LES NOCES

La cerimònia de les noces (nuptiae) no era necessària per al matrimoni legal, però la tradició i el seu caràcter sagrat feien que les famílies la celebressin normalment amb una gran festa. Abans del dia del casament se celebraven els esponsals (sponsalia) per fer oficial el seu prometatge amb l'intercanvi d'un anell d'or, col·locat al dit anular de la mà esquerra. La vigília la núvia consagrava a una divinitat les seves joguines i es posava el vestit nupcial: una túnica blanca amb un vel groc i una corona de flors. A casa seva es prenen els auspicis, sacrificant un animal -una ovella o un porc- i observant-ne les entranyes. Sovint es firmava un contracte matrimonial (tabulae nuptiales) davant deu testimonis, on se solia consignar el dot que havia d'aportar la futura esposa. Una matrona casada un sol cop unia les mans dels nuvis com a símbol de mútua fidelitat. En acabat tenia lloc el banquet (cena nuptialis) i al vespre començava, amb el simulacre de rapte de la núvia, la deductio, processó que acompanyava els nuvis a casa el marit amb crits, acudits, música i cançons molt sovint picants. La núvia entrava a la seva nova casa en braços d'uns amics del marit per evitar el mal averany que ensopegués amb el llindar. Els acompanyants no deixaven la parella fins que arribava al llit.

La deessa Persuasió parla a una núvia a fi de convèncer-la perquè es casi. Fresc de les noces Aldobrandines, Roma.