MATEMÀTICA FUNCIONAL EN UN CENTRE D’EDUCACIÓ ESPECIAL: "EL JOC DE LA VIDA"
Josep
Maria Garcia i Balda
Centre d´Educació Especial "Els Àngels" Palamós
 |
 |
 |
 |
 |
Us proposo que ens endinsem en el treball diari, o gairebé diari, que duem a terme en un centre d’educació especial; que coneguem com atenem a aquests infants, les necessitats educatives dels quals -i per causes molt variades- no troben una resposta a l’escola ordinària. L’atenció de les necessitats educatives dels nois i noies escolaritzats en escoles d’educació especial comporta l’aplicació de programes curriculars diferenciats i/o adaptats dels ordinaris, en els quals es prioritzen fonamentalment continguts referents a: · L’adquisició
de l’autonomia personal i social.
|
La tipologia d’alumnes atesos al centre queden explicitats en aquestes 5 categories:
· Alumnes que presenten greus problemes de comunicació i/o autonomia i/o interrelació social.
· Alumnes que requereixen una programació que els permeti adquirir uns determinats hàbits d’autonomia personal i social que els capacitin per a la resolució de problemes i per a l’adaptació a situacions noves dins d’un context conegut.
· Alumnes que necessiten una programació que ha de tenir en compte l’adquisició d’una màxima autonomia personal i social, així com l’aprenentatge dels instruments bàsics per a l’adquisició de la lecto-escriptura i dels conceptes de número i quantitat.
· Alumnes que necessiten una programació que prioritzi competències d’autonomia personal i social que possibilitin la seva integració social i l’adquisició d’aprenentatges escolars a través de l’escriptura i la lectura i a utilitzar operacions transaccionals simples.
· Alumnes que requereixen una adequació dels programes escolars en funció del seu endarreriment en l’adquisició dels aprenentatges, i per tant, un marge més ampli que l’ordinari per a adquirir els objectius de tots els cicles de l’ensenyament primari i de la secundària obligatòria.
Qualsevol dels programes educatius que duem a terme s’adopten sota criteris de FUNCIONALITAT, amb l’objectiu que puguin afrontar les necessitats bàsiques de la vida quotidiana. En certa manera, el que pretenem és donar-los les eines i recursos necessaris perquè esdevinguin persones autònomes i puguin integrar-se al seu entorn social: han d’aprendre allò que els serà realment útil a la vida.
|
Estem parlant del CURRÍCULUM FUNCIONAL. Hem de donar els aprenentatges escolars de manera que puguin lligar-se als coneixements que l'alumne aporta des de la realitat exterior. Només si els aprenentatges són funcionals seran generalitzables, i els sabran, així, utilitzar en d'altres situacions. Quan parlem d’aprenentatges funcionals, volem dir que tot allò que els donem, tot allò en què formem els nostres alumnes passa per una mena de sedàs, com un filtre. Això vol dir que ens interessa ensenyar-los tots aquells aspectes que els seran útils, de veritat, per anar sols per la vida: tot allò que ensenyem ha d’ésser el més real possible. Amb aquells alumnes, amb |
|
més nivell maduratiu, ens centrem en una intervenció pedagògica encaminada al perfeccionament del llenguatge oral ,a l’afavoriment de la comprensió de la llengua escrita, de conceptes lògico-matemàtics i de l’entorn social i natural; al desenvolupament de les possibilitats motrius i psicomotrius i, al reforç de l’activitat plàstica i estètica. Es tracta de dur a terme un treball global amb la finalitat d’aconseguir una alfabetització bàsica al nivell de funcionalitat més alt possible i un grau d’autonomia personal.
En la recerca d’aquells aspectes que s’han de treballar a l’escola, i d’acord amb un MARC CURRICULAR , consisteix aquest "JOC DE LA VIDA". L’hem d’entendre com una manera de projectar els aprenentatges a l’escola d’educació especial de manera que siguin profitosos, que esdevinguin essencials per als nostres alumnes.
Aquest "JOC DE LA VIDA" que us proposo no és res més que un recorregut per la vida, per les situacions que vivim i experimentem cada dia, des que ens llevem fins que anem a dormir. De les sensacions, de com afrontem els obstacles que dia a dia ens anem trobant en aquest recorregut... Quan sentim el despertador i ens diu QUINA HORA ÉS?, quan anem al MERCAT i hem de COMPRAR el que la mare o el pare ens han manat; de quan hem d’utilitzar un TELÈFON a casa perquè volem felicitar a l’avi: en la DATA d’avui és el seu aniversari...; de quan PASSEM LLISTA a l’escola, o parem TAULA AL MENJADOR DE L’ESCOLA, i ens hem de posar a comptar quants alumnes i mestres mengen avui a l’escola, i....
Ha sonat el despertador i en Joan l’ha hagut de sentir per força. Fa molta fressa. Són un quart de nou del matí. Avui som dilluns, 19 de gener. Ens hem llevat per anar a l’escola. De dilluns a divendres en Joan no l’ha de tocar. No ha de fer-hi cap canvi perquè sempre es lleva a la mateixa hora. Sap que té 3/4 d’hora per rentar-se, vestir-se i esmorzar. Es prepara, tot sol, un vas de llet. El posa un minut i mig al microones. Mentre es prepara un llesca de pa amb melmelada... i amb deu minuts ja haurà esmorzat. Després se’n va cap a estudi... Viu a prop de l’escola. Amb un parell de minuts en té prou...
· El rellotge i el calendari
. Diferenciar les 2 busques (la curta assenyala l’hora; la llarga dóna la volta, i assenyala els quarts,...)
. Coneixement de les hores, minuts, segons...
. Reconeixement dels números de l’ 1 al 12 ( Treball de les sèries de l’1 al 12)
. Reforç de programes informàtics; treball d’aula amb rellotges que es poden manipular; jocs (correspondència dibuix-quina hora és?)
. El rellotge digital (al cap i a la fi, són -o solen ser- els més utilitzats,...)
. Amb els alumnes de FORMACIÓ LABORAL (Cuina i hostaleria). Treballem el rellotge en la cocció d’aliments: bullir unes verdures 20 minuts; gratinar 10 minuts,... tec...
. Portar rellotge a l’escola (rellotge de polsera)
. Coneixement dels dies de la Setmana, mesos de l’any...
. Sèries numèriques de 1 al 31; de l’1 al 12; ...
. La llista a l’escola; el calendari; diverses maneres d'escriure la data,...
Hem arribat a l’escola Abans de posar-nos a treballar... (de fet, ja estem treballant...) haurem de dur a terme tot un seguit d'accions que dia a dia ens porten a fer una sèrie d'activitats (LES RUTINES) que tenen a veure amb les matemàtiques (com també tenen a veure amb d'altres àrees) i que ens ajuden en aquest aprenentatge... Passem llista per saber qui es queda a dinar a l’escola,....el comptatge dels menús normals, dels menús de règim,...parar taula, quants plats hem de posar, quantes forquilles i ganivets,... quantes cadires hem de separar,... O si avui toca gimnàstica o piscina: control dels objectes que hi ha d’haver a la bossa.; hem portat la tovallola, peces de recanvi,...
·Rutines
A aquell conjunt d'activitats que es treballen ja sigui diàriament, setmanalment o quinzenalment...
Repàs de la bossa d'esport els dies que hem d'anar al polisportiu; o els dies que anem a la Piscina. Comprovar que hi hagi tots els objectes que s'han de portar.
Passar llista per veure qui ha vingut a l'escola; per poder informar al cuiner de quants menús s'han de fer (qui menja de règim, quants mestres es queden a dinar, tec)
Parar taula al menjador de l'escola (comptar les culleres que fan falta, ganivets, gots, tec)
Altra vegada el calendari ( no deixa de ser una activitat que fem dia a dia,...)
. tec,...
Avui és dimarts. A Palamós cada setmana hi ha mercat... Amb el grup d’en Joan hi anem. Ho fem cada quinze dies,... d’aquesta manera donem opció a que un bon grup d’alumnes de l’escola en participin d’aquestes activitats... Hem baixat a peu. Sabem que per arribar al centre del poble hi estarem uns 3/4 d’hora. En Joan porta varis encàrrecs de casa seva. El pare li ha dit que compri 200 g. de coco ratllat , 1kg. de pomes , un recanvi per a una fregona, i mig metro de goma el.làstica per a sargir algunes peces de roba.. Haurem d’anar al mercat, al supermercat i de camí cap a la parada de l’autobús, entrarem a la merceria. Veurem com estan els preus... També l’escola ens han manat que anéssim a Correus a enviar un certificat i a recollir un paquet postal. Hem d’anar a l’Ajuntament a entrar pel registre una carta de l’escola... Ens dividim per grups. A l’escola, abans de marxar, ens hem repartit un xic les feines i els encàrrecs. Cada grup té un acompanyant. Hem quedat que a 2/4 d’una ens trobaríem a la parada de l’autobús per pujar a l’escola... haurem de pagar 95 ptes. que val el bitllet... A la una hem de ser a l’escola per anar a dinar...
· Les sortides al mercat. el sistema monetari. unitats de mesura...
. A les sortides al poble: Ampliació de l’autonomia tant personal com social de l’alumne. S’apliquen normes de conducta i convivència, comportament, adaptació en uns espais públics,...
. Coneixement de l’entorn, i en aquest cas, la població a on està ubicada l’escola (EDUCACIÓ VIAL)
. Treball a l’aula lligat amb les sortides al poble (com a treball previ / complement /...)
. Seleccionar el tipus d’establiment / "parada al mercat" on fer les compres segons el tipus i qualitat del producte,...
. Treball de comparació entre les diferents ofertes d’un mateix producte (comparació preu / qualitat). Variabilitat en els preus d’un mateix producte ofertat a diferents establiments,...)
. Saber-se moure dins l’establiment (utilització del carro/cistell de compra; esperar el torn ; localització dels punts de cobrament,...
. Sistema monetari: conèixer totes les monedes i els bitllets que estan actualment en circulació. Conèixer el seu valor.
. Aparellar les que són diferents però tenen igual valor
. Escala del valor de les monedes col·locant-les de menys a més / de més a menys.
. Fer exercicis de comptatge de cada una de les sèries per separat
. Realització d’exercicis que demanen fer comptatge combinant 2 sèries... posteriorment combinant vàries sèries alhora
. Treball d’equivalències entre les diferents monedes
. Resoldre situacions de comparació de quantitats
. Reunir quantitats amb les diferents monedes (resoldre situacions de pagament)
. Treball de les sèries en exercicis de comptatge que preparen el mecanisme de tornar el canvi (exercicis de tornar el canvi / comprovar el canvi)
. Unitats de mesura. Conèixer les Unitats de pes (en les formes quilograms i grams); unitats mètriques (centímetres i metro); litres (litres).
. Per exemple, a la FORMACIÓ LABORAL (Hostaleria i cuina)/ Taller de cuina. ... les pràctiques són constants: quanta farina ens fa falta per fer aquest pastís; hem de posar mig litre de llet per...; tallar el peix en peces de 5 centímetres cadascuna;...
A l’escola també treballem altres aspectes matemàtics... Avui no ha donat per a gaire res. Hem anat al mercat... però a la tarda, abans de marxar cap a casa, tindrem temps de repassar un xic els tiquets de compra del supermercat. O en Dani i en Joan hauran agafat la llibreta dels MULTIPROBLEMES i s’hauran posat a treballar tot sols... o l’Ana haurà estat fent sèries numèriques,... sumes o multiplicacions amb calculadora... o la Cèlia, i en Josep Maria s’hauran posat a jugar al parxís (Jocs de Taula), o potser encara hi haurà alguna fitxa de problemes de la vida per anar acabant,... en d'altres dies, i en d'altres espais, haurem anat a treballar amb els ordinadors,... Ara, però, tenim mitja hora per a fer aquest treball,... anar al WC, i preparar la bossa. A les 5 de la tarda sonarà el timbre. La jornada s’haurà acabat.
· Altres treballs entorn les matemàtiques
|
. Solució de problemes amb les operacions bàsiques (suma, resta. multiplicació i divisió). Enunciats fàcils / enunciats força complexes. . Jocs de Taula: parxís, joc de l'oca, dominó, cartes,... . Problemes de la vida: factures, rebuts, tiquets de compra, llistats, receptes de cuina, encàrrecs,... . Informàtica: Ampli programari... Logocall (endevinar números; càlcul mental; problemes; sumes, restes, multiplicacions, divisions); Sea -Escola del Mar- (ordenar de l'1 al 10; relacions núm. elements -xifra; sumes i restes; relacionar xifres / grafies) ; Dot-To-Dot -Punt-a-punt- (seguiment numeració, d'un en un, per formar un dibuix; |
|
Zoo de números -treball de l'1 al 9- (reconeixement de les grafies de les xifres de l'1 fins al 9); Gencume -paquet de petits programes- (fer un laberint; exercicis de càlcul; de memòria) ; edinum-exenum (per treballar el càlcul... treballar la mecànica del càlcul... sumes en línia/columna; restes; multiplicacions; divisions,...) ; Clic (diversos treballs sobre matemàtiques fets amb l'aplicació del Clic); ... tec, etc.
En Joan torna a casa. No hi ha ningú. La mare treballa de dependenta en una botiga i el pare és fuster. Avui llegirà una estona. Té alguns llibres que li agraden... Haurà d’esperar-los per sopar: el pare l’ha deixat preparat. Sembla ser que només s’haurà de posar al microones.. Uf, quina sort,... perquè avui està cansat Que us penseu? També en sap de cuinar... a l’escola fem formació laboral a l’àmbit de l’Hostaleria i la Cuina, entre d'altres, ..,... i alguns tallers de cuina. Bé, només s’haurà d’escalfar... Se li acut una idea: Per què no telefono en Carles i quedem una estona per anar a jugar a futbol a la placeta del barri?. En Joan disposa d’una guia telefònica d’amics, de familiars, de companys d’escola,... la van estar treballant a l’escola. De fet aquest any encara l’han d’actualitzar... però això és un altre de les feines que s’han de fer al centre. Cada dia de mica en mica. Poc a poc i bona lletra,... Avui anirem a dormir ben aviat. Estem cansats. Demà, però, serà un altre dia... i la història és tornarà a repetir: d’una altra manera, amb diferents actors i personatges... però amb una mateixa il·lusió: que aquests nostres alumnes esdevinguin persones autònomes el dia de demà.
· El telèfon
. El telèfon a la nostra escola pretén incidir de manera directa en l’àrea de socialització (com a vincle comunicatiu amb els altres); a l’àrea de llenguatge (com a mitjà per a establir una comunicació oral); i a l’ àrea de les matemàtiques (per les seves implicacions numèriques,...)
. Diferents aspectes treballats en l’àrea de les matemàtiques poden ser aplicats a l’ús del telèfon. Un coneixement dels números, d’ordre de les xifres (cada codi telefònic representa una seqüència numèrica en la que l’ordre de les xifres que la componen no pot ser alterat), queden també reforçats aspectes de destresa manipulativa (Marcar i realitzar una trucada telefònica amb una adequació lògica de l’ordre de les xifres que componen el número telefònic per tal d’establir comunicació entre línies , agilitat en marcar els números per tal de no perdre la línia, domini de diferents tipus d’aparells -roda, teclat,.)
