Mart és el quart planeta del Sistema Solar més proper al Sol i l'últim dels planetes terrestres.Durant molts anys Mart va tindre un interès especial per els astrònoms. Es creien que la seva superfície mostrava continents y oceans, núvols atmosfèrics... Això va suposar la presencia de vida en el planeta y va originar moltes histories y pel.licules sobre els marcians.
Avui sabem que la superfície de Mart no es sembla en res de tot allò. Tot i que el seu diàmetre es de 4.000 km, la gravetat es mínima. Això significa que Mart només pot tindre una atmosfera prima. El que podem veure de Mart gràcies a les sondes espacials, es molt diferent. Mart té dos casquets polars gelats. La seva superfície es divideixen hemisferis nord i sud, el nord està format per plenituds y planetes d'origen volcànic, que mostren cràters d'uns quilòmetres d'altitud; el sud està constitu‹t per terres altes i mostra una fort presencia de cràters, grans i antics. Uns dels nombrosos cràters de Mart, l'Olimpus, amb 25 Km d'altitud, que es tres vegades més gran que l'Everest i té un diàmetre d'uns 600 Km. Però Mart no ha sigut sempre com el veiem actualment. Desprès de que en 1960 tres naus Mariner es posaren en òrbita al planeta no varen esbrinar gran cosa.
Desprès en 1971, el Mariner 9 va prendre fotografies força reveladores. Hi havien valls que només podien estar escarvats per una cosa: aigua. Per tant, Mart, havia tingut una atmosfera molt més densa i escalfada, rica en dioxid de carboni, que va permetre l'existència d'aigua a la superfície. L'insistència dels científics van fer que en 1976 dos naus espacials Víkings aterraren a la superfície de Mart, equipats amb laboratoris per detectar matèria orgànica, però van comprovar que no hi havia ningú signe de vida.
, gràcies.