EL SUPÍ

En el marc de les formes no personals del verb el supí és un substantiu verbal, com ho són també l’infinitiu i el gerundi, però amb uns usos molt restringits.

Morfològicament és un tema en -u del qual solament queden dos casos: acusatiu (-um), datiu-ablatiu (-u) i, molt rarament, (-ui).

El tema de supí es forma regularment en molts verbs:

  formació acusatiu datiu - ablatiu
1a conj. T + -tu- rog-a-tu-m rog-a-tu
2a conj. R + -tu- mon-i-tu-m mon-i-tu
4a conj. T + -tu- aud-i-tu-m aud-i-tu

Podem saber el supí dels verbs irregulars perquè, en l’enunciat del verb, l’acusatiu del supí és la tercera forma (dico dixi dictum / uideo uidi uisum). La seva formació es correspon a la del participi perfet. Així mateix alguns verbs d'aquestes conjugacions i tots els de la tercera conjugació i la mixta presenten una formació irregular del tema de perfet.

Acusatiu

L’acusatiu és la forma més freqüent del supí, malgrat que el seu ús està limitat a un cert nombre de verbs, especialment els que expressen accions de la vida quotidiana (1) o militar (2) i els que expressen petició (3). Indica finalitat amb verbs de moviment i pot dur un CD (3). Es tradueix amb infinitiu precedit de la preposició a.

(1) BAL. Si nusquam is coctum, quidnam cenat Iuppiter? COC. It incenatus cubitum (Plaute). BAL·LIÓ: Si no vas enlloc a cuinar, què sopa Júpiter? CUINER: Se’n va a dormir sense sopar.

(2) Remiges (...) aquatum e nauibus exierant (Cèsar). Els remers havien sortit de les naus a proveir-se d’aigua.

(3) Mittit rogatum uasa ea quae pulcherrima apud eum uiderat (Ciceró). Envia a demanar aquells vasos tan bells que havia vist a casa seva.

Datiu-ablatiu

L’ablatiu d’un cert nombre de verbs (dir, escoltar, veure, comprendre, creure, fer...) apareix només depenent de certes expressions com fas/nefas est (‘és permès’/ ‘no és permès’) i d’una sèrie d’adjectius (facilis, difficilis, mirabilis, horribilis, utilis, dignus, indignus, turpis...) com a complement d'adjetiu. Es pot traduir amb l’infinitiu precedit de la preposició de.

(4) Nefas dictu (Ovidi). No és permès de dir.

(5) Horribiles uisu formae (Virgili). Formes horroroses de veure.

NOTA: Molt rarament es troba el datiu del supí amb la terminació -ui, que pot expressar també finalitat (7).

(6) Istaec lepida sunt memoratui (Plaute). Aquestes coses són agradables de recordar.

(7) Victui herba, uestitui pelles (Tàcit). Herba per alimentar-se, pells per vestir-se.