VALORS DE LA CONJUNCIÓ CVM
A més d'una preposició d'ablatiu, cum és una conjunció. En aquest cas de vegades presenta l'element correlatiu tum (1) Amb indicatiu cum expressa una circumstància purament temporal, que es pot traduir amb "quan" (2), mentre que el subjuntiu li dóna un matís causal (3), anomenat per això cum temporal-causal o, perquè és freqüent en la narració dels historiadors, cum històric. Sovint es tradueix amb el gerundi simple (l'imperfet) o el gerundi compost (el plusquamperfet), però també es pot usar una construcció o una conjunció temporal o causal que sigui coherent amb el context (“com que”, "després que", "quan", "mentre"...).
(1) Cum rosam uiderat, tum incipere uer arbitrabatur. (Ciceró)
Després que havia vist una rosa, pensava que començava la primavera.
(2) De te, Catilina, cum quiescunt, probant; cum patiuntur, decernunt; cum tacent, clamant. (Ciceró)
Sobre tu, Catilina, quan resten quiets, aproven; quan consenten, decideixen, quan callen, criden.
(3) Cum ipse abesset, nostri motus Galliae uerebantur. (Cèsar)
| Sent ell absent, | els nostres temien els moviments de la Gàl·lia. |
| Mentre ell era absent, | |
| Com que ell era absent, |
 |
 |
|
 |
||