L'escorça terrestre es formà fa uns 4.550 milions d'anys. Al principi la superfície de la Terra probablement estava coberta en la seva major part per roca enormement calenta, fosa. Les substàncies pesades, sobretot segurament ferro i níquel, s'enfonsaren cap al centre de la Terra formant-hi un nucli intern sòlid i dens, voltat per un nucli exterior líquid i mòbil. Els moviments del nucli exterior líquid generen electricitat. Aquesta electricitat crea les propietats magnètiques de la Terra. Els minerals més lleugers flotaren damunt del nucli formant el mantell, i els minerals encara més lleugers s'induriren a la superfície esdevenint la crosta de la Terra.L'acció volcànica continuà a escala massiva. Les grans erupcions alliberaren de les roques el vapor d'aigua i els gasos que contenien. El vapor d'aigua es condensà i va caure en forma de pluja que a poc a poc s'acumulà constituint els primers oceans. Els gasos formaren una atmosfera primitiva. L'oxigen augmentà gradualment en l'atmosfera després que la vida animal productora d'aquest gas comencés a desenrotllar-se, fa uns 1.900 milions d'anys.
La Terra es mou a través de l'espai de tres maneres principals. Primer, gira al voltant del seu eix a una velocitat de 1.670 km/h a l'equador. Segon, gira al voltant del Sol a una velocitat mitjana de 106.200 km/h. Finalment, tot el Sistema Solar sencer es desplaça a una velocitat de 69.200 km/h al voltant del centre de la galàxia Via Làctia. Aquest llarg viatge es completa una vegada cada 200 milions d'anys.