EL MOVIMENT I EL COS: RECURSOS D’APRENENTATGE DE LA MATEMÀTICA
Ester
Bosch, Josep Callís, Coralí Colprim, Jaume Pagés,
Joana Pagés
Grup Perímetre
 |
 |
 |
 |
Solament hi ha una cosa important a ensenyar: la vida amb les seves múltiples manifestacions. Però en comptes d'aquesta senzilla unitat, molt sovint, oferim a l'alumnat un càlcul, una àlgebra, una geometria, ... no relacionada amb res.
Alfred North Hitehead (1912)
El cos i l' acció en la base de la vivenciació i de l'aprenentatge
Cada vegada més es parla més de Matemàtica i Realitat i, cada vegada més, existeix la convicció que aquesta direccionalitat resulta ser una eina clau per aconseguir una millor i més profunda conceptualització. Aquest enfoc, freqüentment, s'identifica com "matemàtica centrada en fets i situacions de la vida diària" i evidentment aquesta interpretació ens porta vers una determinada concepció o forma de fer que encara que tingui a la realitat, com a referent, no sempre, la forma d’ integrar aquesta realitat a l'escola o a l'aula, resulta ser la correcta per a considerar que estem fent matemàtica de la realitat. Si Matemàtica i Realitat és entrar en contacte amb la vida i conseqüentment la vida és acció, vivesa i vitalitat, és obvi que la matemàtica integrada en la realitat és i ha de ser "Matemàtica Viva", direccionalitat que comporta la necessitat de "Viure la Matemàtica" com a procés i recurs d'aprenentatge.
El primer contacte amb la realitat que qualsevol infant té, és el seu propi cos i és aquest el primer domini que adquireix; per aquest motiu, el cos i les seves possibilitats i limitacions és un factor d'interès que sempre s'ha utilitzat com a tècnica de desenvolupament de centres d'interès i ensenyament globalitzador. Aprofitar aquestes dues realitats comporta doncs:
- iniciar uns aprenentatges sobre un món relativament dominat i controlat
- partir d'una motivació i interès assegurat
Si tenim en compte, a més, que en tot procés d'aprenentatge matemàtic hem de tenir clar que per arribar a l'abstracció conceptual és necessari el pas per estadis previs i que aquests s'inicien en processos de vivenciació en la realitat per aconseguir la integració perceptual que permetrà les capacitats de representació simbòlica -fase prèvia a l'abstracció- és obvi que cal tenir molt en compte aquest punt de sortida vivencial que crearà les bases dels fonaments sobre els que es construirà el coneixement matemàtic. El nostre punt de partida en el concepte de "vivenciació" parteix de la diferenciació respecte al de "manipulació". El primer l'entenem com a la integració del problema dins la pròpia vivència vital i experimentada a través de la pròpia acció personal i enfrontada a les pròpies creences o idees. El contrast entre la "suposició" o "creença" i la pròpia acció és un potent generador d'aprenentatge significatiu.
En base a aquests dos factors, i tenint en compte que l'educació física és una àrea fonamental pel domini i coneixement del propi cos i on l'acció, permet la vivenciació immediata i continuada, hem intentat integrar ambdues àrees per aconseguir, entre d'altres, els següents objectius:
a).- Aprofundir i adquirir coneixements matemàtics, sense perdre els objectius específics de l'educació física.
b).- Millorar l'autoconeixement personal.
c).- Millorar i aprofundir en la concepció de la mateixa educació física i per tant del seu perfeccionament i innovació metodològica.
d).- Potenciar un aprenentatge significatiu i interdisciplinar.
Arribar a integrar en un projecte comú al mestre que fa la matemàtica i el d'educació física pot arribar a ser profundament enriquidor per ambdós alhora que un aprofundiment i estalvi temporal per l'alumnat que permet treballar, posteriorment, nivells superiors d'aprofundiment. Els objectius matemàtics pretesos poden ser enfocats des de dues perspectives diferents segons es pretengui:
- Actuar com a element motivador d'iniciació als conceptes a treballar. En aquest cas la fase vivencial desvetlla el contacte amb determinades situacions que necessiten d'unes solucions matemàtiques.
- Com a demostració d'avaluació significativa. En aquest cas, cal saber aplicar solucions matemàtiques per aconseguir l'optimització a la situació plantejada.
Estructura del taller
El plantejament l'hem centrat en base a tres dels factors claus del treball que es fa a educació física:
- domini del propi cos,
- perfeccionaments i millores motrius específiques,
- joc i esport.
En base a això, les activitats planificades sota objectius de descoberta o d'assoliment, o d'ampliació conceptual matemàtica les hem treballat des dels tres nivells citats anteriorment; així, cada objectiu, presenta un seguit d'activitats que es centren en l'acció en el cos; un altre bloc en el moviment i per últim d'altres a partir de plantejament de situacions de joc. Si bé en tots els casos l'aspecte lúdic sempre és present, en l'últim pot afegir-se a més, aspectes competencials.
El que ara us presentem és únicament unes mostres d'alguns conceptes matemàtics i només uns petits exemples de cadascun dels tres camps d'activitats.
