A COP D’ULL
UN DISSENY EXPERIMENTAL ESTADÍSTIC

Cada vegada més, l'estadística va ocupant un lloc més preponderant en molts camps i aspectes de la societat. Està present en la vida quotidiana, els periodistes, els polítics utilitzen estudis estadístics per fonamentar els seus arguments, fan sondejos per indagar l’estat d’opinió o preferències dels ciutadans i per prendre decisions. També és present en el món de la indústria en el control de processos de producció o en sondejos de mercat. El món de la ciència utilitza l'estadística en els seus estudis i investigacions. Els mitjans de comunicació usen i abusen d'informes estadístics per donar informació als seus lectors.

Lamentablement, aquesta presència no es tradueix en un coneixement d’aquesta matèria, ja que és un fet el desconeixement de "què és l'estadística", "quin tipus de preguntes pot respondre" i "quines respostes ofereix". Certament no és necessari ni desitjable que tothom esdevingui un expert en realitzar estudis estadístics però si que caldria que una gran majoria de persones entengués els tipus de respostes que pot donar i encara més saber fer una lectura crítica dels informes estadístics

L'estadística ha estat present en els currículums de primària (últims cursos) i de secundària però sovint o no s'ha ensenyat o s'ha fet de pressa degut a la manca de temps i en certa manera degut al poc coneixement que en te el professorat. (Hi ha hagut poca formació en estadística i la seva presència és relativament recent) Quan s'ha impartit aquesta matèria moltes vegades ha quedat reduïda a un seguit de fórmules que resulten força incomprensibles quan es deslliguen del procés d'un estudi estadístic.

Un dels objectius generals de l'educació secundària obligatòria és la de preparar ciutadans capaços de viure en una societat tecnològicament avançada. En particular els futurs ciutadans hauran de llegir estadístiques i potser també confeccionar-les.

L'estadística que cal impartir a l'ensenyament obligatori ha d'anar destinada a tots els alumnes i no només als alumnes més avançats. Les calculadores poden ajudar a simplificar els càlculs i així donar més importància a una estadística descriptiva i pràctica, lligada a l’entorn natural de l'alumne. El paper del professorat és fonamental. Cal que planifiqui el treball a l'aula, que provoqui discussions entre els alumnes per tal de clarificar conceptes i que disposi de material adequat perquè els alumnes puguin treballar autònomament en grups i anar avançant segons el seu ritme de treball.

Els alumnes han de practicar la recollida de dades, la seva tabulació i representació gràfica i finalment han d'interpretar els resultats. És només fent petits estudis estadístics que els alumnes aniran fent significatiu el seu aprenentatge en aquesta àrea.

La recollida de dades és una part molt important dins del procés d’un estudi estadístic i és del tot necessari que almenys algunes vegades, els alumnes les puguin obtenir directament. Caldrà començar amb poblacions petites i dades objectives senzilles d’aconseguir. És important tenir cura de com s’obtenen les dades. És més fàcil obtenir dades objectives que dades d’opinió i de vegades caldrà fer un disseny experimental específic per a la recollida de la informació.

L'activitat que presentem no és una primera activitat estadística, ja que tot i que no resulta excessivament complicada, és convenient haver-ne fet alguna altra en la qual no es requereixi un disseny experimental per a l'obtenció de dades. Per altra banda no és adequat en una primera activitat treballar amb taules de doble entrada.

L'objectiu d’aquest taller és essencialment realitzar un petit estudi estadístic en el qual es requereix preparar un disseny experimental per poder-lo dur a terme.

Concretament ens proposarem respondre a les preguntes formulades als assistents "T'hi veus bé quan llegeixes?" i "Amb quin ull t’hi veus més?"

Aquestes preguntes no són tan senzilles de respondre com per exemple "quants germans tens" o "a quina comarca vius?". Tot i que molta gent les respondria d'alguna manera, la resposta podria ésser molt subjectiva i a més en resultaria difícil l'anàlisi de les respostes donades. Calen respostes clares, objectives i fàcils d'analitzar. Per tant, primerament caldrà especificar què entendrem per veure'ns-hi bé i quin disseny utilitzarem per obtenir les dades que seran objecte de l'estudi estadístic.

Per altra banda el disseny apropiat pel nostre experiment depèn del tipus de respostes que vulguem i també de la finalitat del propi estudi. Així, si la pregunta "T'hi veus bé quan llegeixes? " la formula un oftalmòleg, naturalment necessitarà uns aparells molt precisos per tal de determinar si la persona necessita o no portar ulleres i amb quina graduació. Però si la pregunta la formula un professor per saber si els seus alumnes veuen bé la pissarra o per saber si dos alumnes poden llegir simultàniament un mateix llibre col·locat al centre de la taula, el disseny serà completament diferent.

L'estudi que proposem és doncs un disseny experimental amb la finalitat de fer un estudi estadístic que permeti respondre les preguntes formulades.

Es partirà d'una petita discussió sobre l'objectiu de l'estudi i de com es portarà a terme l'experiment. Tot seguit caldrà pensar quines dades s'obtindran, com es recolliran i com s'analitzaran.

Es realitzaran dos experiments. En el primer es mirarà amb els dos ulls, i en una segon, primer es mirarà amb l'ull esquerra i després amb l'ull dret.

En aquest segon cas s'obtindran dues dades per cada persona. La taula de recollida de dades haurà de ser una taula de doble entrada per tal de relacionar les dues observacions.

Finalment es procedirà a la lectura de les taules i a l’anàlisi de la informació que proporcionen i a l’elaboració de conclusions.