 'haver cantat'
TP + -isse

Sistema de supí

INFINITIU PERFET ACTIU 'haver cantat' INFINITIU FUTUR ACTIU 'haver de cantar'
part. futur + esse part. futur + esse
  INFINITIU FUTUR PASSIU-DEP. 'haver de ser cantat'
supí (ac.) + iri

 

1. Paradigma de l'infinitiu

tema de present (infectum)

tema de perfet (perfectum)

tema de supí
activa
present perfet futur

amare
habere
legere
audire
capere

amauisse
habuisse
legisse
audiuisse
cepisse

amaturus -a -um esse
habiturus -a -um esse
lecturus -a -um esse
auditurus -a -um esse
capturus -a -um esse

passiva

amari
haberi
legi
audiri
capi

amatus -a -um esse
habitus -a -um esse
lectus -a -um esse
auditus -a -um esse
captus -a -um esse

amatum iri
habitum iri
lectum iri
auditum iri
captum iri

 

NOTA

L'infinitiu futur dels verbs deponents no és com el dels verbs passius sinó com el dels verbs actius, amb el participi de futur.

 

ATENCIÓ

Recordeu que el participi es declina com un adjectiu. Vegeu el paradigma de la declinació.